Bibliografia dels segles de l’edat mitjana

Estudis generals i catàlegs recents

• Alcolea i Gil, S.: L’art català dins Europa, Pòrtic, Barcelona, 2003.
• Alcoy, R.: «La pintura gòtica catalana», dins La pintura antiga i medieval a Catalunya, col·lecció Art de Catalunya (Ars Cataloniae), vol 8, Edicions L’isard, Barcelona, 1998, pàg.136-348.
• Alcoy, R.: «La il·lustració de manuscrits a Catalunya», dins Artsdel Llibre. Manuscrits, gravats, cartells, col·lecció Art de Catalunya (Ars Cataloniae), vol.10, Edicions L’isard, Barcelona, 2000, pàg.11-149.
• Bagliori del Medioevo. Arte románica e gótica dal Museo Nacional d’Art de Catalunya (catàleg d’exposició), Venècia, 1999.
• Barral, X.: «Preromànic i romànic», dins Escultura antiga i medieval, col·lecció Artde Catalunya (Ars Cataloniae), vol.6, Edicions L’isard, Barcelona, 1997, pàg.94-206.
• Barral, X.: «El paisatge monumental d’època preromànica i romànica», dins Urbanisme arquitectura civil i industrial, col·lecció Artde Catalunya (Ars Cataloniae), vol.3, Edicons L’isard, Barcelona, 1998, pàg.116-169.
• Barral, X.: «Arquitectura religiosa d’època preromànica i romànica» dins Arquitectura religiosa antiga i medieval, col·lecció Artde Catalunya (Ars Cataloniae), vol.4, Edicions L’isard, Barcelona, 1999, pàg.55-125.
• Benito, R; Gómez Frechina, J. (ed. ): La Clave flamenca en los primitivos valencianos (catàleg d’exposició), València, 2001.
• Bracons i Clapés, J.: «Els segles del gòtic», dins Arquitectura religiosa antiga i medieval, col·lecció Artde Catalunya (Ars Cataloniae), vol.4, Edicons L’isard, Barcelona, 1999, pàg.126-276.
• Cirici Pellicer, A.: L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XIII i XIV, Barcelona, 1974.
• Cirici Pellicer, A. , L’art gòtic català. L’arquitectura als segles XV i XVI, Barcelona, 1979.
• Dalmases, N. de; José i Pitarch, A.: Els inicis i l’art romànic. S. IX-XII, Barcelona, 1986, col·lecció Història de l’Art Català, vol. I.
• Dalmases, N. de; José i Pitarch, A.: L’època del Cister. S. XIII, Barcelona, 1985, col·lecció Història de l’Art Català, vol. II.
• Dalmases, N. de; José i Pitarch, A.: L’Art Gòtic s. XIV-XV, Barcelona, 1984, col·lecció Història de l’Art Català, vol. III.
• Duran i Sanpere, A.: Els retaules de pedra, vol. HI, Barcelona, 1932-1934, col·lecció Monumenta Cataloniae, vol. I i II.
• Duran i Sanpere, A.: Barcelona i la seva història, 3 vol. , Barcelona, 1972-1975, col·lecció Documents de Cultura, núm.2, 4 i 7.
• Durliat, M.: L’Art dans le royaume de Majorque. Les débuts de l’Art gothique en Roussillon en Cerdanye et aux Balears, Tolosa, 1962.
• Gilman, B. I.: Catalogue of sculpture (Thirteen to Fifteen Centuries) in the collection of the Hispanic Society of America, Nova York, 1932.
• Gudiol Ricart, J. ; Alcolea i Blanch, S.: Pintura Gótica Catalana, Barcelona, 1986 (edició catalana, Barcelona, 1987).
• Lacarra Ducay, M. C. (coordinació): Retablos esculpidos en Aragón del Gótico al Barroco, Saragossa, 2002.
• Lambert, E.:El arte gótico en España en los siglos XII y XIII, Madrid, 1977.
• Lavedan, P: L’architecture gothique religieuse en Catalogne, Valence et Baléares, París, 1935.
