Si la reducció de la mortalitat aconseguida per les millores mèdiques i higièniques del segle XVIII va donar lloc a un creixement ràpid de la població, actualment la fecunditat és la que es presenta com a factor determinant de l’augment demogràfic (vegeu els mapes 53 i 55).
El mapa mostra diferències clares en la taxa bruta de natalitat i l’índex sintètic de fecunditat. Àfrica és el continent que presenta expectatives de creixement més altes. Les dones tenen 8 fills de mitjana al Níger, i 7 al Txad, Libèria, Burkina Faso i Angola, estats que podrien doblar la seva població en vint-i-cinc anys. Els estats del Magrib, com també els de l’Àfrica del Sud, amb xifres més moderades, presentaran creixements més lents.
Als estats àrabs asiàtics, els corresponen igualment xifres de fecunditat elevades: al Iemen cada dona té 8 fills, al Pakistan, 7; a Oman, 6: a l’Iran i l’Afganistan, 5. L’Índia i la Xina, on l’enorme creixement de la població alentia el benestar nacional, han reduït la taxa bruta de natalitat al 25‰ i el 15‰ respectivament. La Xina, amb incentius econòmics per a les famílies petites i la penalització de les grans, ha aconseguit situar-se en el llindar de substitució generacional (2,1 fills per dona).
A Europa, les baixes xifres de natalitat i de fecunditat alenteixen el creixement demogràfic. Ja no hi ha substitució generacional a Espanya, Itàlia, Rússia, Grècia, Alemanya, ni als estats que han sorgit de l’antiga URSS. Al continent americà, els Estats Units i el Canadà presenten un comportament que s’acosta a l’europeu, tot i que més atenuat. A l’Amèrica Llatina, estats com Bolívia, el Paraguai, Guatemala, Hondures i Haití, poden créixer molt de pressa (4 fills per dona), per bé que menys al Brasil, l’Argentina, Mèxic, Colòmbia i Veneçuela.
La consideració dels fills com a mà d’obra i suport en la vellesa, el baix estatus social de la dona i les gratificacions socioreligioses envers la maternitat que es promouen en algunes societats originen una fecunditat elevada, i encara cal considerar les actituds d’inèrcia d’un comportament que responia a altes taxes de mortalitat.
La urbanització, la millora de l’estatus femení i la consideració dels fills com un bé en competència amb d’altres igualment desitjables són els principals factors que han motivat la davallada de l’índex de naixements en el món desenvolupat, el qual haurà d’afrontar una reducció poblacional.
La fertilitat i el futur creixement de la població mundial
Segons el Population Reference Bureau de les Nacions Unides, “la revisió del 2002 del World Population Prospects mostra que, l’any 2050, el 75% de tots els estats del món que pertanyen a les regions menys desenvolupades presentaran un índex de fertilitat per sota del llindar de substitució generacional, és a dir, per sota dels 2,1 fills per dona.
Aquestes estimacions es corresponen a la variant mitjana considerada per les Nacions Unides. Cal destacar que es preveu un nombre menor de població per a l’any 2050 que el previst en la revisió del 2000, 8.900 milions en lloc dels 9.300 milions calculats. Gairebé la meitat dels 400 milions de persones de diferència que hi ha entre aquestes dues previsions corresponen a l’increment en la projecció de la mortalitat, un augment que pot ser degut, en bona part, al manteniment dels nivells d’afectació de la sida. L’altra meitat de la diferència es relaciona amb la reducció en el nombre de naixements previstos, i és deguda, sobretot, a una disminució de la fertilitat esperada.
Els demògrafs de les Nacions Unides assenyalen que la fertilitat a escala mundial, actualment estimada en 2,8 fills per dona, tendirà a decréixer i l’any 2050 se situarà en 2 fills per dona. Això vol dir que estarà just per sota del nivell en què la població manté el seu volum. Ja el 2003, la Xina, el Japó, gairebé tots els estats d’Europa i bona part dels del sud i el sud-est asiàtic mostren fertilitats per sota del nivell de substitució.
Aquesta variant mitjana, però, no mostra automàticament allò que passarà. Si el descens de la fertilitat s’alentís, i fos de 2,5 fills per dona el 2050, la població mundial seria de 10.600 milions de persones. En canvi, si el descens fos més pronunciat que el previst, i arribés a 1,5 fills per dona, aleshores el 2050 la població mundial seria de 7.400 milions de persones. La raó que explica el fet que la població continuarà creixent durant les properes quatre dècades, independentment de la disminució de la fertilitat fins i tot per sota del nivell de substitució, és que una gran proporció de gent, especialment als països en via de desenvolupament, estan entrant en l’edat de tenir fills”. (Haaga, J.: UN Projects Slower Population Growth, dins "Population Reference Bureau", 2003).
La tendència de la fertilitat a l'Amèrica Llatina
L’evolució de la fertilitat a l’Amèrica Llatina és analitzada en el Population Reference Bureau, que assenyala que “una sèrie de profundes transformacions socials i demogràfiques tenen lloc a l'Amèrica Llatina des del 1960. Han estat clau en aquestes transformacions l’adopció de nous valors i actituds pel que fa a tenir fills, la grandària de la família i el control de la fertilitat. L’ús de la planificació familiar ha estat adoptat àmpliament, la qual cosa ha permès el ràpid descens de la fertilitat.
En molts estats de l’Amèrica Llatina, la fertilitat es va mantenir elevada fins al final dels anys seixanta del segle XX. Així, entre el 1960 i el 1965, la taxa de natalitat superava el 40% en bona part dels estats. La taxa de fertilitat era quasi de 6. [...] Però en un nombre important d’estats, al final dels anys seixanta i principi dels setanta es va iniciar un descens de la fertilitat, com és el cas del Brasil, Colòmbia, Costa Rica, la República Dominicana, l'Equador, Mèxic, el Perú i Veneçuela, estats que suposaven tres quartes parts de la població de l’àrea. Al principi dels anys cinquanta, la taxa de fertilitat era de 6,1 o superior en aquests estats, però el 2002 havia caigut per sota de 3 excepte a l'Equador i la República Dominicana.
La disminució de la fertilitat va començar més tard o ha estat més modesta a Bolívia, el Paraguai, bona part de l’Amèrica Central i Haití. Al principi dels anys cinquanta, les dones de Guatemala, Hondures i Nicaragua tenien una mitjana de més de 7 fills mentre que el 2002 se situava entre 4,1 i 4,7 fills per dona. L'Argentina i l'Uruguai presentaven baixes fertilitats al principi dels anys cinquanta, 3,2 i 2,7 fills per dona respectivament. L’any 2002, a l'Argentina, la taxa de fertilitat era de 2,6, mentre que la de l’Uruguai es va reduir fins el 2,2, una de les més baixes de l'Amèrica del Sud. Xile i Cuba també tenien taxes de fertilitat molt baixes al principi dels cinquanta, i van experimentar igualment davallades de la fertilitat els anys seixanta i setanta respectivament. El 2002, Cuba presentava una taxa de fertilitat d’1,5 fills per dona, fins i tot inferior a la dels Estats Units”. ( Population Reference Bureau, dins “Bulletin”, vol. 58, núm. 1, març del 2003).