Malthus, proclamant que la superpoblació engendra la misèria, la fam i la mort, considera indispensable estabilitzar la població mundial. La limitació del nombre de naixements seria, per a ell, la condició per a la felicitat dels humans. Allò que la teoria de Malthus deixa per explicar són les fams d’avui, no degudes a la superpoblació ni a la insuficient producció d’aliments, sinó a l’acaparament, a la mala distribució i a la destrucció d’excedents per mantenir els preus. De Malthus, també se’n pot treure la idea que la major part dels recursos del planeta són limitats o molt difícilment reciclables i que la taxa de creixement de la població mundial no es pot mantenir indefinidament.
“Prenguem ara qualsevol territori, aquesta illa (Gran Bretanya), per exemple, i vegem en quina proporció augmenta la producció de queviures. Començarem pel seu règim actual de conreu. Si concedeixo que, amb la millor administració possible, parcel·lant més terreny i donant el màxim impuls a l’agricultura, el producte d’aquesta illa pot ser doblat en els primers vint-i-cinc anys, penso que concediré tant com qualsevol pugui exigir. Però és impossible pensar que el producte podria ser quadruplicat en els vint-i-cinc anys següents. Seria contrari a tots els nostres coneixements sobre la fertilitat de la terra.
El màxim que podem imaginar és que l’augment en els segons vint-i-cinc anys pogués igualar el producte actual. Prenguem, doncs, això com a regla, encara que certament molt per sobre de la realitat, i concedim que, gràcies a un gran esforç el producte total de l’illa pogués ésser augmentat cada vint-i-cinc anys en una quantitat de queviures igual a la que produeix actualment. El teòric més entusiasta no pot suposar un augment superior a aquest. En algunes centúries faria, de tot acre de terra de l’illa, un jardí.
Aquesta progressió d’augment és evidentment aritmètica. Per tant, hom pot dir justament que els mitjans de subsistència augmenten en una progressió aritmètica. Comparem ara els efectes d’aquestes dues progressions.
Hom calcula que la població de l’illa és d’uns set milions, i suposarem que la producció actual sigui suficient per al seu manteniment. Al cap del primers vint-i-cinc anys, la població seria de 14 milions i, com que l’aliment també es doblaria, els mitjans de subsistència serien equivalents a aquest augment. Al cap dels vint-i-cinc anys següents la població seria de 28 milions, i els mitjans de subsistència només iguals al manteniment de 21
milions. [...] I al final del primer segle la població seria de 112 milions i els mitjans de subsistència equivalents només al manteniment de 35 milions, cosa que deixaria desproveïda d’aliments una població de 77 milions.”
“An essay on the principle of population as it affects the future improvement of society” (‘Un assaig sobre el principi de la població i els seus efectes sobre el progrés de la societat’), cap. 2 (1798). Reproduït a partir d’“Un assaig sobre el principi de la població” de Thomas R. Malthus (Clàssics del Pensament Modern, 26), amb el permís d’Edicions 62, Barcelona (1985)
Traducció: Constança Albertí