Paul Ralph Ehrlich i la seva muller Anne promouen des de la dècada del 1960 un ecologisme neomalthusià antinatalista. Entomòlegs de formació, els llibres que han publicat no mostren grans innovacions amb relació als estudis sobre demografia mundial que els han precedit, només una presentació esbiaixada i efectista dels fets. Si bé és cert que als països en vies de desenvolupament la població sempre creixent continua essent l’agent primordial de transformació del medi (a diferència dels països desenvolupats, on aquest paper correspon al consum energètic també creixent), resulta més discutible fer d’aquesta l’única causa de la pobresa i la fam al Tercer Món.
Si el creixement continués a aquest ritme durant uns 900 anys, hi hauria cap a 60 bilions d’éssers humans a la Terra, és a dir, unes 120 persones/m2 a tota la superfície del planeta, mars i oceans inclosos. Un físic britànic, J. H. Fremlin, ha calculat que una multitud com aquesta es podria allotjar en un sol edifici de 2 000 plantes que cobrís tota la superfície del globus. Les 1 000 plantes superiors contindrien exclusivament l’equipament necessari perquè aquesta llodriguera gegantina funcionés. Canonades, desguassos, fils, cables, canalitzacions, ascensors, etc. ocuparien la meitat de l’espai de les 1 000 plantes inferiors. En definitiva, per a cada individu no quedarien més de 2 o 3 m2 d’espai. Deixaré que us imagineu els detalls pràctics de les condicions de vida d’aquest formiguer, tret de precisar-vos que aquestes no estarien del tot mancades d’entreteniments. Com és evident, cada persona tindria limitats els seus moviments. Podria travessar amb ascensor les mil plantes d’habitacles, però a cada planta no es podria desplaçar més d’uns centenars de metres enllà de la portella de l’ascensor. En contrapartida, cadascú podria triar els seus amics entre uns deu milions d’individus; i, com ha assenyalat Fremlin, les possibilitats de distracció amb una xarxa mundial de televisió serien excel·lents, perquè “seria enraonat suposar que viurien simultàniament uns 10 milions de Shakespeares i un nombre encara més gran de Beatles”.”
“The population bomb” (‘La bomba de la població’) Ballantine Books, Nova York (1968). Reproduït a partir de “La bombe P, 7 milliards d’hommes en l’an 2000”, amb el permís de Librairie Arthème Fayard. © 1971 Librairie Arthème Fayard
Traducció: Xavier Pàmies