Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals. El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses. I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant.
Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat. Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació. De fet, el 2007, les principals exportacions de l’àrea catalana són de les filials de dues empreses multinacionals, la Seat de Martorell (de l’alemanya VW) i la Ford d’Almussafes (de la nord-americana Ford).
Procedència de les multinacionals instal·lades a l’àrea catalana
Plural i singular
La presència dels tècnics i directius de les multinacionals adoptà formes molt variades. Alguns van fundar entitats tan representatives, i tan duradores, com el FC Barcelona o les cerveses Moritz, o tan exquisides com l’Hotel Formentor. En canvi, la presència d’altres, com la del canadenc Frank S. Pearson, durà unes hores.
Amb tot, amb el temps, es parlava d’“els alemanys de l’Ebre” a Flix, “els holandesos del Prat de Llobregat”, “els escocesos de Torelló”, o bé del “trenet dels anglesos”, que anava d’Alcoi a Gandia, i, també, del “passeig dels anglesos” a Caldes d’Estrac. Al cap Roig hi ha “cal Rus”, i a Esplugues de Llobregat, “cal Suís”.
Amb el benentès que no hi hagué un idil·li permanent, és clar: una de les vagues obreres més importants del segle XX va ser, justament, la de La Canadenca. És a dir, dels treballadors de la Barcelona Traction Light & Power, la gran elèctrica amb seu a Toronto.
Integració
Tal com ha escrit Francesc Cabana, “el sentit de l’arrelament, el tenen la majoria d’empreses multinacionals que porten anys a Catalunya. L’han assumit d’una manera conscient o inconscient” (un llibre fonamental: Francesc Cabana, Les multinacionals a Catalunya, Barcelona, Fundació Jaume Bofill-Edicions de la Magrana, 1984).
Aquesta qüestió és bàsica: en altres àrees d’Europa (per exemple, a l’Est i als Balcans), la presència del capital industrial i de tècnics forans ha estat rebutjada per la burgesia comercial agrària “nacional”.
La industrialització, doncs, no ha estat, en aquestes parts de l’Europa oriental, la base d’un nacionalisme modernitzador, com en canvi ha succeït a l’Europa occidental (amb una excepció important: la burgesia comercial agrària castellana, lleonesa i andalusa, que també ha rebutjat el nacionalisme basat en la dinàmica modernitzadora de la indústria).
Empreses i seus socials
Seus centrals de les multinacionals a Catalunya
Les seus socials de les empreses multinacionals industrials que s’han instal·lat a l’àrea catalana estan situades, en general, a les poblacions d’on són originàries: allà on començaren a funcionar els primers tallers. En alguns casos, la seu s’ha traslladat a la ciutat industrial més propera i, de vegades, la direcció empresarial, la direcció de recerca i el centre logístic no es troben a la mateixa ciutat. En alguns casos, quan es tracta de grans multinacionals, com és l’empresa BASF, hi ha diversos centres de direcció.
El 1902, la casa escocesa Coats, associada amb l’empresa catalana Fabra, posà en marxa a Sant Vicenç de Torelló una de les colònies tèxtils catalanes més importants. El 1986 és la data de l’ingrés de l’estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea. Entremig, moltes multinacionals s’han instal·lat a l’àrea catalana, bé directament o bé comprant una empresa ja existent (com ara Siemens comprà, el 1910, Elèctrica Industrial, amb fàbrica a Cornellà de Llobregat).
La procedència inicial (fins el 1936) d’aquestes empreses fou Alemanya, Suïssa, França, Bèlgica, els Països Baixos, Itàlia, els Estats Units i el Canadà. I amb la segona globalització cal afegir-hi Suècia, el Japó, Corea i Mèxic.
“L’ou ric europeu”
La localització de les seus centrals de les empreses multinacionals que, als darrers cent anys, s’han instal·lat a terres catalanes dibuixa un mapamundi ple de significats. El núvol de punts defineix una àrea que coincideix, a grans línies, amb el que se n’ha dit ‘ou ric europeu’, o blue banana, o, encara, eix Londres-Milà. Una àrea allunyada de l’Europa atlàntica. Un dels trets més significatius d’aquesta àrea és que és lluny de la imatge de l’estat nació fort que sembla ésser al darrere de les grans empreses capitalistes modernes. L’ou ric europeu està situat administrativament i políticament en diferents regions de diferents estats europeus: des de l’Anglaterra del Regne Unit al Piemont i la Llombardia de la república italiana, passant pels tres estats del Benelux, pels lands alemanys, els cantons de la Confederació Helvètica i les regions de l’Est de la fins fa poc supercentralitzada república francesa.