Aquests mapes mostren una distribució per estats dels anys en què s’han anat acceptant sis dels dotze Instruments Internacionals dels Drets Humans, amb data 10 de gener de 2003. Tot i que l’anàlisi pot ser més complexa, es pot veure el procés pel qual estats amb diverses cultures i creences han acceptat els diferents instruments d’aplicació dels drets humans.
D’ençà de la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada a l’ONU el 1948, existeix el problema de com comptabilitzar-ne el reconeixement i l’aplicació universals, tenint en compte les diferents maneres d’entendre la dignitat humana, que són fruit de la diversitat de pobles i persones. Aquests drets es consideren iguals i inalienables i es fonamenten en la llibertat, la justícia i la pau en el món. Tanmateix, s’ha fet palès, també, l’exclusió de sectors de la societat, com ara les dones i els nens, o de pobles, com és el cas dels indígenes. Així, doncs, sembla que en realitat eren drets no tan universals perquè partien d’un model d’ésser humà masculí, blanc, adult i amb una concepció de la família i del treball que era la del món occidental.
Això explica que sorgís la necessitat de matisar i de completar la declaració inicial. En aquesta, ja s’hi detectaven ambigüitats en l’ús, per exemple, dels termes “pobles”, “estats” i “països”. D’altra banda, tot i la proclamada igualtat entre els homes, en la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació Racial (CERD) es fa referència a l’adopció de mesures per a certs grups ètnics o persones que requereixen una protecció especial, per tal de garantir l’exercici dels seus drets humans. Davant el problema actual de les migracions es remarca el dret a sortir de qualsevol país i a tornar-hi.
En els mapes del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CESCR) i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (CCPR) s’esmenten els països compromesos amb aquests drets i s’hi afirma també el dret a la lliure determinació dels pobles. Aquests mapes contrasten amb els dedicats a la pobresa (vegeu el mapa La qualitat de vida).
En la Convenció per a l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) s’expressa clarament l’eliminació dels prejudicis de superioritat masculina, com també l’especial consideració de la feminització de la pobresa, i en la Convenció sobre els Drets del Nen (CRC) s’explicita, entre altres qüestions, la importància del marc familiar. Finalment, en la Convenció contra la Tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants (CAT) es remarca la lluita específica contra aquests actes violents.
Els drets humans des d’Àfrica
L’Organització per a la Unitat Africana (OUA) va proposar la seva pròpia Carta de Drets Humans i dels Pobles el 27 de juny de 1981. Els pobles d’Àfrica tenen com a legítimes aspiracions la llibertat, la igualtat, la justícia i la dignitat, cosa que exigeix l’erradicació de tota forma de colonialisme, la consideració de les virtuts de la seva tradició històrica i els valors de la civilització africana, amb especial referència al dret al desenvolupament. Els drets civils i polítics no s’han de dissociar dels econòmics, socials i culturals.
El dret humà a la pau
Els drets humans s’han classificat en funció de l’assoliment històric de tres valors: els de la primera generació són els drets civils i polítics i promouen la llibertat; els
de la segona són els drets socials i potencien la igualtat; els de la tercera mostren el compromís amb la pau, el desenvolupament, un medi ambient digne i l’autodeterminació dels pobles. El tercer valor és la fraternitat, actualitzada com a solidaritat.
El dret a la pau no és tan sols un dret personal sinó de tots els pobles. En la declaració del 1948 es considera un dret “sagrat” de tots els pobles del món, que els estats tenen l’obligació fonamental de respectar. Així, la política dels estats ha d’estar orientada cap a l’eliminació de l’amenaça de la guerra, especialment la nuclear, la renúncia de l’ús de la força en les relacions internacionals i la resolució de les controvèrsies internacionals per mitjans pacífics.
Els drets dels pobles indígenes
Els drets d’aquests pobles (vegeu el mapa La mortalitat infantil) van lligats, d’una banda, als processos de descolonització, i de l’altra, al dret a l’autodeterminació. Pel que fa a aquest darrer, apareix formulat tant en el CESCR com en el CCPR. La Declaració sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials és del 1960 i la Resolució sobre la sobirania permanent dels recursos naturals, del 1964.
Tanmateix, la pràctica d’exclusió d’aquests pobles ha portat a lluites pel seu reconeixement encara vigents en documents com ara el Conveni sobre pobles indígenes i tribals en països independents, proposat per la Conferència de l’Organització Internacional del Treball el 1989; el projecte de Declaració dels drets de les poblacions indígenes, que des del 1994 encara és només un esborrany; i el Projecte de declaració americana dels drets dels pobles indígenes, aprovat per la Comissió Interamericana de Drets Humans l’any 1997.
El que està en joc en aquests projectes és la consciència d’identitat dels pobles, la possibilitat d’assolir drets col·lectius, l’erradicació de la pobresa i la potenciació del desenvolupament humà.