El pensament econòmic (tant el de tradició liberal com el de tradició marxista) separa completament el mecanisme dels circuits econòmics del seu entorn material, i aplica al seu estudi models mecanicistes. Però tot procés econòmic, com qualsevol procés en què hi hagi bescanvi d’energia, és entròpic. Podrà recuperar una part de l’entropia en forma d’informació, d’estructura, en el producte acabat o en el servei donat, però no sense degradar una part de l’energia esmerçada en el procés ni sense produir deixalles. Paradoxalment, en prescindir de la realitat material dels processos econòmics, sempre tractats en abstracte, la ciència econòmica de les societats més materialistes de la història resulta d’allò més idealista.
La visió dels economistes ha reaccionat a la descoberta de la primera llei de la termodinàmica, és a dir, el principi de conservació de la matèria-energia. Alguns autors acurats fins i tot han subratllat el fet que els humans no poden crear matèria ni energia. Però, tanmateix, fet difícil d’explicar, l’enrenou causat per la llei de l’entropia s’ha circumscrit a la física i la filosofia de la ciència, i els economistes no han parat atenció a aquesta llei, la més econòmica de totes les lleis físiques.
[....]
L’epistemologia mecanicista, a la qual l’economia analítica s’ha adherit d’ençà del seu naixement, és l’única responsable de la concepció del procés econòmic com un sistema tancat o un flux circular. Tal com espero haver posat de manifest amb l’argumentació desplegada, cap altra concepció no podria estar més allunyada d’una correcta interpretació dels fets. Fins i tot si només es pren en consideració la faceta física del procés econòmic, aquest procés no és circular sinó ‘unidireccional’. En tot allò que afecta aquesta sola faceta, el procés econòmic consisteix en una contínua transformació de baixa entropia en alta entropia, és a dir, en ‘residus irreversibles’ o, utilitzant el terme tòpic, en contaminació. La identitat d’aquesta fórmula amb la proposada per Schrödinger per als processos biològics d’una cèl·lula viva o d’un organisme reivindica aquells economistes que, com Marshall, han apreciat les analogies biològiques i fins i tot han acceptat que l’economia és una branca de la biologia interpretada en un sentit ampli.
La conclusió és que, des d’un punt de vista purament físic, el procés econòmic és entròpic: ni crea ni consumeix matèria ni energia, sinó que transforma baixa entropia en alta entropia.”
“The entropy law and the economic process” (‘La llei de l’entropia i el procés econòmic’), cap. 10.1. Harvard University Press, Cambridge, Mass. (1971). Reproduït amb el permís de l’editor de “The entropy law and the economic process” de Nicholas Georgescu-Roegen, Cambridge, Mass.: Harvard University Press. ©1971 Nicholas Georgescu-Roegen
Traducció: Josep M. Camarasa