Introducció
En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2016 va estar marcat per un augment en la recaptació i en el percentatge d’ocupació dels teatres catalans, però no així en el nombre d’espectadors, que va disminuir a causa d’una notable reducció de la capacitat dels locals (el 9,12% menys respecte de la temporada anterior). Així, la temporada 2015-16 es va tancar amb un total de 2.409.601 espectadors i una recaptació de 59.088.051 euros, el 2,55% més que la temporada anterior, dades que demostraven una certa continuïtat en la recuperació iniciada feia dues temporades. També va repuntar el teatre musical, amb les estrenes, entre d’altres, de Gente bien, Scaramouche, Rent o Priscilla. I també va ser un any d’aniversaris amb les celebracions del 40è aniversari del Festival Grec i del Teatre Lliure, els 25 anys de Temporada Alta, així com la quinzena edició del Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou, el 15è aniversari d’Els Pirates Teatre i el 5è aniversari de la Sala Atrium. Un altre fet destacat va ser el nomenament de dos directors d’escena dels Països Catalans com a directors d’importants centres de creació madrilenys. Àlex Rigola, que va finalitzar la seva reeixida etapa com a director de la secció teatral de la Biennal de Venècia després de sis anys, va ser nomenat director de la Sala Verde dels Teatros del Canal, mentre que Carme Portaceli va ser designada, per concurs públic, directora del Teatro Español. L’any 2016 també va estar marcat per la desaparició d’alguns noms emblemàtics de l’àmbit escènic català: el director teatral Esteve Polls (93 anys), l’actor Carles Velat (69 anys), l’actriu i escriptora Emma Cohen (69 anys), l’actor Santi Ibáñez (58 anys) i l’actor, showman i mànager Carles Flavià (70 anys).
Teatre
Teatre públic
Victòria, dirigida per Pau Miró
© David Ruano / TNC
El 2016 el Teatre Nacional de Catalunya va estar marcat per la renovació de Xavier Albertí com a director de l’entitat per un període de quatre anys, i pel projecte Epicentre Guimerà, gràcies al qual es va poder veure Maria Rosa, dirigida per Carlota Subirós, i el sainet líric Titaina, amb direcció musical de Daniel Mestre, ambdues a la Sala Petita. Altres activitats incloses dins l’Epicentre Guimerà van ser una exposició al vestíbul del teatre, així com diverses activitats paral·leles. A la Sala Gran es va poder veure El professor Bernhardi, d’Arthur Schnitzler, dirigida per Xavier Albertí; Victòria, de Pau Miró; L’aplec del Remei, de Josep Anselm Clavé, sota la direcció de Wanda Pitrowska; la reposició de Molt soroll per no res, de William Shakespeare, dirigida per Àngel Llàcer, i la cloenda de l’Any Llull amb el recital poètic Entre la vinya e el fenollar. La Sala Petita va programar Don Joan, de Molière, amb direcció de David Selvas; el tribut a Txékhov Qui bones obres farà, creat i dirigit per Pep Tosar; El coratge de matar, de Lars Norén, dirigida per Magda Puyo, i La fortuna de Sílvia, de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Jordi Prat i Coll. A la Sala Tallers, s’hi va poder veure Nadia, produïda per La Conquesta del Pol Sud; Tu no surts a la foto, d’Enric Nolla, dirigida per Antonio Simón; Llull a la ciutat nova, de Miquel Casamayor i Teresa Vilardell; A cor obert, de Teresa Urroz i Isabel Díaz; Niu, de Marc García Coté, dirigida per Yvette Vigatà, i Kalimat, d’Helena Tornero. El TNC va apostar també decididament pels nous públics amb Bitels per a nadons, de La Petita Malu-maluga; Tripula, dels Farrés Brothers, i Els perseguidors de paraules, de Marc Artigau.
Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Juan Carlos Martel Bayod, va estar a l’Espai Lliure del Teatre Lliure
© Ros Ribas / Teatre Lliure
El Teatre Lliure va celebrar el seu quarantè aniversari amb l’espectacle popular Camí de festa, dirigit per Joan Font, i la reposició de Les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais, que havia dirigit l’any 1989 Fabià Puigserver, ara sota la direcció de Lluís Homar, un dels protagonistes del muntatge original. A la Sala Fabià Puigserver, s’hi van poder veure Invernadero, de Harold Pinter, dirigida per Mario Gas; La parola canta, de Peppe i Toni Servillo; El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, amb direcció d’Helena Pimenta; A teatro con Eduardo, d’Eduardo De Filippo, sota la direcció de Lluís Pasqual, i un cicle dedicat a l’Agrupación Señor Serrano en el qual es van presentar les seves peces Katastrophe, Brickman Brando Bubble Boom i A House in Asia. També a Montjuïc, el Teatro Stabile di Napoli hi va presentar la trilogia de l’Orestea, d’Èsquil, dirigida per Luca de Fusco, i també s’hi van representar In memoriam. La quinta del biberó, amb dramatúrgia i direcció de Lluís Pasqual; la reposició d’El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, dirigida per Julio Manrique; diversos recitals de poesia; l’espectacle solidari De Damasc a Idomeni; i els espectacles infantils Renard o el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, dirigit i adaptat per Marc Rosich, i Con la bambola in tasca, de Bruno Stori, dirigit per Letizia Quintavalla i Susana Branco, així com la reposició de Biblioteca de cuerdas y nudos, de José Antonio Portillo i Enric Montfort, acompanyada aquest cop per la Biblioteca de ruidos y sonidos, dels mateixos creadors. A l’Espai Lliure, s’hi van poder veure La llista, de Jennifer Tremblay, dirigida per Allegra Fulton; El rey, d’Alberto San Juan; Sota la ciutat, de Llàtzer Gràcia; En veu baixa, d’Owen McCafferty, dirigida per Ferran Madico; La note d’à côté, d’Alfonso de Vilallonga i Ernesto Collado; així com Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet, amb direcció de Juan Carlos Martel Bayod. Al Lliure de Gràcia, s’hi van presentar El minuto del payaso, de José Ramón Fernández, dirigida per Fernando Soto; Please, continue (Hamlet), de Roger Bernat i Yan Duyvendak; Hotel Paradiso, de la companyia alemanya Familie Flöz; La piedra oscura, d’Alberto Conejero, dirigida per Pablo Messiez; Hamlet, de William Shakespeare, amb direcció de Pau Carrió; Maria Estuard, de Friedrich Schiller, dirigida per Sergi Belbel; L’inframón, de Jennifer Haley, sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod; Relato de un náufrago, de Gabriel García Márquez, dirigida per Marc Montserrat-Drukker; Rhümia, de Martí Torras Mayneris, i la reposició de Dona no reeducable, de Stefano Massini, amb direcció de Lluís Pasqual.
Teatre privat
La nova seu de la Sala Beckett, al Poblenou, es va inaugurar amb La desaparició de Wendy, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Oriol Broggi
© David Ruano / Sala Becket
El Grup Focus va prosseguir l’activitat escènica al capdavant dels seus teatres. Al Teatre Romea es van poder veure muntatges com Panorama des del pont, d’Arthur Mil-ler, dirigida per George Lauvadant; César & Cleopatra, d’Emilio Hernández, amb direcció de Magüi Mira; Els cors purs, de Joseph Kessel, dirigida per Oriol Broggi, o El filósofo declara, de Juan Villoro, dirigida per Antonio Castro. A La Villarroel es va seguir apostant pel teatre contemporani de text, amb muntatges com Infàmia, obra escrita i dirigida per Pere Riera; Pretty, de Neil LaBute, dirigida per Marilia Samper, o La treva, de Donald Margulies, amb direcció de Julio Manrique, entre d’altres. El Goya va programar L’avar, de Molière, dirigida per Josep Maria Mestres, i Art, de Yasmina Reza, sota la direcció de Miquel Gorriz, així com les reposicions de Juicio a una zorra, de Miguel del Arco; La plaza del Diamante, de Mercè Rodoreda, dirigida per Joan Ollé, o Caiguts del cel, de Sébastien Thiéry, amb direcció de Sergi Belbel, entre d’altres, mentre que el Condal va apostar per comèdies destinades al gran públic com Taxi, de Ray Cooney, dirigida i protagonitzada per Josema Yuste, i Avui no sopem, de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez, dirigida per aquest darrer, o teatre infantil i musical com Geronimo Stilton: Gran retorn a Fantasia, el nou musical, d’Enric Llort i Xavi Lloses, amb direcció de Lluís Danés.
