La participació de les dones en el món laboral ha augmentat l’últim decenni a gairebé tots els estats del món. Els casos de reducció, poc significativa, en aquesta participació s’han experimentat tan sols en alguns països les economies dels quals han estat sotmeses a un profund procés de reconversió, com ara Rússia o les antigues repúbliques socialistes.
La taxa d’activitat femenina és, però, a tots els estats inferior a la d’activitat masculina. Les màximes diferències es localitzen al nord d’Àfrica, els països de l’Orient Mitjà, l’Amèrica Llatina i el Carib. L’abast de les diferències va des dels 67 punts del Pakistan fins als 2 punts de Rwanda. Factors socials, legals, educatius i culturals, que inclouen els de tipus religiós i també el primerenc matrimoni de les dones, combinats amb una natalitat sostinguda, es troben en la base d’aquesta situació. Cal tenir en compte, però, que una part del treball realitzat per dones és difícilment valorable, perquè són tasques que es fan sense contracte o bé sense reconeixement oficial, i d’aquesta manera no formen part de les estadístiques laborals.
Les taxes més altes d’activitat femenina corresponen a dues menes de situacions molt contrastades. D’una banda, estats d’un alt nivell de desenvolupament, en un estadi avançat de terciarització i amb una llarga tradició d’igualtat entre gèneres, com ara Noruega, Suècia, Islàndia o el Canadà i els Estats Units; i d’una altra, estats de l’Àfrica subsahariana i del Sud-est asiàtic, amb un fort component agrari, un sector tradicionalment femení. Cal tenir en compte, igualment, la Xina, que practica polítiques igualitàries de gènere i presenta alhora una fecunditat reduïda.
D’altra banda, en la majoria dels estats les dones treballadores es troben sotmeses a la doble jornada, ja que solen ser responsables, a més, de les tasques domèstiques. En les etapes reproductives la seva permanència en el mercat laboral depèn dels programes aplicats en aquest sentit pels estats; especialment del nombre de setmanes que puguin tenir de permís per maternitat i de les disponibilitats posteriors per a l’atenció dels fills. Respecte al primer punt, cal destacar les polítiques d’Austràlia (un any, tot i que sense sou), Rússia (140 dies amb tot el salari), i del Brasil, Bulgària, Bielorússia, Xile, Noruega, Ucraïna i Veneçuela, que concedeixen quatre mesos de permís amb sou.
En la majoria dels països les dones continuen concentrades en unes ocupacions molt concretes i reben salaris inferiors als dels homes, fins i tot en el cas que facin la mateixa feina. La correcció d’aquestes diferències és un objectiu bàsic per al segle XXI.
Percentatge de dones actives
Els últims trenta anys el percentatge de dones actives ha augmentat molt significativament. El 1970 la taxa d’activitat de les dones de 16 anys i més era del 43%, i el 2000, del 61%. En el mateix període de temps, la dels homes va passar del 78% al 74%. S’evidencia, doncs, la reducció de diferències entre ambdós gèneres, ja que el 2000 les dones eren gairebé la meitat de la força de treball (el 47%) i fins i tot s’apuntava la tendència a aconseguir una majoria. Alguns factors que poden explicar aquestes dades serien els millors nivells de formació de les dones, la necessitat d’incorporar-se al mercat de feina per a completar les rendes familiars i, per part dels homes, la tendència a una jubilació avançada.
És interessant assenyalar, en el cas dels Estats Units, la incorporació i la permanència en el mercat laboral de les dones que tenen infants petits. El 1980 només una mica menys de la meitat de les dones amb infants menors de sis anys treballaven; l’any 2000 ja ho van fer les dues terceres parts, per bé que només la meitat treballaven a temps complet.
La desigualtat de gènere en el món laboral
Sobre la desigualtat entre dones i homes pel que fa a la participació en el mercat laboral, l’informe 2002 Las mujeres de nuestro mundo del Population Reference Bureau (PRB) diu que, malgrat que s’ha produït un augment de la participació de la dona en la força de treball a gairebé tot el món, la igualtat de condicions en el món laboral està lluny d’ésser una realitat. La dona ocupa normalment els llocs de menor rang i de menys remuneració, i registra taxes d’atur més altes que l’home. Hi ha moltes més dones que homes que treballen en el sector anomenat “informal”: realitzen feines com la venda al carrer i tasques remunerades amb salaris baixíssims i que no ofereixen cap prestació addicional, com l’existència d’unes normes de seguretat o dels serveis de seguretat social.
En el mateix sentit es mouen les conclusions sobre la dona i el treball a l’informe The World’s Women 2000: Trends and Statistics de les Nacions Unides. Aquest informe diu que l’autoocupació, el treball a temps parcial i el treball fet a casa han incrementat les oportunitats per a la participació de les dones en la força de treball, però aquestes activitats, com ja apunta l’estudi del PRB, estan mancades de seguretat i de beneficis socials, i comporten uns ingressos molt baixos. L’informe de les Nacions Unides diu, també, que en l’actualitat, més que en temps passats, les dones formen part de la força de treball al llarg dels seus anys reproductius, malgrat els obstacles per combinar les responsabilitats familiars amb la continuïtat laboral.