El mapa mostra la distribució de la població respecte al territori que ocupa, és a dir, d’acord amb les diferents densitats, expressades en habitants per km2. Predominen unes àrees poblades permanentment, dites ecumèniques –del grec [οἰκέω], ‘habitar’–, però no deixen de ser sorprenents les extenses terres anecumèniques, és a dir, inhabitades, com és el cas de gran part de Grenlàndia i de l’Antàrtida.
El ventall de densitats dins del món habitat, l’ecumene, és ben divers: des de terres amb poblacions nòmades, que poden abraçar espais molt extensos, fins a àrees densament poblades, amb densitats per sobre dels 200 habitants per km2 i, en alguns sectors, molt superiors. La població sempre ha estat escassa quan les condicions naturals són molt adverses, com pot ser el fred intens i el glaç (a les regions polars o d’alta muntanya) o la calor i l’aridesa extremes (als deserts subtropicals).
Al llarg de la història, diversos fets han motivat notables, i fins i tot grans, concentracions de població, de vegades en territoris molt extensos. Cal dir que, gairebé sempre, la societat humana no sols viu en un territori sinó que viu del territori. Aquest és el cas de les grans concentracions agrícoles, especialment quan hi ha períodes anuals amb una pluviositat important i sòls favorables, o bé grans regadius. Aquest fet pot coincidir amb l’existència de nombrosos nuclis urbans, alguns molt importants, amb funcions comercials (a la Xina, a l’Índia).
El desenvolupament de nuclis i xarxes urbans destacats sol anar unit, en l’època contemporània, amb la Revolució Industrial, la millora de les comunicacions i l’existència de grans corrents migratoris. Així es formen les grans concentracions de l’Europa occidental i del nord-est dels Estats Units –es parla, en aquest últim cas, d’una megalòpoli (vegeu els mapes 14, 50 i 68). El fenomen es generalitza i l’atracció de les ciutats i de les àrees desenvolupades s’exerceix sobre territoris rurals molt extensos, de vegades molt allunyats, que solen perdre força població. Un exemple de concentració urbana d’aquest tipus el constitueixen les franges litorals i prelitorals del Brasil. D’altra banda, malgrat la reducció de la natalitat, un bon nombre de corrents migratoris es mantenen i fins i tot augmenten, com succeeix actualment vers l’Europa occidental i els Estats Units d’Amèrica (vegeu també els mapes 51 i 53). Es produeix, per tant, una reestructuració constant de la pobblació que cada cop gaudeix de major mobilitat i redueix progressivament l’anecumene. Bases i colònies de diversos països ocupen les terres fredes i, fins i tot, s’ha pensat, algun cop, a establir colònies humanes en estacions orbitals a altres satèl·lits o planetes.
La vida a Lapònia
Una llegenda fa referència a les dificultats dels lapons per a viure en un país molt fred, cobert de neu i glaç bona part de l’any, i amb una vegetació pobra i esclarissada (la tundra, un mot d’origen lapó). Déu creà el món, assegura la llegenda, després l’observà i restà satisfet; però de seguida s’adonà que hi havia uns sectors nòrdics freds i inhòspits, molt poc aptes perquè la gent hi pogués viure. Llavors digué: “Crearé un animal resistent, mig vaca, mig cavall, que podrà resoldre les necessitats d’aquests pobres habitants.” Es tracta del ren (Rangifer tarandus). En efecte, el lapó ho aprofita tot del ren: la força, per a la càrrega i el transport, la llet, la carn, la pell, els ossos. Heus aquí com aquest animal ha permès als lapons tradicionals viure i conviure en aquestes terres tan inhòspites.
Les grans concentracions agrícoles
Observeu en el mapa les grans concentracions de població del centre i l’orient de la Xina i del centre i el nord de l’Índia. Inicialment es tractava de fortes densitats agràries que aprofitaven les grans conques fluvials i un clima plujós en unes determinades èpoques de l’any (monsons, per exemple).
A la Xina, aquesta concentració d’agricultors es dóna encara a les valls mitjanes i baixes de l’Huang He o Riu Groc, del Yuan Jiang o Iang-Tsé i del Xi Jiang i dels seus afluents des de les províncies d’Hebei i Shandong fins a les de Fujian i Guangdong. Les grans densitats s’hi mantenen a través d’un cert procés d’urbanització i un transvasament laboral, in situ, d’una part de la població, cap a altres activitats econòmiques (artesania, indústria, comerç, serveis).
Les grans densitats urbanes
Des de la primera meitat del segle XX han aparegut en diversos sectors del món grans concentracions urbanes que agrupen des d’un milió fins a uns quants milions d’habitants en territoris relativament
reduïts (entre 1 km2 i uns quants centenars), amb una alta densitat de població. Aquestes grans concentracions poden respondre a diverses causes: des d’un gran creixement i una diversificació de les funcions urbanes i metropolitanes fins a un simple abandonament de les àrees rurals subdesenvolupades.
Durant els últims decennis, als països desenvolupats s’ha produït una notable remodelació interna d’aquestes àrees metropolitanes, un procés que s’ha accentuat com a conseqüència de les noves tècniques de comunicació. Hi ha també una acció sobre extensos territoris, sovint ben allunyats, de manera que es pot parlar de l’existència d’un cert urbanisme difús i parcial, però efectiu.