El romanticisme de Humboldt ha estat vehiculat paradoxalment per un racionalisme profund. Certament, en la natura, tractarà sempre de considerar “el tot [...] penetrat d’un alè de vida”, però per fer-ho, a diferència de Goethe, no refusarà l’anàlisi per reduccionista sinó que hi recorrerà sovint. El segon dels passatges reproduïts no pot passar desapercebut per a tot aquell que s’interessi per l’encaix dels humans a la biosfera; cal remarcar que Humboldt té per verificable la hipòtesi, llavors controvertida, del monogenisme de l’espècie humana, mitjançant una ‘geografia dels humans’ de la qual ha esbossat els contorns programàtics en les pàgines que precedeixen aquest paràgraf.
“La natura, considerada des d’un punt de vista racional, representa la unitat en la diversitat, la unió en un tot vivent d’allò que és plural en forma i constitució, síntesi i essència dels éssers i forces de la natura. El resultat més important de l’estudi acurat de la natura consisteix, doncs, a reconèixer la unitat en la pluralitat, incorporar una a una totes les troballes dels temps que ens han precedit, analitzar críticament els detalls dels fenòmens sense sucumbir a la seva massa, en poques paraules, fer-se digne del més alt destí dels humans, assolir el privilegi de capir, sota la capa de les aparences, el veritable esperit de la natura (Geist der Natur).
[...]
El quadre general de la natura que m’esforço a dreçar quedaria incomplet si no tingués el coratge de descriure també aquí breument l’espècie humana en els seus aspectes físics, en la distribució geogràfica dels seus tipus actuals, en la influència que exerceixen sobre ella les forces terrestres i, a la inversa —certament més feble—, la dels humans sobre la terra. [...] L’espècie humana participa essencialment de la vida sobre la terra, bo i defugint en part les forces de la natura gràcies al seu esperit i al progrés intel·lectual, així com a la meravellosa flexibilitat de l’organisme humà per adaptar-se fàcilment a tots els climes. D’aquí que l’obscur i controvertit problema del possible origen comú de les diferents races humanes correspongui a l’esfera d’idees que inclou la descripció física del món.”
“Kosmos. Entwurf einer physischen Weltbeschreibung” (‘Cosmos. Assaig d’una descripció física del món’), vol. 1. Reproduït a partir de I. G. Cottascher Verlag, Stuttgart & Tübingen (1845)
Traducció: Marta Escribà