• Llompart, G.: La pintura medieval mallorquina, su entorno cultural y su iconografía, 4 vol. , Palma de Mallorca, 1977-1980.
• Natale, M. (ed. ): El Renacimiento Mediterráneo: viajes de artistas e itinerarios de obras entre Italia, Francia y España (catàleg d’exposició), Madrid, 2001.
• Pintura gòtica hispanoflamenca. Bartolomé Bermejo i la seva època (catàleg d’exposició), Barcelona, Bilbao, 2003.
• Post, Ch. R.: A History of Spanish Painting, Cambridge (Mss. ), 1930.
• Serra, R.: Pittura e scultura dall’età romanica alla fine del ’500, schede e apparati Roberto Coroneo (Storia dell’arte in Sardegna), ed. Hisso, Nuoro, 1990.
• Terés, M. R.: «Escultura gòtica», dins Escultura antiga i medieval, col·lecció Art de Catalunya, Edicions L’isard, Barcelona, 1997, pàg.210-327.

Treballs específics. Dels primers segles medievals al 1200

• Adell, J. -A. ; Beseran, P. ; Sierra, A. ; Villaró, A.: La catedral de la Seu d’Urgell, Angle editorial, Manresa-Barcelona, 2000.
• Adell, J. -A. ; Riu-Barrera, E.: «L’antic monestir de Sant Pere de Rodes. Arqueologia i restauració», Lambard (Estudis d’art medieval), vol. XIV, 2001-2002, pàg.109-146.
• Alcoy, R.: «El cercle d’Avià i la miniatura anglesa: una modalitat de l’estil 1200 a Catalunya», dins Lambard (Estudis d’Art Medieval), vol. III, Barcelona, (1983-1985), 1987, pàg.103-127 i 225-226.
• Alcoy, R.: «Les pintures de sant Esteve d’Andorra la Vella en el món europeu del 1200», dins Lambard (Estudis d’Art Medieval), núm.5, Barcelona, 1992 (1989-1991), pàg.23-47, 231-236.
• Bango Torviso, I.: «San Vicente de Cardona. Prototipo canónico del primer románico», dins Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Miscel·lània, Lleida, 1996, pàg.89-105.
• Barral, X. (editor) (et al. ): Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any mil, Barcelona, 1991.
• Beseran i Ramon, P.: «Originalitat i tradició en l’escultura monumental de la catedral de la Seu d’Urgell», dins Lambard, núm. IX, 1996, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1997, pàg.49-73, figs.1-17.
• Bonnery, A. (et al. ): Le Maître de Cabestany, Zodiaque, 2000.
• Camps i Sòria, J. ; Lorés i Otzet, I.: «Una línia d’influència occitana reflectida en l’escultura del presbiteri de la catedral de Tarragona», dins Lambard, V, 1991, pàg.53-77.
• Carbonell-Lamothe, Y.: «Le devant d’autel peint d’Orellà», dins Travaux offerts à M. Durliat, 1992, pàg.281-285.
• Castiñeiras González, M. A.: «Ripoll i les relacions culturals i artístiques de la Catalunya Altmedieval», dins Del romà al romànic, història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Barcelona, 1999, pàg.435-442.
• Catalunya romànica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 26 vol, 1984-2000.
• Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes, Lleida, 1991.
• Churruca, M.: Influjo oriental en los temas iconográficos de la miniatura española, s. X-XII, Madrid, 1939.
• Dalmases i Balañà, N. de: «L’art del 1200, entre la tradició i la innovació», dins Catalunya Medieval, Barcelona, 1992, pàg.102-109.
• Delcor, M.: «Le scriptorium de Ripoll et son rayonnement cultural. État de la question», dins Les Cahiers de Saint Michel de Cuixa, núm.5, 1974, pàg.45-64.
• Durliat, M.: «La Catalogne et le premier art roman», dins Bulletin Monumental, 1989.
• Durliat, M.: «Deux nouveaux devants d’autel du groupe du maître Alexandre», dins Études Roussillonnaises, 1951, núm.3 i 4, pàg.389-392.
