La primera llengua europea parlada en aquesta potència econòmica i cultural mundial que és Califòrnia fou la llengua catalana, perquè els primers europeus instal·lats de forma permanent en aquells paratges foren, d’una banda, els soldats professionals i els oficials de l’exèrcit Voluntaris de Catalunya creat el 1762 i, de l’altra, els frares de la província franciscana de Mallorca.
Descobriments i missions
El 1769, uns i altres partiren nord enllà, en dos navilis i per terra, des de diversos punts del nord de Mèxic: Tepic, Guayamas, Guadalajara, San Blas... La navegació era molt difícil per la presència constant de boires, i els avenços amb animals per terra, lentíssims: uns 20-25 km/dia. El primer governador de Califòrnia fou Gaspar de Portolà (1769-70); el segon, Pere Fages (1782-91), i el tercer, Josep Antoni Romeu (1790-91).
Cal-i-forn (ia)
A desgrat de les dificultats de tota mena, entre els anys 1769 i 1782, les tasques realitzades foren nombroses:
Es van esbossar els camins que, decennis més tard, havien de ser carreteres i autopistes. Com han escrit Josep Muntañola i Magda Saura: “L’artèria principal, el Camí Reial, va prefigurar el que és avui l’eix més important de comunicació entre el nord i el sud de Califòrnia: les modernes carreteres i autopistes Freeway 17, Highway 1 i Freeway 580.”
Es construïren forts i missions, i conduccions d’aigua, que han prefigurat la xarxa urbana de Califòrnia. La fita és la fundació, el 1776, de la ciutat dels franciscans: San Francisco. Però cal afegir-hi les missions: San Carlos de Monterrey, San Luis Obispo, San Antonio, San Diego, un fort d’on sorgí Sacramento, San Juan Capistrano, Santa Clara, San Gabriel i San Buenaventura. “Cada missió es relacionava amb una altra per un sistema molt sofisticat de circulació, camins, canals, rius, sèquies i ports.”
S’introduïren eines de ferro i tècniques constructives mediterrànies: teules, rajoles, l’ús de la calç i dels palets de riu, voltes de maó pla, parets d’argamassa. Segons alguns autors, “Califòrnia” és “calç-i-forn”, és a dir, “forn-de-calç”.
S’establiren nous conreus –com el blat, la vinya, arbres fruiters– i noves espècies animals, com ara mules, bous i vaques. Els primers “vaquers” procedien, doncs, de les terres catalanes.
S’assajà de convertir la població índia nòmada que basava la seva economia en la pesca i la caça en una població agrícola i ramadera. Hi van haver molts matrimonis mixtos, com també molta violència d’escopetes contra fletxes.
Diversos autors van escriure les primeres històries del futur estat de Califòrnia. El 1770, es publicà, a Mèxic, el Diario histórico de California de Miquel de Constançó, que aviat va ser traduït a l’anglès (1790) i l’alemany (1792).
També foren catalans els primers cartògrafs del Pacífic nord-americà i les costes de Califòrnia. Per exemple, Pere Font va dibuixar l’itinerari de l’expedició des de Monterrey a “el gran puerto de San Francisco”.
Començà a definir-se un estil arquitectònic destinat a tenir èxit: el californià. Una barreja del gust neoclàssic de la Il·lustració i l’arquitectura domèstica popular catalana. Adaptat, sempre, a la topografia. Quan, als anys 1920, Rafael Masó i Josep Ensesa viatjaven per la Côte d’Azur francesa pensant en l’estil de S’Agaró, van concloure que una bona font d’inspiració podia ser l’estil californià, que tenia arrels catalanes.
Els pares de la pàtria
La contribució catalana en la creació inicial del futur estat de Califòrnia fou decisiva, i de fet els californians del segle XX ho han expressat de formes diverses. Així, fra Ginebró Serra, el primer cap dels frares franciscans a Califòrnia, des del 1931 és l’home considerat fundador de l’estat: una estàtua seva es troba al National Statuary Hall, la galeria de retrats escultòrics dels pares dels cinquanta estats de la Unió Americana del Capitoli de Washington, i al costat dels pares fundadors dels altres quaranta-nou estats de la Unió.
La toponímia catalana a Califòrnia i els homenatges californians a fills de Catalunya són freqüents. Portolà (de Gaspar de Portolà, primer governador de Califòrnia) és, a més del nom de diversos carrers, avingudes i places, el nom d’un parc nacional i d’un sistema de lectura pública. Serra (de Ginebró Serra) és el nom d’institucions californianes de primera línia. Yorba, i Yorba Linda, d’Antoni F. Jorba, que es casà amb una índia, és, també, molt freqüent. Constanso (de Miquel de Constançó) ha donat nom, igualment, a carrers de les ciutats californianes.
Fins a Nevada, i Alaska
Els exploradors catalans, sempre a les ordres del virrei de Nova Espanya, van ser destinats, partint de les ciutats de la costa californiana, a dirigir-se cap a l’interior i cap al nord.
Cap a l’interior, Pere Fages s’endinsà per l’actual estat de Nevada, i descobrí el que avui s’anomena Grapewine Canyon, que ell batejà com a congost o pas de Bonavista.
Cap al nord, la idea era arribar fins al límit dels 60° de latitud. L’objectiu era deturar els avenços de Rússia, que, des de Sibèria, havia travessat l’estret de Bering i ocupava Alaska (al segle XVI, Galí l’havia “descobert” tot observant els corrents del Pacífic). El pilot Joan Perers navegà des de Califòrnia fins a les costes d’Alaska. Pere d’Alberni s’instal·là durant dos anys (1790-92) a Nootka, a l’actual Canadà, on, a Vancouver, hi ha una ciutat anomenada Port Alberni i un canal: el Port Alberni Harbour.