A escala mundial, el nombre de dones és inferior al d’homes. S’han comptabilitzat 3.083 milions de dones, amb una taxa de feminitat (nombre de dones per cada 100 homes) en el món de 98,4, tot i que es calcula un subregistre (nombre de dones no registrades oficialment) de l’1%. Biològicament neixen més nens que nenes (105 nens per cada 100 nenes), però la sobremortalitat masculina en la infància (entre un 15% i un 20% en els països més desenvolupats) porta la taxa a gairebé 100 en les edats joves i adultes. La persistència de la sobremortalitat masculina en sumar-se causes socials a les biològiques condueix a taxes de feminitat cada vegada més altes en les edats adultes i durant la vellesa. Cal tenir en compte, però, que es presenten diferències importants entre els diversos estats.
Hi ha taxes baixes de feminitat en diversos estats asiàtics i africans, com Líbia, Kuwait, l’Iran, l’Iraq, Jordània, Turquia, l’Aràbia Saudita, el Pakistan, l’Afganistan, Algèria, el Marroc, Tunísia, Egipte, Qatar, la Unió dels Emirats Àrabs, Níger, Nigèria, Guinea, la Costa d’Ivori i Libèria, i en altres de tan poblats com la Xina i l’Índia; també hi ha taxes baixes en països llatinoamericans com Veneçuela, el Paraguai, l’Equador, Guatemala, Hondures i Costa Rica.
Les taxes de feminitat més altes es donen a Rússia (113,92) i en la major part de les repúbliques que formaren l’URSS o que van pertànyer a l’anomenat bloc socialista europeu: Bielorússia (114,88), Estònia, Letònia, Lituània, Geòrgia, Ucraïna (115,45), Hongria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Moldàvia i Croàcia. Altres estats amb taxes altes es troben a l’Àfrica: Burundi, el Txad, la República Centreafricana, Burkina Faso i Cap Verd; i entre els estats desenvolupats cal mencionar França, Itàlia, Portugal, el Japó i Espanya (104, 64).
Aquestes diferències es mantenen, amb poques variacions, en el temps i en l’espai. El 1950 les taxes de feminitat més baixes es trobaven a l’Àfrica oriental i septentrional, a tota l’Àsia a excepció de l’àrea septentrional, i en un grau inferior al continent americà. Les més altes corresponien a Europa. La projecció per a l’any 2050 mostra que les mateixes regions mantenen taxes de feminitat baixes, i a elles s’afegeixen la resta de les regions africanes i totes les asiàtiques, menys la sud-oriental. La situació, però, canvia al continent americà, que presenta taxes superiors a 100 en totes les regions. A Europa, tot i que es mantenen taxes de feminitat superiors a 100, baixen els seus valors: l’Europa oriental ha passat d’una taxa de 124 el 1950 a 111 el 2050, i l’Europa occidental ha vist caure la seva taxa de feminitat durant el mateix període de temps, de 112 a 104.
Els factors diferencials en les taxes de feminitat
Les causes que expliquen les diferències en les taxes de feminitat són múltiples i de vegades es presenten combinades en el temps i en l’espai.
La sobremortalitat masculina, deguda a causes naturals, socials o bèl·liques, pot explicar les altes taxes de Rússia i els països de l’antic bloc socialista, com també les de determinats països africans, com Burundi o el Txad, que han passat per experiències traumàtiques o que han patit guerres prolongades.
La davallada de la fecunditat i l’envelliment de la població implica la disminució de la població en els trams d’edat en què les taxes de feminitat són més baixes, enfront de l’increment de la població en els trams d’edat amb unes taxes de feminitat més altes. Aquesta situació contribueix a explicar les taxes progressivament més altes dels països desenvolupats.
Els moviments migratoris desequilibren també les xifres d’homes i dones. Si l’emigració és majoritàriament d’homes, la taxa de feminitat tendeix a elevar-se; així s’esdevé en diversos països africans i llatinoamericans. Als països que acullen aquesta emigració masculina s’atenua la tendència a l’augment de la taxa de feminitat, com ara passa en alguns països d’Europa, i fins i tot comporta la subrepresentació femenina, com a Kuwait, Qatar i en general als països de l’àrea del golf Pèrsic. Al contrari, si l’emigració és bàsicament femenina, les taxes de feminitat es troben per sota de 100, com és el cas de les Filipines o de la República Dominicana.
Incideix de manera especial en les baixes taxes de feminitat l’estatus de la dona i la menor consideració social de què gaudeix, que la fa més vulnerable a la pobresa i el subdesenvolupament. La sobremortalitat femenina en el primer any de vida, en la infantesa i en general en les dones de menys de 15 anys, unida al risc que representa l’embaràs, l’avortament i la maternitat, es troba en la base de les diferències observades en les taxes, tant en el passat com en el present i el futur. La infravaloració de la dona en unes cultures determinades comporta casos extrems, com ara la pràctica encoberta d’avortaments selectius i fins i tot l’infanticidi de nenes. Més sovint encara es presenta la discriminació de les nenes en nutrició, atenció mèdica i atenció social. Les diferències en la mortalitat entre nens i nenes abans de complir el primer any de vida són importants: si als Estats Units moren 6 nenes i 8 nens de cada 1.000, al Brasil aquestes xifres són 36 i 48; a l’Índia, 78 i 67, i a la Xina, 48 i 35.
La desatenció mèdica i social respecte de les nenes continua durant tota la infància i l’adolescència, de manera que el risc de mort s’incrementa, ja que les mancances alimentàries les fan més vulnerables a les malalties infeccioses i parasitàries dominants als països més pobres. En alguns dels països que presenten taxes de feminitat baixes, les dones es troben més exposades a la sida i a les seves conseqüències (vegeu el mapa La morbiditat). Segons dades del Population Reference Bureau, les dones constitueixen el 48% dels adults infectats, una xifra que a l’Àfrica subsahariana s’eleva al 55%, i la situació és encara més greu entre les joves de 15 a 24 anys, les quals presenten uns índexs d’infecció molt superiors als dels homes de la mateixa edat, especialment a l’Àfrica subsahariana (gairebé sis milions de dones) i el sud i sud-est d’Àsia (gairebé un milió de dones).
Una etapa d’especial sobremortalitat per a les dones dels països menys desenvolupats, o amb unes determinades pautes culturals, és la relacionada amb l’embaràs i la maternitat. Es calcula que anualment moren al món unes cinc-centes mil dones per causes relacionades amb l’embaràs i gairebé el 99% d’aquestes morts es produeix a Àfrica i Àsia. Segons les estimacions dels organismes internacionals, si a Europa només hi ha 10 morts maternes per cada 100.000 nascuts vius, a l’Àfrica subsahariana n’hi ha 1.400. En aquesta regió 1 de cada 13 dones mor per causes relacionades amb l’embaràs, una proporció que baixa a 1 de cada 4.085 als països industrialitzats. D’altra banda, als països menys desenvolupats, només el 57% de les dones tenen accés a mètodes moderns de planificació dels naixements (vegeu el mapa La contracepció). Els avortaments encara causen el 13% de les morts maternes, especialment en aquells països en què l’avortament és il·legal o no hi ha serveis sanitaris que el practiquin en condiciones segures. Països gairebé tots amb unes taxes de feminitat baixes.