Actualment, el tema referent a la població considerada vella és important a escala mundial, ja que el volum que presenta i les característiques concretes que li corresponen tenen conseqüències sobre diversos aspectes socials com el de la salut, la seguretat social i les pensions, entre d’altres. En general, configura un grup que depèn de la resta de la societat. El procés d’envelliment registra una presència important de població als estrats més alts de la piràmide demogràfica, principalment als països desenvolupats. I això en gran part a causa d’un canvi en la reducció de la mortalitat general, producte dels avenços científics en la medicina. La supervivència més elevada d’acord amb el nivell de desenvolupament socioeconòmic dels estats presenta diferències substantives en les accions que han de confluir en l’assoliment d’una vellesa envoltada de benestar. El valor associat per a considerar una població vella segons la taxa d’envelliment (persones de més de 65 anys en relació amb la població total) és un límit superior al deu per cent. L’edat per a considerar vella una població es vincula en bona part a la fi del període reproductiu i la del període productiu de la vida humana.
Les taxes amb valors més elevats pertanyen als estats desenvolupats i es concentren sobretot a l’Europa occidental. A la conca de la Mediterrània cal destacar Mònaco, que registra el valor més alt, a més d’Itàlia, Grècia i Espanya. A Àsia, el Japó destaca els darrers anys. Un altre grup és el format pels estats situats a l’Europa oriental, com és el cas de Sèrbia i Montenegro, Hongria i Eslovènia. A l’Amèrica del Nord, el Canadà i els Estats Units; com també l’Uruguai a l’Amèrica Llatina i Austràlia a Oceania. Un segon grup és integrat per les taxes d’envelliment que corresponen a proporcions de més del deu per cent i inferiors al dotze. Els països que formen aquest grup es localitzen principalment a l’Europa oriental, a més de l’Argentina a l’Amèrica Llatina i Nova Zelanda i Samoa a Oceania, per esmentar-ne alguns exemples.
Cal considerar que, a curt termini, alguns estats d’Amèrica, Àsia i Àfrica ja comencen a manifestar envelliment, en gran part pel canvi en la reducció de les taxes de natalitat i mortalitat infantil que han repercutit en l’estructura de la població dels estrats de la base de la piràmide (vegeu el mapa La mortalitat infantil). Igualment, s’ha registrat una tendència en la reducció de la fecunditat, producte dels programes de planificació familiar, i la població en edat fèrtil ha distanciat el naixement dels fills i també ha posposat l’edat d’unió o matrimoni (vegeu el mapa El creixement natural). A més, hi ha hagut una difusió més gran dels mètodes anticonceptius. Tots aquests canvis presenten patrons diferents segons els països, i les tendències a l’envelliment els situen en diferents etapes de la transició demogràfica, pròpies de la dinàmica de la seva població. El procés d’envelliment a Europa va ser lent, va trigar més de dos segles a assolir les taxes actuals, mentre que als països en desenvolupament aquestes xifres s’assoliran en el transcurs de les properes quatre dècades.
Un altre aspecte és el de l’esperança de vida saludable de la població de més de seixanta anys (nombre d’anys esperats que viurà amb salut i com a mitjana una persona a aquesta edat). En general, la tendència és un augment de l’esperança de vida principalment per a les dones i els països desenvolupats, ja que els estats de salut, malaltia i incapacitat presenten variacions importants i graus de complexitat diferents.
Un grup de població en augment
“Durant el proper quart de segle la població de persones de més de 60 anys que viu a l’Amèrica Llatina i el Carib passarà dels 42 milions actuals als 97. S’espera que durant el mateix període als Estats Units i el Canadà aquest grup de població passarà dels 50 milions als 98 l’any 2025.” I aquest és un tema abordat per l’Organització Mundial de la Salut en països de l’Amèrica Llatina.
L’augment de la població vella és motiu de preocupació per als diferents sectors. El segle en què vivim es caracteritza per una significativa reducció de la fecunditat i un augment també significatiu de l’esperança de vida. Molts dels països desenvolupats ja han experimentat aquests canvis, però per als menys desenvolupats el panorama es presenta en un ambient d’endarreriment i amb retards socioeconòmics, i amb el fet que hauran de fer front a un envelliment inevitable. Els canvis en la morbiditat vaticinen defuncions principalment degudes a malalties cròniques degeneratives, com també l’atenció a la població amb discapacitats de diverses característiques. De manera que és urgent plantejar solucions preventives i realitzar estudis per a assegurar un futur més falaguer.
Pobresa, malalties, abandó i soledat, tot plegat és part de la problemàtica que es viu en molts països subdesenvolupats. En alguns, aquesta situació es planteja sobretot en el medi rural, en què la població generalment envelleix i sobreviu sense participar de la seguretat social i sense pensions, i on les seves activitats quotidianes els permeten tenir recursos mínims per a just subsistir. En particular, les dones presenten sofriments psicològics pel fet que sempre han tingut al seu càrrec tant les responsabilitats de la llar com les de les activitats del camp. La informació respecte del procés d’envelliment és en general inexistent i, per la manca de recursos, la medicina tradicional és part de la seva solució enfront de la problemàtica de salut que es pugui presentar.