El Teatre Condal va apostar per comèdies com Avui no sopem, de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez, dirigida per aquest darrer
© David Ruano / Grup Focus
Els musicals van omplir bona part de la programació del Teatre Victòria, amb Scaramouche, de Dagoll Dagom, dirigit per Joan-Lluís Bozzo, o Fang i setge, de Marc Rosich, Josep Pedrals i Salvador Brotons. Altres propostes destacades dels teatres privats de la ciutat van ser El florido pensil-nenes, d’Andrés Sopeña, dirigida per Fernando Bernués i Mireia Gabilondo, al Poliorama; Iaia, de Roger Peña, que va suposar l’adéu dels escenaris de Montserrat Carulla; Sota teràpia, de Matías Del Federico, dirigida per Daniel Veronese, al Borràs, i Enfrentados, de Bill C. Davis, dirigida i protagonitzada per Arturo Fernández, a l’Apolo. Al Teatre Tívoli va continuar l’èxit de Mamma Mia!, de Benny Anderson i Björn Ulvaeus, dirigida per Phyllida Lloyd, i s’hi van poder veure també Priscilla, reina del desierto. El musical, de Stephan Elliott i Allan Scott, amb direcció de Simon Phillips, entre d’altres. El Coliseum va acollir l’estrena del nou espectacle de La Cubana, Gente bien. El musical, creat a partir del sainet de Santiago Rusiñol i dirigit per Jordi Milán, i també, entre d’altres, les darreres funcions de l’espectacle Quince años no es nada, de Carlos Latre, després de dos anys i mig de gira per 30 ciutats, més de 200 funcions i 250.000 espectadors. Entre les propostes més destacades del BARTS, cal situar l’espectacle unipersonal Mi lucha, dirigit i interpretat per Antonia San Juan, i la reposició d’El Petit Príncep. El musical, de Marc Artigau i Manu Guix, sota la direcció d’Àngel Llàcer. La Biblioteca de Catalunya, per la seva banda, va programar, entre d’altres, Dansa d’agost, de Brian Friel i dirigida per Ferran Utzet, o Caïm i Abel, de Marc Artigau. També s’hi va poder veure una producció del musical Rent, de Jonathan Larson, dirigida per Daniel Anglès, al Teatre de l’Aliança del Poblenou, commemorant els vint anys de l’estrena de l’obra.
Sales alternatives
El Coliseum va acollir l’estrena del nou musical de La Cubana, Gente bien
© David Ruano / La Cubana
La Sala Beckett es va traslladar definitivament al nou edifici situat al Poblenou. Per acomiadar-se de la sala de Gràcia es va programar, amb el títol de La Sala Beckett està de mudances, un cicle de quaranta lectures dramatitzades d’alguns dels textos més significatius que s’havien pogut veure a la sala, llegits pels equips que les havien estrenat originalment. La seu del Poblenou es va inaugurar al mes de novembre amb La desaparició de Wendy, de Josep Maria Benet i Jornet, sota la direcció d’Oriol Broggi.
La gran revelació a l’Atrium va ser Broken Heart Story, escrita i dirigida per Saara Turunen, que va assolir un èxit unànime tant de crítica com de públic
© Nicolás Jódar / Grup Focus
A la Sala Hiroshima es van poder veure algunes propostes de caràcter més experimental i contemporani, com Numax-Fagor-Plus, de Roger Bernat, La banda de la fi del món, de Los Corderos i Miss Q.; Locus Amoenus, d’Atresbandes; Sapucay, de Chroma Teatre, o Andrei Rublev, una panicografia, de la Societat Doctor Alonso. El Tantarantana, per la seva banda, va programar per segon any consecutiu El Cicló (cicle de companyies independents de Barcelona) amb propostes de La Calòrica, la Cia. Casa Real, La Ignífuga, Companyia Dara i del Col·lectiu La Santa. La Sala Atrium va celebrar el seu cinquè aniversari tornant a programar el títol amb el qual va obrir el teatre, Huis clos (A porta tancada), de Jean-Paul Sartre, aquest cop dirigida per Jordi Prat i Coll. La gran revelació de la temporada a l’Atrium va ser Broken Heart Story, escrita i dirigida per la dramaturga finlandesa Saara Turunen, que va assolir un èxit unànime tant de crítica com de públic. Al Maldà, la companyia Els Pirates Teatre van presentar Ronda naval sota la boira, de Pere Calders, sota la direcció d’Adrià Aubert i, entre d’altres, es van poder veure, també, Les dones sàvies, de Molière, dirigida i interpretada per Ricard Farré i Enric Cambray.