• Español, F.: «L’escultura romànica catalana en el marc dels intercanvis hispanollenguadocians», dins Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida a l’alba del segle XIII, Amics de la Seu Vella, Lleida, 1996.
• Gudiol i Cunill, J.: La pintura mig-eval catalana. Els Primitius (tercera part. Els llibres il·luminats), Barcelona, 1955.
• Ibarburu Asurmendi, M. E.: De capitibus litteriarum et de aliis figuris, Universitat de Barcelona, 1999.
• Lacoste, J.: «La cathédrale de Lérida: les debuts de la sculpture», dins Les Cahiers de Saint Michel-de-Cuxà, 6, 1975, pàg.275-298.
• Lassalle, V.: «L’influence provençale au clòitre et à la cathédrale de Tarragone», dins Mélanges offerts à René Crozet..., vol. II, París, 1966.
• Liaño Martínez, E.: «Elementos ornamentales de origen islámico en el claustro de la catedral de Tarragona», dins III Congreso Español de Historia del Arte. Actas, Sevilla, 1980, pàg.113-114.
• Lores, I.: «L’église de Sant Pere de Rodes, un exemple de “reneissance” de l’architecture duxie siècle en Catalogne», dins Les Cahiers de Saint Michel de Cuxà (L’an mil. Fin d’un monde ou renouveau?), XXXII, 2001, pàg.21-39.
• Mallet, G.: Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XII-XIVe siècles. ), Perpinyà, 2000.
• Mundó, A. M.: «Importación, exportación y expoliación de códices en Cataluña (siglos VIII-XIII)», dins vicias del Coloquio sobre la circulación de códices entre Europa y la Península (1982), Santiago de Compostel·la, 1988.
• Neuss, W.: Die catalanische Bibel illustration um die Wende des ersten jarhtausend und die altspanische buchmalerei, Bonn-Leizpzig, 1922.
• Palol, P. de: El brodat de la catedral de Girona, Barcelona, 1986.
• Puig i Cadafalch, J.: «L’area géographique de l’architecture lombarde à la fin du onzième siècle», dins Atti del X Congresso Internazionale di Storia dell’Arte, Roma, 16-21 d’octubre de 1912.
• Puig i Cadafalch, J.: Santa Maria de la Seu d’Urgell. Estudi Monogràfic (amb la col·laboració de Pere Pujol), Barcelona, 1918.
• Puig i Cadafalch, J.: Le premier art roman. L’architecture en Catalogne et dans l’Occident mediterranéen aux xe et xie siècles, París, 1928.
• Puig i Cadafalch, J. ; Falguera, A. de; Goday i Casals, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya, Barcelona, 1909-1918.
• Saint-Lizier au premier âge feodal. Entre Adriatique et Atlantique. Actes, Saint-Lizier, 1994.
• Simposi Internacional d’arquitectura a Catalunya: segles IX, X i primera meitat de l’XI (Girona, 1988), Universitat de Girona, 1994.
• Simposi Internacional sobre les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Actes, Terrassa, 1992.
• Wettstein, J.: La fresque romane. Italie-France-Espagne. Études comparatives, París, 1971.
• Yarza Lauces, J.: «Aproximació estilística i iconogràfica a la portada de Santa Maria de Covet», dins Quaderns d’estudis Medievals, 9, setembre del 1982, pàg.535-556.

Treballs específics. Els segles del gòtic

• Ainaud de Lasarte, J.: «El Maestro de Soriguerola y los inicios de la pintura gótica catalana», dins Goya, núm.2, setembre-octubre, 1954, pàg.75-82.
• Ainaud de Lasarte, J.: «Alfonso el Magnánimo y las artes plásticas de su tiempo», dins IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Palma de Mallorca, 1955, pàg.21.
• Ainaud de Lasarte, J.: «Les relacions econòmiques de Barcelona amb Sardenya i la seva projecció artística», dins VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Sardenya, 1957, Madrid, 1961, pàg.637-645.
• Ainaud de Lasarte, J.: «Maîtres-verriers français en Catalogne aux xivè et xvè siècles», dins Les vitraux de Narbonne, Narbona, 1992, pàg.123-127.
