La citació que segueix, breu però representativa, és extreta de la intervenció de la jove brasilera Cacilda Lanuza, efectuada en una de les audiències públiques organitzades per la Comissió Brundtland (World Commission on Environment and Development, o Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament) els dies 28 i 29 d’octubre de 1985 (a São Paulo) per a la preparació del seu famós informe. Mai abans els ecologistes de base, els humiliats i els ofesos de tota condició, els marginats, no havien estat convocats a prendre la paraula en una instància oficial de tan alt nivell com una comissió mundial de l’ONU. Tot l’informe de la Comissió Brundtland va acompanyat de referències a aquests clams subvertidors.
”He escoltat com parlava la gent de crisis financeres, fam, contaminació i injustícia social a tots els nivells. Com a ecologista, no puc considerar cap d’aquestes qüestions sense vincular-les a la qüestió de l’armament i al problema nuclear.
La pobresa genera tensions i conflictes i dóna lloc a violència tant en l’àmbit urbà com en el rural. Els pobles indígenes segueixen esperant solucions per als seus problemes. Tot és qüestió de diners i, tanmateix, n’estem gastant en els nostres programes nuclears. Diuen que és amb finalitat pacífica. Però això no és cert, perquè en aquest apartat malbaratem un diner preciós.
El pitjor crim és la mort de l’esperança, la mort de tots els drets que tenim, sobretot del dret dels joves a creure en un futur, la mort de l’esperança de portar una vida normal, una vida difícil però que aparegui com un desafiament a viure-la de la millor manera possible. Tenim dret que se’ns doni aquesta possibilitat.”
“Our common future” (‘El nostre futur compartit’). WCED (Worl Commission on Environment and Development, 1987). Extret de “Nuestro futuro común”, Alianza Editorial, S.A. (1988)
Traducció: Josep M. Camarasa