L’Akadèmia, per la seva banda, va programar Falstaff, a partir de diverses obres de William Shakespeare, dirigida per Konrad Zschiedrich; La farsa de Walworth, d’Enda Walsh, amb direcció de Pere Puig, i la reposició de Vespres de la Beata Verge, d’Antonio Tarantino, sota la direcció de Jordi Prat i Coll, entre d’altres. Alguns dels muntatges més destacats que es van poder veure a la Sala Muntaner van ser la versió de Les Antonietes del clàssic de Tennessee Wil-liams Un tramvia anomenat desig, o El test, de Jordi Vallejo, dirigida per Jordi Casanovas i Cristina Clemente. L’Antic Teatre va continuar apostant pel teatre més contemporani programant, entre d’altres, The last Show, de Maria Stoyanova; la reposició de l’obra de gran èxit Most of all, you’ve got to hide from the chicks, de Carla Rovira; l’espectacle de la companyia LAPùBLICA Barcelona (contra la paret), de Lali Álvarez, o El disparador, de la Fundació Collado – Van Hoestenberghe, mentre que l’Almeria Teatre va apostar per la versió del clàssic de William Shakespeare Sueño de una noche de verano, dirigida i adaptada per Iván Morales, o L’habitació del nen, de Josep Maria Benet i Jornet, sota la direcció de Víctor Álvaro, entre d’altres.
Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas va ser la interpretació que la companyia Obskené va fer del clàssic de Lope de Vega a La Seca – Espai Brossa
© 23Arts / La Seca-Espai Brossa
La Sala Flyhard va continuar programant exclusivament dramatúrgia catalana contemporània amb peces teatrals com Sunday Morning, escrita i dirigida per Carol López, o L’última nit del món, de Llàtzer Garcia. L’eclecticisme va continuar regnant a La Seca – Espai Brossa, on es van poder veure, entre d’altres, Watching Peeping Tom, d’Alícia Gorina; Fuenteovejuna, breve tratado sobre las ovejas domésticas, de la companyia Obskené a partir del clàssic de Lope de Vega; Romeu i Julieta, de William Shakespeare, amb direcció de Marc Chornet, així com el Festival Alcools. Poesia en escena, i el cicle d’il·lusionisme Dimarts Màgic. Altres muntatges destacats del circuit alternatiu van ser la reposició de La maternitat d’Elna, de Pablo Ley, dirigida per Josep Galindo, al Teatre Eòlia; Testimoni de càrrec, d’Agatha Christie, amb direcció de Pepa Calvo, al Teatre del Raval, o Abans de l’estrena, de Jaume Villanueva, al Teatre de l’Eixample.
Dansa
Sidi Larbi Cherkaoui va mostrar l’espectacle Fractus V al començament d’any al Mercat de les Flors
© Filip Van Roe / Mercat de les Flors
L’activitat al voltant de la dansa va estar novament capitanejada pel Mercat de les Flors, que va tancar la temporada 2015-16 amb un nou rècord d’ocupació del 81%. El seu director, Cesc Casadesús, que va arribar al final del seu mandat, es va mostrar especialment satisfet per l’èxit del Projecte Educatiu i Social, que va incloure més de 140 activitats paral·leles (xerrades, tallers, trobades, etc.). Entre els espectacles que s’hi van poder veure destaquen Kokoro, de Lali Ayguadé; Barbarians, de Hofesh Shechter; Fractus V, de Sidi Larbi Cherkaoui; 4 i 5, de Tao Dance Theater; Vorònia, de La Veronal; +45, de Sebastián García Ferro; Not a moment too soon, de Ferran Carvajal; Al baile, de Juan Carlos Lérida; La piel del huevo te lo da, de Sol Picó; Óyeme con los ojos, de María Pagés, o Back Àbac, d’Àngels Margarit. El Mercat també va programar un cicle dedicat a la companyia Mal Pelo, en el qual es van poder veure els espectacles El cinquè hivern, Istanbul (en col·laboració amb Jordi Savall i Hespèrion XXI), Bach i 7 lunas (amb el Niño de Elche), així com els cicles Oh! Poètiques de la il·lusió (en què, entre d’altres, es van poder veure els espectacles La máquina de la soledad, d’Oligor y Microscopia; Cosas que se olvidan fácilmente, de Xavi Bobés, i Impulso, de CaboSanRoque i Rocío Molina), el festival Sâlmon (amb propostes d’artistes com Jan Martens, Mariona Naudin, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol, Txalo Toloza, El Pollo Campero o Norberto Llopis, entre d’altres), o la dotzena edició d’El més petit de tots. Festival Internacional d’Arts Escèniques per als Més Petits (0-5). El Mercat de les Flors també va continuar apostant per propostes de caràcter més performatiu i transversal amb la Secció Irregular.