• Alcoy, R.: «La recepción de un modelo espacial “italogótico” en Cataluña: sobre su dinámica y alternativas en la pintura del primer y segundo Trecento», dins Vè Congrés Espanyol d’Història de l’Art (Barcelona, 1984), Actes, vol. I, Barcelona, 1987, pàg.147-158.
• Alcoy, R.: La introducció i derivacions de l’italianisme a la pintura gòtica catalana: 1325-1350, III vol. , tesi doctoral, Universitat de Barcelona (Barcelona, 1988), Barcelona, 1989 (edició microfitxada).
• Alcoy, R.: Pintures del Gòtic a Lleida, Lleida, Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, 1990.
• Alcoy, R.: «Ferrer Bassa y el italianismo. Revisiones sobre la trama de un nuevo catálogo», dins Antichità Viva, XXX, 1-2, 1991, pàg.5-16.
• Alcoy, R.: «Escultura i pintura sardes i art medieval català», dins Lambard, V, 1992, pàg.202-214.
• Alcoy, R.: «Retablo de San Vicente de Estopiñán», dins Signos. Arte y Cultura en el Alto Aragón Medieval, (Jaca/Osca, 1993), Osca, 1993, pàg.396-399.
• Alcoy, R.: «Incidences avignonaises dans la peinture gothique catalane (XIVè siècle)», dins Autour du Palai des Archevêques de Narbonne: les arts picturaux en France méridionale et en Catalogne du xiiié au xvè siécle, col·loqui, Narbona, 2 i 3 de desembre de 1994 (actes en premsa).
• Alcoy, R.: «Nàpols i l’italianisme català a través d’un Saltiri amb miniatures de Ferrer Bassa», dins XIV Congresso di Storia della Corona d’Aragona. La Corona d’Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII).4. Incontro delle culture nel dominio catalano-aragonese in Italia, vol. V, edizioni ETS, Cagliari/Pisa, 1998, pàg.15-32.
• Alcoy, R.: «Mestre de la Passió de Mallorca. Taula de la Passió de Crist i escenes hagiogràfiques», dins Mallorca Gòtica (catàleg), MNAC, Barcelona, Govern Balear, Palma de Mallorca, 1999, pàg.126-130.
• Alcoy, R.: El retaule de Santa Anna del castell reial de Mallorca i els seus mestres. Dels Bassa a Ramon Destorrents (1345-1358), col·lecció La Foradada (ed. J. J. de Olañeta), Palma de Mallorca, 2000.
• Alcoy, R.: «El retablo de san Martín de Oristano y la pintura del gótico internacional en Cerdeña», dins Atti del 1o Convegno Internazionale di Studi (Oristano 5-8 diciembre, 1997). Giudicato d’Arborea e Marchesato di Oristano: proiezioni mediterranee e aspetti di storia locale, Subsidia 2/1, Oristano, 2001.
• Alcoy, R.: «Architectures habitées et édifices de represéntation dans le vitrail gothique catalán (1320-1430)», dins Representations architecturales dans les vitraux, Actas (Dossier de la commission royale des monuments, sites et fouilles, 9), Colloque international, 22-27 d’agost del 2002, Brussel·les, 2002, pàg.94-103.
• Alcoy, R.: «Els cicles murals de la Seu Vella de Lleida. De les evidències a les reconstruccions ideals», dins Seu Vella. L’esplendor retrobada (catàleg d’exposició), Lleida, 2003.
• Alcoy, R.: «Tortosa i l’experiència italiana: les portes pintades del retaule de la Mare de Déu de l’estrella», dins Recerca, revista de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, núm.7, 2003 (en premsa).
• Alcoy, R.: «L’evolució estilística del vitrall medieval a Catalunya», dins Corpus Vitrearum Medii Aevi de Catalunya, vol. V, Institut d’Estudis Catalans (en premsa).
• Alcoy, R.: «Guillem Letumgard y el reflejo de Pucelle en Cataluña», dins Miscelánea de Estudios en Homenaje al profesor Serafín Mor alejo (en premsa).
