Les tendències sexuals són plurals, però segons l’espai i el temps s’estableixen normes que varien d’unes cultures a unes altres, i les pràctiques que s’aparten de les regles comunes són considerades il·legals o immorals. La sexualitat dels éssers humans ha estat unida a la reproducció de l’espècie en les societats tradicionals i les característiques pròpies del col·lectiu homosexual es consideraven activitats delictives en gairebé tots els països occidentals fins fa algunes dècades, tot i que es “toleraven” com a substitut de l’heterosexualitat en unes circumstàncies determinades.
En cultures antigues com ara la grega, les relacions homosexuals entre homes es presentaven relacionades amb les pràctiques atlètiques i les militars, i l’homosexualitat femenina es relacionava amb escoles que instruïen les dones en una gran varietat de disciplines. En cultures no occidentals, s’han permès, i fins i tot fomentat, les relacions homosexuals masculines abans del matrimoni heterosexual, per exemple en tribus del nord de l’illa de Sumatra.
L’eliminació dels manuals de diagnòstic de l’homosexualitat com a patologia ha estat fonamental per a la consideració legal i social d’aquest grup. L’Associació Americana de Psiquiatria (APA) la suprimí l’any 1973, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1993 i el 2001 la va excloure l’Associació Xinesa de Psiquiatria.
Tanmateix, però, la situació mundial és denunciada per diverses associacions de drets humans i col·lectius homosexuals, ja que a seixanta-quatre estats del món els actes homosexuals són considerats il·legals, i poden ser castigats amb la pena de mort a Mauritània, el Sudan, l’Aràbia Saudita, el Iemen, l’Iran, l’Afganistan, el Pakistan i a Txetxènia.
Des de la dècada dels anys vuitanta, aquest col·lectiu ha manifestat de forma creixent la seva presència en la societat occidental, i malda per sortir de la marginalitat tot seguint les pautes nord-americanes: associacionisme, manifestacions, premsa específica, restaurants, etc. La presència de les lesbianes, que s’ha fet visible més tardanament, s’ha incrementat durant els darrers anys; aquest col·lectiu ha hagut de lluitar per a introduir en les associacions d’homosexuals la lletra “ela” i el terme lesbiana.
Majoritàriament, als països africans i del sud d’Àsia, el progrés en la situació d’aquest col·lectiu és molt reduït (tot i que en alguns països es “tolera” en el turista). El segle XXI, entre altres interrogants, planteja la qüestió de l’“heterosexualitat universal”, ja que la pluralitat de comportaments i d’orientacions sexuals presenta una gran diversitat territorial, cultural, econòmica, de gènere i edat.
L’homosexualitat a Espanya
A l’Estat espanyol, l’associacionisme homosexual s’inicià a Barcelona, al principi de la dècada del 1970, relacionat amb organitzacions franceses. Així, el 1971 s’inicià la publicació “Agrupación Homófila para la Igualdad Sexual” (AGHOIS). En la mateixa època va néixer també el Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH), que l’any 1976 canvià de tàctiques i de denominació i passà a anomenar-se Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC); el mateix 1976 es creà l’Institut Lambda, centre dedicat a l’assistència i l’orientació dels gais.
A Barcelona es convocà el 1977 la primera manifestació del Dia de l’Orgull Homosexual. L’any següent se celebrà a Madrid, i en seguiren més en altres ciutats com Bilbao, Sevilla, València, amb una participació d’uns escassos milers de persones, un clar reflex del clima social, i ben diferents de les d’aquests darrers anys, en què a Madrid s’ha parlat d’unes concentracions de més de mig milió de persones i en les quals hi ha hagut també polítics d’esquerra.
Al final dels anys setanta es formaren altres agrupacions a Madrid, Bilbao, Castella, etc., que posteriorment es van unir en la Coordinadora de Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español (COFLHEE). Són els anys en què l’objectiu de les reivindicacions va ser aconseguir la derogació de les lleis sota les quals l’homosexualitat podia ser delicte i assolir el reconeixement legal de les associacions.
El 1986 es creà a Madrid el COGAM (Colectivo de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales de Madrid), que inicialment només agrupava gais, per bé que anys més tard s’hi van incorporar les lesbianes. A iniciativa d’aquesta agrupació es fundà, el 1992, la Federación Estatal de Lesbianas y Gays (FELG), que en el canvi de segle treballa per l’equiparació de drets en tots els aspectes, sense que l’orientació sexual sigui un factor de discriminació. El 1998, el Parlament de Catalunya va aprovar la primera llei de parelles de fet, l’article 19 de la qual regula la unió estable homosexual.
El naixement del moviment gai
Entre els anys 1930 i 1940 hi havia grups d’homosexuals que es reunien clandestinament, sobretot a les ciutats de Chicago i Nova York. Durant els anys cinquanta, l’ambient a la ciutat de San Francisco permeté la fundació de la primera associació reivindicativa, l’anomenada “Matachine Society” (1951), que inicià la publicació d’una revista quatre anys més tard. Fou també en aquesta mateixa ciutat on es creà, al 1955, la primera agrupació de lesbianes, anomenada “Les filles de Bilitis”.
L’actual moviment gai, és a dir l’homosexualitat com a forma de vida, amb un estil específic, activisme polític i subcultura pròpia, “neix” al juny del 1969 a Nova York. Arran d’una batuda de la policia duta a terme al bar Stonewall del carrer Christopher, a l’oest del Greenwich Village, esclataren els disturbis, iniciats pel grup que s’havia reunit en aquell local en homenatge a l’actriu Judy Garland. Conseqüència dels disturbis de Nova York és la creació, en aquesta ciutat, del Gay Liberation Front (Front d’Alliberament Gai). Havia nascut l’activisme, i el terme gai, propi del vocabulari dels homosexuals, es difongué i passà a ser d’ús comú.
A San Francisco es va dissenyar el símbol més visible i estès actualment d’aquest col·lectiu social: la bandera de l’Arc Iris, que oneja a les manifestacions, es penja als locals de negocis o botigues per assenyalar l’apropiació territorial i la identificació dels barris gais, i que acoloreix múltiples objectes de consum.