La revolució cotonera. 1844-1935

La revolució industrial anglesa fou una revolució cotonera. La producció de tota mena de peces de roba de cotó, generada per una forta demanda, va esdevenir la principal indústria britànica. La matèria primera, el cotó en floca, procedia de les colònies de l’imperi britànic; l’energia, el carbó, era a tocar de les noves fàbriques. La revolució cotonera catalana, un dels fets que va canviar l’Europa mediterrània --i l’Amèrica Llatina--, es féu amb cotó que no procedia de colònies pròpies, i amb carbó de mines situades fora de la conca mediterrània. Els capitals procedien del comerç amb les Amèriques, i la tecnologia era mig pròpia, mig nord-europea.

Les importacions i les exportacions de la indústria del cotó

La revolució cotonera –el 1902, 3 000 fàbriques i 125 000 treballadors, entre els Pirineus i el mar– dinamitzà la societat catalana: les exportacions de tota mena de productes de cotó van permetre l’acumulació de capital que calia per a fer el salt als sectors que configuren la segona Revolució Industrial.

El capital

Els capitals inicials necessaris per a la creació dels primers “vapors cotoners” –i l’inici de la importació de cotó i de carbó–, en una part important, tenen el seu origen en les activitats comercials dels catalans a Amèrica. Alguns dels grans fabricants, com ara els Güell, i els Ferrer-Vidal, van tenir un origen directament “americà”. El Vapor Vell de Sants, la gran fàbrica de pana dels Güell, va tenir socis capitalistes a Matanzas, Cuba (Esteve Gatell); Veracruz, Mèxic (Francesc Solernou) i Santiago de Xile (Celdoni Ascacíbar).

Només en un cas, i tardà, hi ha una associació important amb capital forà: el de les Filatures Fabra i Coats, en què Coats és un gran fabricant escocès de fil de cotó, de Paisley.

El cotó

El cotó en floca, el 1908 per exemple, procedia del sud dels Estats Units, del Brasil i del Perú, d’Egipte, de l’Índia i de Turquia.

La guerra de Secessió nord-americana provocà els anys de la “fam de cotó”. Uns quants anys més tard, es va crear una gran empresa catalana a les ciutats de Nova York i a Savannah (Roosevelt & Esteve, que més endavant es va dir Esteve Brothers & Co. Ltd.), que va començar a comprar el cotó a Nova Orleans i a Galveston, Texas, per vendre’l a Catalunya, i, també, a fàbriques d’Europa o del Japó. Des del 1922, Esteve Brothers s’instal·là a Dallas; a partir del 1935, a São Paulo; del 1946, a Mèxic, i del 1967, a Lausana.

El carbó

El 90% del carbó que consumeixen els vapors catalans al segon terç del segle XIX procedeix dels ports de Cardiff, al sud de Gal·les, i de Newcastle, al nord d’Anglaterra. És un carbó molt bo, però molt car. El carbó asturià, procedent de Gijón, no va començar a arribar fins el 1895. És més barat, però de menys qualitat.

A partir del 1860, les noves fàbriques de la revolució cotonera assajaren de substituir el carbó per l’energia hidràulica. Aquestes van ser les “fàbriques de riu”, que es localitzaren a prop d’antics nuclis de població, o en nuclis urbans nous: les colònies industrials. La creació d’aquestes colònies fou freqüent a tots els països que s’industrialitzaven, a banda i banda de l’Atlàntic. Però la gran densitat de colònies industrials a Catalunya fou un fenomen únic.

Les màquines

Les màquines de vapor, els telers, les màquines de filar, les turbines, i en general les màquines modernes foren comprats de vegades, inicialment, de contraban als països capdavanters com Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Hongria i els Estats Units. Segons Édouard Escarra, el 75% dels telers venien de la Gran Bretanya i el 25%, dels Estats Units.

A partir del 1855, una gran empresa metal·lúrgica catalana, la Maquinista Terrestre i Marítima, va començar a fabricar màquines de vapor i maquinària tèxtil. A partir del 1913, les patents de màquines tèxtils de Ferran Casablancas van iniciar una carrera internacional. Després de la Primera Guerra Mundial es van començar a constituir Casablancas Co., des de Manchester fins a Bombai.

Les fàbriques

L’arquitectura de la fàbrica Batlló de l’Eixample de Barcelona es basava en la versió de Rafael Guastavino de la volta catalana que, esdevinguda catalan vault, es troba en més de 1 000 construccions industrials i no industrials de l’Amèrica del Nord, on R. Guastavino s’instal·là.

La fàbrica Casarramona de Montjuïc, de Josep Puig i Cadafalch, i la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, d’Antoni Gaudí i Francesc Berenguer, són fites del modernisme català.

El treball

Els treballadors i els empresaris de la revolució cotonera catalana, tal com explicava l’informe d’Édouard Escarra publicat el 1908 a París, eren “obrers i obreres d’origen català”, i “un cert nombre d’originaris d’Andalusia, Aragó i València”. Treballaven deu, onze, catorze, quinze hores diàries. Segons la llei de 13 de març de 1900, els nens només podien treballar a partir dels deu anys, i, fins als catorze, només sis hores diàries. “Generalment –diu Escarra– succeeix tot el contrari.” Segons l’informe, “el català és un obrer excel·lent”.

Entre el personal tècnic, hi havia –escriu Escarra– una “part estrangera”. Els empresaris i tècnics catalans es formaren, sovint, a l’Europa de la revolució cotonera: Anglaterra, Alsàcia, el nord de França, Bèlgica i Suïssa.

Les exportacions

Els variadíssims productes generats per la revolució cotonera catalana es van exportar al nou mercat comú espanyol. Però, més enllà, les altres exportacions també foren importants. Segons Escarra, les exportacions cotoneres catalanes fora del mercat comú espanyol –que eren un 20-25% del total de la producció– van ser les primeres exportacions catalanes.

El 1908, les destinacions de les exportacions cotoneres catalanes extrapeninsulars eren un terç a Cuba, Puerto Rico i Filipines, un terç a l’Argentina, l’Uruguai i Colòmbia, i un terç al Marroc, Egipte, Síria, Turquia –d’on procedia, per cert, una part del cotó– i Romania. Entre els anys 1914 i 1918-19, les exportacions als països de l’Europa en guerra augmentaren fortament, car la demanda d’aquests països s’havia incrementat, i les seves fàbriques es trobaven amb dificultats de tota mena.