Els estudis demogràfics consideren l’edat i el sexe com dues característiques rellevants. En l’anàlisi de l’estructura de la població, cal emfasitzar algunes de les particularitats que presenta. El grup que va dels 30 anys d’edat als 64 se sol denominar d’adults joves per a diferenciar-lo de la franja de població que correspon als adults més grans. En l’actualitat, aquest grup constitueix als països desenvolupats més del quaranta per cent de la població total. En general, és la franja de població que més participa en les activitats productives dels diferents sectors econòmics i, per tant, forma part, o hauria de fer-ho, de la població econòmicament activa. Aquesta dada és indicadora dels recursos humans de què disposa un país, ja que és la franja de població que produeix i distribueix béns i serveis econòmics. Habitualment té una ocupació per la qual rep un pagament. En gran mesura constitueix la força de treball, però a la pràctica pot ser que tingui un lloc de treball o bé que es trobi sense ocupació. També en alguns països forma el grup dels subcontractats. El grau en el qual una societat pot assegurar als seus integrants l’accés a oportunitats de feina digna i ben remunerada és, segons un consens, el criteri bàsic que pot servir per a jutjar-la. Cal tenir en compte que la feina permet que la persona asseguri la seva supervivència i la dels seus, i alhora constitueix també una possibilitat de realització personal i de desenvolupament ple del potencial individual.
Els Estats Units i l’Índia concentren actualment el 27% de la població ocupada del món. Rússia, el Japó, el Brasil i Alemanya també destaquen amb un percentatge important. La població pot ser identificada segons la classificació de feines que realitza en els diversos sectors productius i per mitjà de la informació oficial, com són els censos de població. Una manera d’establir el nombre de persones ocupades és fer ús de la taxa d’ocupació (proporció de la població adulta que es troba ocupada en relació amb el total d’adults econòmicament actius) d’un territori (vegeu el mapa 71).
Aquesta proporció és heterogènia, però de fet és significatiu que els valors més alts de la població adulta, superiors a la mitjana mundial, es localitzin en països europeus com és el cas d’Alemanya o els Estats Units.
El problema més alarmant i transcendent a què fa front aquest grup és la manca de feina. És a dir de llocs de treball que permetin que les persones incrementin el seu nivell de vida; de fet les actuals característiques de l’economia mundial fan que els sous que s’ofereixen vagin a la baixa. D’aquesta manera, la desocupació ha de ser tinguda en compte com un dels problemes que cal resoldre de manera immediata en les societats contemporànies. En la major part dels països subdesenvolupats, la situació s’adverteix poc significativa pel fet que hi ha una proporció important de persones subcontractades en sectors de poca productivitat que en general es refugien en el sector de serveis. Tanmateix, però, els símptomes de pobresa són un reflex de la manca d’una ocupació digna. La creixent integració de la dona en les diverses branques de l’activitat econòmica demana un tracte equitatiu en l’àmbit socioeconòmic, com també suports socials per a l’exercici de les seves ocupacions (vegeu el mapa 63). En general es reconeix que la població d’aquest grup requereix una preparació més adequada a la realitat actual que tingui en compte el reciclatge, i que això és indispensable si vol trobar feina; d’aquesta manera podrà fer front als reptes que la nova organització laboral exigeix.
La població adulta, un gran mercat del consum
Els adults, homes i dones, integrats o no en el mercat laboral dels seus estats respectius, també són consumidors, a més de ser potencialment productors. Per definició, els adults no són depenents d’altri en la seva vida quotidiana i perceben ingressos sigui a través del mercat formal o informal de treball o sigui de subvencions derivades de l’estat del benestar. Els adults, que són majoria a quasi tot arreu, consumeixen per a ells i, moltes vegades, per a joves o vells que en depenen. Això els converteix en el major mercat de consum actual, i, a més, el que té més perspectives de creixement. A més dels capítols d’alimentació, vestit i equipament de la llar, els mitjans de transport, el lleure i l’oci constitueixen el gran capítol del consum adult, sobretot els viatges. De tota manera, la imatge de consumidors dels adults sol aparèixer com amagada rere la seva faceta de població activa, i emmascarada, d’un costat, per les imatges del dinamisme juvenil ( yuppies, contestataris i altres) i, per l’altra, per les de l’edat daurada de la jubilació amb salut.
A França, per exemple, els ingressos disponibles per unitat de consum eren entre el 4% i el 12% superiors a la mitjana en les edats compreses entre els 50 i els 70 anys; el 70% dels contribuents francesos de l’impost de patrimoni té més de 50 anys; els clients de la fàbrica Renault, en un 50%, tenien més de 50 anys, ja el 1996. Aquests adults consumeixen, a part la seva capacitat adquisitiva, aplicant tres criteris fonamentals: l’un és l’edat, ja que l’estat de salut impedeix l’accés a determinats productes, però en facilita d’altres, sobretot a aquells que se saben adaptar a aquesta demanda específica; l’altre és l’efecte generacional, ja que la història i els costums adquirits durant una infantesa i joventut dures (almenys a Europa) els empenyen ara fàcilment cap a un sobreconsum; finalment, l’altre, és el que pot denominar-se efecte d’actualitat, ja que la modernitat els interessa molt, tant com als joves, però amb exigències de qualitat molt més grans, desconfien dels aparells fútils i poc duradors i privilegien els valors més segurs. Els estudis de consum i d’estils de vida solen classificar aquests consumidors adults en les categories d’ integrats (que tenen casa i cotxe i compren a les grans superfícies, són fidels a les marques i fan turisme), de vencedors (que tenen bones cases, amb obres d’art, cotxes de gamma alta i compren productes de prestigi i distinció) i de reformadors (que tenen segona residència, quatre per quatre i compren productes naturals i artesans); d’altra banda els que per manca de poder adquisitiu no participen d’aquestes característiques són significativament denominats resignats.