• Alcoy, R. ; Beseran, P: «Cascalls i les escoles de la Italia Meridional a Catalunya: l’escultura del Trescents», dins Analecta Sacra Tarraconensia, vol.63-64, 1990, pàg.153-197.
• Alcoy, R. ; Miret, M.: Joan Mates, pintor vilafranquí del gòtic internacional, Ed. Ausa, Sabadell, 1998.
• Almarche Vázquez, F.: «Mestre Esteve Rovira de Chipre, pintor trecentista desconocido», dins Archivo de Arte Valenciano, año V, 1920, pàg.3-13.
• Alomar, G.: Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV, Barcelona, 1970.
• Altisent, A.: «El autor de la tumba de Jaime Sarroca», dins X Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Zaragoza, 1976), Instituto Fernando el Católico, Saragossa, 1982, vol. II, pàg.281-285.
• Bassegoda i Nonell, J.: «El sepulcro de santa Eulalia de Barcelona. Estudio histórico y técnico de su restauración», dins Academia, núm.58, Madrid, 1984, pàg.125-158.
• Beneditto XIII, el papa Luna (catàleg d’exposició), Saragossa, 1994.
• Bertaux, É.: «Les artistes français au service des rois angevins de Naples», dins Gazette des Beaux Arts, vol. XXXIII, 1905, pàg.265-281.
• Beseran i Ramon, P.: «Un taller escultòric a la Barcelona del segon quart del segle XIV i una proposta per a Pere de Guines», dins Lambard, VI, 1994, pàg.215-245.
• Beseran i Ramon, P.: «Bartomeu de Robió i els Robió de Cervera. Consideracions sobre el nom i l’origen d’un escultor medieval», dins Miscel·lània Cerverina, núm.11, Centre Municipal de Cultura, Cervera, 1997, pàg.71-93, fig.1-5.
• Beseran i Ramon, P.: «La dimensió italianitzant de l’estil de Moragues: noves obres i nous arguments», dins Lambard, X, 1998, pàg.99-140, fig.1-20.
• Beseran i Ramon, P.: «Oristano i els trajectes meridionals de l’escultura italianizant del segle XIV», dins Giudicato d Arbórea e il Marchesato di Oristano: proiezioni mediterranee e aspetti di storia lócale, Atti del Io Convegno Internazionale di Studi (Oristano, dicembre 1997), Istituto Storico Arborense per la Ricerca e la Documentazione sul Giudicato d’Arborea e il Marchesato di Oristano (ISTAR), Oristano, 2001, pàg.119-159.
• Beseran i Ramon, P.: Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura catalana del segle XIV, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2003.
• Beseran i Ramón, P. ; Alcoy, R.: . «El retablo de santa Úrsula de Poblet en el contexto de los flamenquismos hispánicos de la época de Bouts», dins Bouts Studies. Procedings of the International Colloquium (Leuven, 26-28 de novembre 1998), Leuven-París-Sterling (Virginia), 2001, pàg.289-316.
• Bologna, F.: «Di alcuni rapporti tra Italia e Spagna nel Trecento e “Antonius Magister”» dins Arte Antica e Moderna, gener-desembre del 1961, pàg.27-48.
• Bologna, F.: Ipittori alla Corte Angioina di Napoli 1266-1414 e un riesame dell’arte nell’èta friedericana, Roma, 1969.
• Bologna, F.: Napoli e le rotte mediterranee della pittura, da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando in Cattolico, Nàpols, 1977.
• Bologna, F.: «Momenti degli studi sulla circolazione mediterránea della cultura artistica agli inizi dell’eta moderna», dins Discurs llegit en la Solemne investidura de Doctor Honoris causa del professor R Bologna, Universitat de Barcelona, 1 de desembre de 1990.
• Boskovits, M.: «II problema di Antonius Magister e qualche osservazione sulla pittura marchighiana del Trecento», dins Arte Illustrata, núm.17/18, 1969, pàg.4-19.
