Pedro Rodríguez i Cervera va néixer a València el 7 d’abril de 1895. Quan tenia cinc anys, la família es traslladà a Barcelona. Als deu anys entrà d’aprenent d’un sastre i continuà el seu aprenentatge fins al 1917, en què s’establí associat amb Maria Camacci. El 1919 obrí el seu primer taller botiga independent, juntament amb la seva esposa Anna Maria Marià, al carrer del Consell de Cent, on passava les col·leccions a les clientes. El 1921 s’establí al carrer de Llúria i el 1924 a la casa de costura definitiva, al Passeig de Gràcia, 24. Un ball en honor d’Alfons XIII arran de la inauguració del Palau de Pedralbes el 1924 li reportà la fama i li amplià la clientela. El 1930, durant l’Exposició Internacional del 1929, va fer els vestits d’un espectacle de dansa anomenat La moda i la dansa des del segle XIX fins a l’època moderna i després passà la seva col·lecció de la temporada. Aquest esdeveniment constituí la seva. veritable consagració. El 1936 tancà la casa i s’exilià; va viure un temps a Londres i a París, on rebé diferents ofertes. El 1937 va anar a Sant Sebastià i obrí una casa d’alta costura. El 1939 reobrí la de Barcelona i n’obrí una de nova a Madrid. El 1940 va fundar amb les cases Santa Eulalia i El Dique Flotante la Cooperativa d’Alta Costura, de la qual fou elegit president, càrrec que va ocupar fins a la seva renúncia el 1987 —però fins a la seva mort en va ser president honorari. El 1954 presentà per primera vegada una col·lecció als Estats Units, on tingué molt èxit i aconseguí un nombre de clientes fidels. Entre el 1960 i el 1970 també presentà les seves col·leccions a l’Extrem Orient. El 1976 se li va dedicar una exposició al Palau de la Generalitat organitzada pel Cercle d’Escriptors de la Moda i la Diputació de Barcelona. Entre el 1978 i el 1979 tancà les tres cases, però va continuar fent vestits pel plaer de treballar. El 1985 donà vuí-tanta-cinc vestits, d’entre els anys quaranta i vuitanta, al Museu Tèxtil i d’Indumentària, on el 1989 se li va dedicar una petita sala permanent. També hi ha obres seves al Fashion Institute del Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Museu Tèxtil de Terrassa. Rodríguez va morir el 2 de febrer de 1990.
Rodríguez va ser un escultor del vestit: treballava directament sobre el cos de la maniquí esculpint el vestit i fent-lo amb agulles; després el dibuixant de la casa feia el dibuix que passava als tallers per confeccionar la peça. Els seus vestits sastre van ser molt celebrats. La seva formació amb un sastre li permeté de conèixer tots els secrets de les estructures i del tall i les costures per aconseguir peces perfectament estructurades i poc pesants. Rodríguez excel·lí, però, en els vestits de nit, en els brodats i els drapejats, especialment; els brodats eren túniques cobertes de brodat de pedreria, la lluentor de la qual matisava amb xals i abrics de gases transparents que permetien de veure el brodat glassat, amb una lluentor tènue, i alhora en tota l’esplendor de la seva lluentor en la zona del vestit que no quedava coberta. Pel que fa als vestits drapejats, van ser el punt més àlgid de la seva creació, ja que el fet de treballar directament sobre el cos humà li permetia d’obtenir efectes molt diferents tot utilitzant la tècnica més antiga i més simple, com és la del drapejat, i arribava a fer vestits que se sostenien simplement per tres costures.
Pedro Rodríguez va ser un modista d’alta costura complet, ja que coneixia l’ofici totalment: sabia tallar, cosir, muntar, emprovar i, el més important, sabia esculpir sobre el cos humà, que fa d’alguns dels seus vestits autèntiques obres d’art.