Back Àbac, d’Àngels Margarit i la Cia. Mudances, es va estrenar al Mercat de les Flors
© Cristina Inocencio / Mercat de les Flors
Al Gran Teatre del Liceu es va poder veure l’Homenatge a Granados, de la Compañía Nacional de Danza, i la Coppelia, del Ballet Nacional Sodre de l’Uruguai dirigit per Julio Bocca, mentre que a Terrassa va tenir lloc la 33a Temporada BBVA de dansa, molt centrada en la dansa clàssica, amb la participació, entre d’altres, dels prestigiosos Ballet de Biarritz, el Ballet estatal de Geòrgia, el Ballet Nacional de l’Òpera de Lituània, Estrelles del Royal Ballet o la Compañía Nacional de Danza, que també va estrenar a Catalunya el seu Don Quijote, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Al Coliseum es va poder veure l’espectacle antològic Brodas Bros. 10 anys, i el Tívoli va acollir Voces, amb Sara Baras, o Nacidos para bailar, de Los Vivancos. A l’Apolo es va poder veure Flamenco de vino y rosas, del Ballet Español de Murcia, mentre que la Compañía Antonio Gades va visitar el Teatre Victòria amb Carmen i Fuenteovejuna. Un altre espai de Barcelona que va apostar de manera decidida per la dansa va ser la Sala Hiroshima, on es van poder veure diverses propostes de petit format com Data, de Manuel Roque; Il gesto sospeso, de Moreno Bernardi; Introducing the Star, de Pablo Esbert Lilienfeld i Federico Vladimir Strate Pezdirc, o Mercurial George, de Dana Michel. La dansa també va estar present a l’Espai Dansat del SAT amb diverses estrenes com la de Kova, de La Veronal.
Festivals
El Grec Festival de Barcelona es va inaugurar amb l’espectacle Les bruixes de Salem, dirigit per Andrés Lima
© Josep Aznar / Grec Festival de Barcelona
El Grec Festival de Barcelona va celebrar el seu 40è aniversari, i Ramon Simó es va acomiadar de la direcció del festival després de cinc anys. Durant trenta-un dies es van poder veure 138 propostes (trenta-quatre de les quals eren produccions o coproduccions del festival) que van reunir més de 153.000 espectadors, amb una ocupació al voltant del 80%. Entre les propostes més destacades, cal destacar l’espectacle inaugural Les bruixes de Salem, sota la direcció d’Andrés Lima, i El preu, dirigida per Sílvia Munt, ambdues obres d’Arthur Miller; Die Stille Kraft, de Louis Kouperus, dirigida per Ivo van Hove; MDLSX, de la companyia italiana Motus, Platonov, d’Anton Txékhov, amb direcció de Luk Perceval; Birdie, de l’Agrupación Señor Serrano; L’empestat, de Jordi Oriol, dirigida per Xavier Albertí; If It All, de la Kibbutz Contemporary Dance Company; Claudia, de La Conquesta del Pol Sud, així com el projecte guanyador del premi Quim Masó, F.R.A.U., d’Albert Arribas a partir del Quadern del Frau, d’Albert Balasch, entre d’altres.
Per la seva banda, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya Girona-Salt, que celebrava els seus 25 anys, va aconseguir una ocupació rècord del 96,31% (47.728 espectadors). El festival va presentar una ambiciosa programació de 100 propostes, entre les quals s’inclouen un total de 30 espectacles internacionals, 29 produccions i coproduccions, 33 estrenes absolutes i 61 propostes d’autoria catalana. Algunes de les propostes internacionals més destacades van ser Bat-tlefield, a partir del Mahabharata, dirigida per Peter Brook i Marie-Hélène Estienne; Mitleid. Die Geschichte des Maschinengewehrs, de Milo Rau; Cleansed, de Sarah Kane, dirigida per Oskaras Korsunovas; La Mouette, d’Anton Txékhov, sota la direcció de Thomas Ostermeier; Children of Nowhere, de Fabrice Murgia; De Welwillenden, de Jonathan Littell, amb direcció de Guy Cassiers, i Terrenal –Pequeño misterio ácrata–, de Mauricio Kartun.