• Bracons i Clapés, J.: «Una revisió al sepulcre de santa Eulàlia», dins Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat, XVIII, 1980, pàg.119-140.
• Bracons i Clapes, J.: «Els grups del Sant Sepulcre a Catalunya. Precisions sobre l’origen d’aquest model iconogràfic», dins V Congrés Espanyol d’Història de l’Art, (Barcelona, 1984), Actes, vol. I, Barcelona, 1987, pàg.137-143.
• Bracons i Clapés, J.: «Le retable de Sant Pol au Musée Episcopal de Vic et les premiers retables gothiques de pierre en Catalogne», dins Le grand retable de Narbonne, Narbona, 1990, pàg.91-97.
• Bracons i Clapés, J.: «Lupo di Francesco, mestre pisà, autor del sepulcre de Santa Eulàlia», dins D’Art, núm.19, 1993, pàg.43-52.
• Carbonell, J. ; Manconi, E: Els catalans a Sardenya, Barcelona, 1984.
• Castelnuovo, E.: Un pittore italiano alia corte di Avignone. Matteo Giovannetti e lapittura inProvenza nel secolo XIV, Ed. Einaudi, Torí, 1991 (1962), pàg.38-40.
• Coll i Rosell, G.: «La penetración de los manuscritos iluminados flamencos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIV. Análisis concreto de un códice conservado en el Archivo Episcopal de Vic», dins Manuscript Illumination Around 1400 in Flanders and Abroad. International Colloquium. Flanders in a European Perspective, (setembre del 1993), Lovaina, 1995, pàg.457-471.
• Company, X.: «Petjades valencianes en la pintura hispano-flamenca a Lleida (Notes sobre el mestre de Javierre, Joan Reixac i Pere Girard)», dins Miscel·lània a Josep Lladonosa, Lleida, 1992, pàg.427-434.
• Congrés de la Seu Vella de Lleida. Actes, Lleida, 1991.
• Couyat Barthou, S.: «Sur une peinture catalane du xivè siècle trouvé au monastère du Sinaí», dins Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1911-1912, pàg.691; 1913-1914, pàg.729-733.
• Crispi i Canton, M.: «Més exemples d’italianisme en l’escultura catalana del segle XIV: la Mare de Déu de Sant Medir», dins Locus Amoenus, I, 1995, pàg.75-79.
• Dubreuil, M. H.: Valencia y el gótico internacional, 2 vol. , València, 1987.
• Duran i Canyameras, F.: «La influencia italiana en los sepulcros reales de Santes Creus», dins Boletín del Archivo Bibliográfico, núm.15 (vol. II), any 1962, pàg.185-190.
• Durliat, M.: «L’unité de la peinture mediterranéenne aux xiv et xv siècles», dins Annales du Midi, 1952, pàg.249-256.
• Durliat, M.: «Sculpteurs français en Catalogne dans la prendere moitié du xivè siècle», dins Pallas, VIII, Tolosa, 1959, pàg.91-103.
• Español, F.: «Un artista aragonés activo en Cataluña durante el siglo XIV: Esteban de Burgos de la ciudad de Huesca», dins El Arte Aragonés y sus relaciones con el Hispánico e Internacional, Actas del III Coloquio de Arte Aragonés, Osea, 1983, Secció II, 137-153.
• Español, F.: «El escultor trecentista Berenguer Ferrer: un eslabón más en la penetración del arte francés en Cataluña», dins Anuario del Departamento de Historia y Teoria del Arte, II, 1990, pàg.75-96.
• Español, F.: «Joan Avesta, sculpteur de Carcassonne. L’influence de l’atelier de Rieux sur la Catalogne», dins Bulletin Monumental, 151-11, 1993, pàg.383-403.
• Español, F.: «L’escultor Joan de Tournai a Catalunya», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XXXIII, 1994, pàg.379-432.
• Español, F.: El escultor Bartomeu de Robio y Lleida. Eco de la Plástica toscana en Catalunya, Ed. de la Universitat de Lleida, Lleida, 1995.
