Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera. En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris.
Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura. Mirant enrere amb visió històrica, però, resulta realment extraordinari que ningú hagi tingut aquestes idees, o almenys que les hagi desenvolupat i publicat, fins que no les va enunciar amb tota claredat Vladímir Ivànovitx Vernadski fa menys de setanta anys. I ara la biosfera apareix com una realitat global i essencial que hem de mantenir intacta i protegir potser amb més passió que cap altre element o factor concret de la superfície terrestre o líquida del nostre planeta.
Certament, els límits aproximats que la vida ateny naturalment atmosfera enllà en forma d’espores, llevats, etc., i litosfera endins en forma de bacteris quimiosintètics, no han estat coneguts fins a una data relativament recent i, per la seva mateixa naturalesa, romandran imprecisos. Com ho romandran els límits de la nostra biosfera en fondària, encara que fa temps que se sap que inclou els fons més profunds dels oceans i les fosses abissals. També hi ha hagut la confusió desafortunada d’altres interpretacions [del concepte de biosfera] a les quals ja s’ha fet referència. Però aquestes qüestions són en gran part teòriques, i no rebaixen la gran importància que té el concepte.
[...]
Aquí només cal dir que, després de l’univers, la biosfera és probablement, en alguns aspectes, la realitat més gran de la qual, com a humans, ens hem d’ocupar; i, tanmateix, l’amenacem de moltes maneres, la majoria, bàsicament, fruit del nostre nombre excessiu i creixent i de la nostra prodigalitat. Hauríem de tenir en compte també que els perills inherents a alguns dels canvis induïts pels humans rauen en la seva subtilesa, ja que poden passar per alt fins que ja és massa tard per posar-hi remei, mentre que altres es manifesten espectacularment, sobtadament i tot, tan bon punt han superat un llindar o són desfermats a la impensada.”
“Vernadsky and biospheral ecology” (‘Vernadski i l’ecologia biosfèrica’) Environmental Conservation, 15 (2), 119-120 (1988). Reproduït amb el permís de Cambridge University Press
Traducció: Xavier Pàmies