De les propostes catalanes, cal destacar-ne espectacles d’Àlex Rigola, Lluís Pasqual, Pau Miró, Llàtzer Garcia, Oriol Broggi, Agrupación Señor Serrano, La Veronal o Pere Faura. Es va celebrar també el VI Torneig de Dramatúrgia Catalana i la quarta edició del Temporada Alta a l’Amèrica Llatina.
La trenta-sisena edició de Fira Tàrrega va presentar durant quatre dies 263 representacions, de 60 espectacles realitzats per 57 companyies. Les 140 funcions de pagament, de les quals 120 sessions van exhaurir-ne les entrades, van reunir un total de 14.392 espectadors (amb 8.839 entrades venudes i 5.553 invitacions destinades a professionals), cosa que suposa una ocupació total del 87%. L’assistència de professionals va disminuir lleugerament respecte a l’any anterior, amb 887 professionals acreditats (547 catalans, 140 de la resta de l’estat i 160 internacionals) respecte als 909 acreditats l’any anterior.
El TNT – Terrassa Noves Tendències va arribar a la seva novena edició amb 44 espectacles, 21 dels quals van esgotar localitats, i amb una ocupació mitjana del 97%. Cal destacar la presència al festival d’alguns espectacles internacionals com 4, de Rodrigo García, o L’effete de Serge, de Philippe Quesne. Entre els espectacles nacionals, cal destacar algunes de les 13 coproduccions del festival, amb companyies i artistes com Txalo Toloza, Agrupación Señor Serrano, Societat Doctor Alonso, Marc Caellas, Atresbandes o Mos Maiorum.
A Olot es va celebrar la vuitena edició del Festival Sismògraf, dedicat a les arts del moviment, amb més de 15.000 espectadors, on es van poder veure, entre d’altres, propostes de La Veronal, Senza Tempo o la Fundació Collado – Van Hoestenberghe. També es va celebrar la dotzena edició del Festival Deltebre Dansa, que va reunir uns 15.000 visitants, 160 participants professionals i 450 alumnes d’iniciació de 55 nacionalitats diferents, i va oferir 43 espectacles d’entrada gratuïta.
Premis
L’actriu i directora Núria Espert (l’Hospitalet de Llobregat, 1935) va rebre el premi Princesa de Asturias pels seus més de seixanta anys de trajectòria. Els Premis Nacionals de Cultura 2016 van ser atorgats a Clara Segura (Sant Just Desvern, 1974) per "la qualitat interpretativa d’una actriu versàtil i polivalent que la fa capaç d’abordar amb èxit personatges de diferents registres"; Joan J. Guillén (Fuente del Maestre, 1947) per "la seva trajectòria com a dibuixant satíric i escenògraf, pintor i professor de l’Institut del Teatre" i a la companyia Los Galindos pel "seu enginy creatiu en els àmbits del circ i de les arts de carrer, fruit d’una constant voluntat de recerca i ànim de risc". El premi Ciutat de Barcelona en la categoria de teatre va recaure en Pol López "per la memorable construcció del personatge de Christopher en l’obra El curiós incident del gos a mitjanit". La categoria de dansa va ser per a Bea Fernández i Mònica Muntaner al capdavant de La Poderosa per "la producciód’Hacer Historia(s)" i com a reconeixement de "la seva perseverança que durant quinze anys ha acompanyat l’evolució del teixit artístic de la ciutat". La guanyadora del premi FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals va ser Tena Busquets pel seu "treball en pro de la contemporaneïtat a les arts escèniques a Catalunya amb una aposta clara per la descentralització de les arts al país establint ponts de relació entre creadors i públic". La Generalitat de Catalunya va atorgar a l’actor Carles Canut la Creu de Sant Jordi "en reconeixement a una trajectòria d’èxit en el món de l’espectacle". Per la seva banda, la SGAE va fer entrega de la seva Medalla d’Honor a Josep Maria Benet i Jornet "per la seva extraordinària trajectòria com a dramaturg i guionista".