Els il·lustrats nascuts, o instal·lats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional. És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics.
Expedició de Malaspina-Bauzà
En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’Acadèmia de Ciències de París –una de les màximes institucions científiques de l’època–, i finançada per les corones d’Espanya i de França. L’expedició volia determinar la forma geomètrica real del planeta Terra i calcular-ne el volum i les dimensions. Per a aconseguir-ho, van mesurar un grau de meridià terrestre de l’Equador, a la zona equatorial del virregnat del Perú.
El resultat obtingut, que incloïa una gran quantitat d’observacions geofísiques, geològiques i astronòmiques, fou publicat per Jordi Joan a partir de l’any 1748. Atès el seu viu interès pràctic, a més de fer-ho en castellà i en francès se n’editaren aviat versions en anglès i en holandès. La Terra no era una esfera perfecta, sinó que estava lleugerament aixafada pels dos pols.
De tornada, Jordi Joan va treballar un temps a Londres (va ser membre de la Royal Society) i, després, fou encarregat de construir i posar en marxa l’Observatori Astronòmic de Cadis. Per la seva destresa com a enginyer naval, la corona espanyola li encarregà, també, la direcció de la construcció de naus a les noves drassanes dels ports de Cartagena i del Ferrol, seguint els seus sistemes de càlcul. El tractat de construccions navals que publicà el 1771 fou ràpidament traduït a l’anglès, el francès i l’italià. En un cert moment, a més, esdevingué ambaixador extraordinari al regne del Marroc.
L’expedició Amich-Boenechea
Els anys 1772-75, Josep Amich, religiós franciscà, cartògraf, matemàtic, explorador i pilot, i el capità Domingo Boenechea dirigiren una expedició marítima que tenia com a objectiu explorar i ocupar algunes illes de la Polinèsia. En concret, l’illa de Tahití i altres illes de l’arxipèlag de la Societat. L’expedició era el resultat d’un encàrrec molt personal de Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú.
L’illa de Tahití havia esdevingut britànica el 1767, i com a tal havia passat a dir-se King George Island. Un any més tard, ocupada pels francesos, fou rebatejada Nouvelle Cythère. El 1772, Amich i Boenechea decidiren donar-li no el nom del rei d’Espanya, sinó el del català virrei del Perú: Tahití seria, per uns quants anys, l’illa d’Amat. En tornar, Josep Amich publicà dos estudis importants sobre la geografia i la societat d’aquesta illa de la Polinèsia.
L’expedició Malaspina-Bauzà
L’expedició al Pacífic, dirigida tècnicament per l’italià Alessandro Malaspina i científicament pel mallorquí Felip Bauzà, fou finançada per l’armada del regne d’Espanya i assessorada per l’Acadèmia de Ciències de París, la Royal Society de Londres i l’Observatori Astronòmic de Cadis, que havia estat creat pel valencià Jordi Joan i Santacília. L’expedició, formada per 204 homes, es plantejava principalment un objectiu cartogràfic, i Felip Bauzà, amb una àmplia experiència anterior, va ser el cap de cartografia de la missió.
Va tenir una durada global de cinc anys. Una illa de Nova Zelanda, una illeta i una cala a la costa canadenca del Pacífic i la Bauzà Collection del British Museum recorden la tasca i les descobertes de Felip Bauzà.
El periple
L’itinerari de l’expedició fou complex: Cadis-Montevideo i, des d’aquí, l’inici del treball cartogràfic: les illes Malvines, la costa de la Patagònia, la Terra de Foc i, tombant cap a l’oceà Pacífic, tota la costa del continent americà, de sud a nord, fins a Califòrnia, la Colúmbia Britànica i el sud d’Alaska. Després, una extraordinària travessia en diagonal, i fent, és clar, ziga-zagues, de tot l’oceà Pacífic, de nord-est a sud-oest, fins a Nova Zelanda i Austràlia, passant per l’illa de Guam, les Malvines i les Filipines. La tornada, des de Nova Guinea, pels Mars del Sud, sempre dins l’hemisferi sud, fins a les costes de Xile. Després, virant de nou, cap a l’Atlàntic fins a Montevideo. I, a continuació, travessant altra vegada l’Atlàntic, fins al port de Cadis.
De Cadis a Londres
En tornar, Alessandro Malaspina fou detingut, condemnat i empresonat pel govern espanyol, acusat de simpatitzar amb les idees de la Revolució Francesa. Felip Bauzà, de moment, no fou detingut. Però l’any 1823 es va veure obligat a sortir d’Espanya i refugiar-se a Gibraltar, que era territori de sobirania anglesa. De Gibraltar embarcà, enduent-se els mapes, fins a Londres, la capital de l’imperi Britànic, on posà els seus coneixements al servei de la corona britànica. Avui, els mapes manuscrits (exactament 260 cartogrames), els seus dibuixos de la botànica i la zoologia del Pacífic, cartes, documents, la biblioteca (amb llibres subratllats i anotats al marge) i, fins i tot, objectes personals, formen la Bauzà Collection, a Londres. Ha esdevingut una de les joies del British Museum.
Els topònims
La Bauza Islet (illa de petites dimensions) i la Bauza Cove (cala) canadenques estan situades a la costa de la Colúmbia Britànica, a l’oceà Pacífic, a 50° 33” de latitud nord i 126° 48-49” de longitud oest. De fet, no gaire lluny, hi ha uns quants topònims més que són petits homenatges a altres il·lustrats catalans. Sempre a la Colúmbia Britànica, hi ha: a 49° de latitud nord, la ciutat d’Alberni i Port Alberni (dedicades a Pere d’Alberni, de la Companyia de Voluntaris Urbans de Catalunya), la Catalan Island i el Catalan Passage (dedicats a Magí Català, franciscà). I encara més, alguns dels molts noms de la gran expedició catalana a Califòrnia dirigida per Gaspar de Portolà: Portolà, Serra, Crespí, Ferrer.
L’illa de Bauzà, al sud de Nova Zelanda, i altres minúscules illes situades al seu entorn són objecte d’una protecció especial per part de les autoritats de l’estat actual (que són les que han retornat el nom de Bauzà a l’illa). L’objectiu d’aquesta declaració pública de protecció és preservar la seva diversitat biològica.