En el seu temps, fora dels cercles anarquistes, la influència de l’obra del príncep Piotr Alekséievitx Kropotkin va ser limitada. Concebuda principalment per a combatre la força creixent del mal anomenat ‘darwinisme social’, només els simbiogenistes russos com Andrei S. Famintsin (1835-1918) o Konstantin S. Merejkovski (1855-1921) en són probablement deutors en la seva teoria de l’origen de les cèl·lules eucariotes. Aquest origen estaria en la simbiosi entre bacteris (simbiogènesi), teoria que seria antecedent de la desenvolupada a partir de la dècada del 1970 per Lynn Margulis i altres autors. George E. Hutchinson, en la seva “An introduction to population ecology”, (1978) també cita l’obra del príncep anarquista.
Es pot objectar a aquest llibre que tant els animals com els humans hi són presentats sota un aspecte massa favorable; que s’ha posat èmfasi en les qualitats de sociabilitat mentre que amb prou feines es fa esment dels instints antisocials i individualistes. Això, tanmateix, era inevitable. Hem sentit parlar tant darrerament de “l’aspra i despietada lluita per la vida” que es diu que cada animal sosté contra tots els altres animals, cada “salvatge” contra tots els altres “salvatges” i cada “civilitzat” contra tots els seus conciutadans —i fins a tal punt aquestes afirmacions han esdevingut un article de fe—, que era necessari, en primer lloc, oposar-hi una extensa sèrie de fets que mostressin la vida animal i humana sota un aspecte ben diferent. Calia indicar la importància capital que tenen els hàbits de sociabilitat en la Natura i en la progressiva evolució tant de les espècies animals com dels éssers humans: per provar que asseguren als animals una millor protecció enfront dels seus enemics, molt sovint avantatges en l’obtenció d’aliment (provisions per a l’hivern, migracions, etc.), una vida més llarga i, per consegüent, una facilitat més gran per a desenvolupar les facultats intel·lectuals; i que han donat als humans, a més d’aquells mateixos avantatges, la possibilitat de crear institucions que els han permès sobreviure en aquesta dura lluita contra la Natura, i progressar a desgrat de totes les vicissituds de la història. Aquest és un llibre sobre la llei de l’ajuda mútua considerada com un dels principals factors d’evolució —no sobre tots els factors d’evolució i la respectiva importància de cada un.”
“Mutual aid as a factor of evolution” (‘L’ajuda mútua. Un factor de l’evolució’), introducció Londres (1902). Reproduït a partir de Penguin Books, Londres (1939)
Traducció: Josep M. Camarasa