• Español, F.: «El ressò de Rieux a les catedrals catalanes», dins Lambard, X, 1996, pàg.257-277.
• Exposición de Primitivos mediterráneos (catàleg d’exposició), Barcelona, 1951.
• Filangieri di Candida Gonzaga, R. ; Florensa, A. D. ; Forteza, G. ; Martinell, C; Puig i Cadafalch, J. ; Rubió, J.: L’architecture gothique civile en Catalogne, París, 1935.
• Focillon, H.: «Sienne et la Catalogne», dins La peinture catalane a la fin du Moyen Age, París, 1933, pàg.86-100.
• Franci, A.: «Giuliano di Nofri scultore fiorentino», Mitteilungen des Kunsthistorischen Institute in Florenz, XLV, 2001, pàg.431 i seg.
• Franco Mata, M. A.: «Sepulcro de don Juan de Aragón en la catedral de Tarragona. Relaciones iconográficas y estilísticas con Italia», dins Reales Sitios, núm.75, 1983, pàg.57-64.
• Franco Mata, M. A.: «El sepulcro de santa Eulalia. Su origen italiano», dins Escultura gótica española en el siglo XIV y sus relaciones con la Italia trescentista, Madrid, 1984, pàg.13-17.
• Franco Mata, M. A.: «Posible paternidad del sepulcro de Don Juan de Aragón en la catedral de Tarragona. Relaciones iconográficas y estilísticas con Italia», dins Escultura gótica española en el siglo XIV y sus relaciones con la Italia trescentista, Madrid, 1984, pàg.13-17.
• Franco Mata, M. A.: «Influenza catalana nella scultura monumentale del Trecento in Sardegna», dins Arte Cristiana, LXXV, 1987, pàg.255-246.
• Franco Mata, M. A.: «Relaciones Hispano-italianas en la Escultura Funeraria del siglo XIV», dins La idea y el sentimiento de la muerte en la historia y el arte de la Edad Media, Universitat de Santiago de Compostel·la, 1988.
• Franco Mata, M. A.: «El crucifijo de Oristano (Cerdeña) y su influencia en el área mediterránea catalano-italiana», dins Boletín del Museo e Instituto «Camón Aznar», vol. XXXV, 1989, pàg.5-63.
• Freixas Camps, R: «Notes a la introducció de l’estil gòtic en l’escultura catalana», dins Revista de Gerona, núm.69, vol. XX, 1974, pàg.9-18.
• Freixas Camps, R: «L’obra del Mestre Aloi a Girona», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXVI (1982-1983), pàg.77-85.
• Frinta, M.: «Evidence of the Italian Influence on Catalan Panel Paintings of the Fourteenth Century», dins Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte, 3 vol, Granada, 1973, vol. I, pàg.361-371.
• Fuchs, A. S.: «The Virgin of the Councillors by Luis Dalmau (1443-1445). The contract and its eyckian execution», dins Gazette des Beaux Arts, XCIX, 1982, 45-54.
• Gerard Powell, V; Ressort, C.: Écoles espagnole et portugaise, Musée du Louvre. Departament des peintures, París, 2002.
• Gómez Moreno, M.:, «Maestro Nicolao Florentino y sus obras en Salamanca», dins Archivo Español de Arte y Arqueología, IV, 1928, pàg.5-24.
• Gudiol i Cunill, J.: «Dos mestres florentins del segle XIV», dins Revista Catalana, any V, núm.128, Barcelona, 15 d’octubre de 1922, pàg.445-452.
• Gudiol i Ricart, J.: Bernardo Martorell, C. S. I. C, Madrid, 1959.
• Hernan do, J. L.: «Los artistas llegados al foco barcelonés durante el gótico internacional (1390-1450)», dins Lambard, vol. VI (1991-93), 1994, pàg.359-388.
• King, G. G.: «The Journey of Ferrer Bassa», dins The Art Bulletin, vol. XVI, núm.2, 1934, pàg.116-122.
