Les dues variables que s’han cartografiat en el mapa d’aquesta doble pàgina mostren la gran influència que els Estats Units tenen en la música pop en l’àmbit mundial. Fou en aquest país on van néixer el blues, el jazz, el rhythm and blues, el rock, el folk, la música disco, la música electrònica, el rap o el hip-hop, i on també es van presentar els primers disc-jockeys i les llistes d’èxits dels top 10 o top 100, per exemple, amb relació a la música pop. El segon Estat musicalment important és Anglaterra. Com també havia passat als Estats Units, la música anglesa és una escola per a molts músics de tot el món.
Als Estats Units, la música dels negres del sud es manifesta com un crit a la llibertat, en resposta a l’opressió viscuda en la vida quotidiana. Als camps de cotó es podia sentir: “Posaré el cap a les vies del tren / Posaré el cap a les vies del tren / Quan el tren arribi, m’hi tiro!” D’aquest ritme creat amb dues afirmacions i una resposta va sortir el blues de 12 compassos, que ha estat la base per al rock-and-roll i per a la música pop de tot el món. El blues i el jazz, nascuts de la necessitat d’expressió d’un poble oprimit, foren posteriorment transformats i tocats per músics de tot el món, que han mesclat noves bases, refet temes i creat llegendes. Així, cada país va aportant la seva manera de fer, ja que la llibertat d’improvisació és la marca registrada d’aquest estil musical.
Podem destacar dels Estats Units la revolució de costums que comportà l’estil d’Elvis Presley en la dècada dels anys cinquanta del segle XX, i a Anglaterra, el del grup The Beatles deu anys després, dos estils molt importants per a una joventut que es començava a expressar a través d’aquest gran mitjà de comunicació que és la música pop. L’any 1976, també des d’Anglaterra, es difongué a la resta del món un altre moviment que ha tingut una gran influència, l’anomenat punk.
En la mateixa línia contestatària de l’inici del rock als Estats Units, el punk és un moviment que ultrapassa la música i es revela com una manifestació contra la societat capitalista. Mentre el punk agredia els patrons imposats, sorgiren als Estats Units el rap i el hip-hop, tot imposant un llenguatge nou dirigit a un segment de població discriminat i mantenint-se al marge dels mitjans de comunicació. Aquests grups, en general formats pels afroamericans, van començar a fer la seva música als carrers de les grans ciutats, en primer lloc a Nova York, des d’on l’estil es va exportar a totes les ciutats grans i mitjanes del món.
El mapa destaca encara altres ritmes i estils no tan universalitzats, tot i que igualment importants per a la cultura mundial. La bossa nova brasilera, nascuda entre el 1950 i el 1960, i el flamenc, amb els seus dos segles d’existència, són estils internacionalitzats, encara que tenen més influència en els músics i els oients amb una cultura musical més àmplia. Cal destacar també la salsa de Puerto Rico, el son de Cuba o el reggae o l’ ska de Jamaica.
El continent africà és ric en ritmes i destaca en la percussió i l’ús dels instruments folklòrics, que són molt emprats en el que actualment s’anomena world music. També en la música índia és molt habitual la utilització dels instruments tradicionals, fins i tot hi ha músics de rock i flamenc que els hi han incorporat. Una gran contribució a la música pop ve d’Austràlia, que amb una certa periodicitat presenta un conjunt o un solista de fama mundial.
Es pot dir, doncs, que avui la música ateny tots els cants del planeta, i que aquest fet amplia la nostra visió cultural, de manera que cal considerar que totes les músiques són world music, amb els colors i les mescles que corresponen a cada lloc concret.
El mercat discogràfic
Com es pot veure en els gràfics adjunts, el consum de música gravada és una de les variables que ajuda a reflectir la diferència entre el conjunt de països que integren l’anomenat Primer Món i la resta. Aquest fet es correspondria amb la relació d’activitat musical que s’ha desglossat en el mapa.
Per altra banda, també s’evidencia el descens del mercat discogràfic mundial, sobretot centrat actualment en la venda de CD, a partir de l’any 2000. En aquest descens, hi té bona part de culpa la pirateria de CD i la descàrrega il·legal de música a través d’Internet, tot i que cal tenir en compte altres factors, com ara crisis econòmiques com la que han patit l’Argentina o alguns països asiàtics.
La pirateria i el futur
Els valors que el gràfic ofereix, tant els de vendes legals com els de pirateria, permeten observar que el mercat discogràfic –en crisi per a les grans discogràfiques i en creixement per a les indústries il·legals– mostra aspectes poc definits sobre l’actual model de distribució i venda de discos a tot el món.
Fa pocs anys, un producte molt buscat per fans i colleccionistes era l’anomenat bootleg, discos que incloïen materials que havien estat rebutjats per l’estudi de so o bé procedents de gravacions de concerts. Músics com el nord-americà Frank Zappa o els anglesos The Beatles van arribar a vendre legalment els seus bootlegs.
A partir del desenvolupament de les gravadores de CD, d’ús industrial, la pirateria ha augmentat a tot el món, principalment a través de la creació de xarxes il·legals de distribució.
Les dades del 2001 indiquen un mercat de discos pirates amb un volum de 1.600 milions de dòlars i 950 milions de CD venuts a tot el món. Dels estats en què la pirateria és més habitual es pot destacar la Xina, amb 400 milions de dòlars en vendes; per a Espanya les dades del 2002 van ser de 20 milions d’unitats pirates venudes i 76 milions de venudes legalment. Malgrat les campanyes i accions antipirateria, les xifres continuen creixent i la tecnologia facilita que aquest comerç s’hi mantingui. Discogràfiques i músics busquen solucions, com ara oferir abonaments musicals per baixar música d’Internet mitjançant un codi que es pot trobar en el CD original, o vendre música per la xarxa, de manera que el consumidor pugui fer la selecció de la música que vol i rebre-la a casa. En definitiva, es tracta de trobar nous recursos per a poder continuar venent el producte legalment. Altres músics, com Egberto Gismonti, declaren que posen a disponibilitat de tothom, gratuïtament, els seus discos a Internet.
Els primers anys del segle XXI seran crucials per a la música i la seva distribució. De fet, la situació actual ja desafia la creativitat de la gent que hi està implicada i d’alguna manera força a la creació de noves lleis per a contenir la pirateria en un mercat globalitzat.