• Joubert, F: «Ilusionnisme monumental à la fin du xivè siècle: Les recherches d’André Beauneveu à Bourges et de Claus Sluter a Dijon», dins F. Joubert i D. Sandron (ed. ): Pierre, lumière, couleur Études d’histoire de l’art du Moyen Âge, París, 1999, pàg.367-384.
• L’Art Gòtic a Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2002 (obra en curs d’edició).
• Lacarra Ducay, M. C: «La influencia de los pintores italianos en los talleres aragoneses durante el siglo XIV», dins Homenaje a Federico Balaguer, Huesca, Diputación de Huesca, 1987, pàg.425-447.
• Lacarra Ducay, M. C: El retablo mayor de San Salvador de Zaragoza, Saragossa, 2000.
• Liaño, E.: «Reinard de Fonoll maestro de obras de la Seo de Tarragona. Una hipòtesis sobre su obra», dins Miscel·lània en Homenatge al P. Agustí Altisent, Tarragona, 1991, pàg.379-402.
• Manote Clivelles, M. R.: L’escultura gòtica catalana de la primera meitat del segle XV a la Corona d’Aragó: Pere Joan i Guillem Sagrera, Universitat de Barcelona, 1994 (tesi doctoral).
• Martín i Ros, R. M.: «La relació entre els brodats d’una casulla del Museu Diocesà i dos frontals florentins del s. xiv», dins Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Miscel·lània, Lleida, 1996, pàg.275-288.
• Meiss, M.: «Italian Style in Catalonia and a Fourteenth Century Catalan Workshop», dins The Journal of the Walters Arts Gallery, Baltimore, 1941, pàg.45-87.
• Mesuret, R.: «Antoni de Lonhy», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, Arte Antiguo, vol. IX, 1951, pàg.13-17.
• Ortoll Martin, E.: «Algunas consideraciones sobre la iglesia de Santa Caterina de Barcelona», dins Locus Amoenus, 2, 1996, pàg.47-63.
• Pane, R.: Il Rinascimento nell’Italia meridionale, Milà, 1975.
• Panera, F.: El retablo de la catedral Vieja y la pintura gótica internacional de Salamanca, Salamanca, 1995.
• Panofsky, E.: Les primitifs flamands, Ed. Hazan, 1992.
• Planas Badenas, J.: «Recepción y asimilación de formas artísticas francesas en la miniatura catalana del estilo internacional y su proyección en el reino de Valencia», dins Actas del VIII Congreso Nacional de Historia del Arte, Cáceres, 1990, Mérida, 1992, pàg.119-127.
• Pujol i Canelles, M.: «El retaule d’alabastre de Santa Maria de Castelló d’Empúries», dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, XXII, Figueres, 1989, pàg.67-96.
• Ragghianti, C. L.: «Il Maestro mosano di Carrara e i bilinguismi pisano-francesi», dins Critica d’Arte, fasc.129 (1973), pàg.11-38.
• Salmi, M.: «Un monumento della scultura pisana a Barcellona», dins Miscellanea di storia dell’arte in onore di Igino Benvenuto Supino, a cura della Revista d’Arte, Florència, 1933, pàg.125-139.
• Soler i March, A.: «El frontal bordado de la Seo de Manresa», dins Museum, vol. VI, 1918-1920, pàg.411-429.
• Soler i March, A.: «Sarcòfag de Santa Eulàlia a la catedral de Barcelona», dins Arquitectura y Urbanisme, setembre del 1934, pàg.7-15.
• Terés Tomás, M. R.: Pere ça Anglada. Introducció de l’Estil Internacional en l’escultura catalana, Artestudi-Proa ed. , Barcelona, 1987.
• Tormo, E.: «Gherardo Starnina en España», dins Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, núm.18, 1910, pàg.82-101.
• Trens, M.: Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes, IEC, Barcelona, 1936.
• Valero Molina, J.: «Julià Nofre y la escultura del gótico internacional florentino en la Corona Aragón», dins Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, 12, 1999, Universidad Autónoma de Madrid, pàg.59-75.
• Vives i Miret, J.: Reinard des Fonoll, escultor i arquitecte anglès renovador de l’art Gòtic a Catalunya (1321-1362), Barcelona, 1969.