Bibliografia del romànic d’Osona

Arxius

  • Arxiu del Capbreu, amb trenta lligalls de pergamins (amb uns 2 400 documents) i altra documentació de la catedral i propietats seves. Arxiu Capitular de Vic, especialment el calaix 6, amb 3 021 perg.; calaix 7, amb 1 500 perg.; calaix 9 o Episcopologi; calaix 10 o Papes i reis; calaix 37, Butlles i privilegis; calaix 54 i 55, Beneficis amb 5 096 pergamins.
  • Arxiu de la Curia Fumada o Notaria eclesiàstica, amb 3 318 volums o lligalls per notaris; 33 intitulats anònims del segle XIII. Sèries de Testaments i capítols matrimonials des del 1240. Documentació de Capbreus de monestirs i vària.
  • Arxiu de la Mensa Episcopal, amb 1 584 pergamins, repartits en setze llibres o volums relligats. Els llibres de Visites Pastorals, que comencen el 1330 i molta altra documentació de parròquies i estadística del bisbat.
  • Arxius parroquials integrats en els arxius diocesans. Alguns amb notables sèries de pergamins: com els de Sant Llorenç del Munt, Sant Julià de Vilatorta o Santa Eugènia de Berga. Alguns amb manuals notarials del segle XIII com els de Sant Boi de Luçanès i Centelles. Arxiu de la Pietat, amb 250 pergamins, des del segle XIII i documentació d’administracions i propietats.

Bibliografia general

  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època, 3.a edic., Barcelona 1962.
  • Ramon d’Abadal i de vinyals: Els primers comtes catalans. Ed. Vicenç Vives, Barcelona 1965.
  • Ramon d’Abadal ide vinyals: La Plana de Vic en els segles VIII i IX (717-886), Vic 1954, Reproduït a “Dels visigots als catalans” I, Barcelona 1974, pàgs. 309-321.
  • “Ausa” Publicació trimestral del Patronat d’Estudis Ausonencs, iniciada l’any 1952. Compta amb 10 volums fins al 1982, amb una mitjana de 470 pàgines per volum amb nombrosos articles d’història comarcal, de parròquies, institucions, arqueologia i història de Vic i de la seva comarca.
  • Pierre Bonnassie: Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), I. Economia i societat pre-feudal, II. Economia i societat feudal, Ed. 62, Barcelona 1979-1981.
  • “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”. Iniciat l’any 1912. Es publicà fins al 1928. El forma un total de cinc volums d’unes 200 pàgines per volum. Conté interessants articles d’història i d’art de Josep Gudiol i Cunill, Pere Bofill, Sala Molas, Collell i altres autors de Vic o vinculats amb Vic.
  • Francesc Carreras i Candi: Les monedes episcopals vigatanes en els anys 1253 a 1262, “La Veu de Montserrat”, Vic 1897, pàg. 429.
  • Francesc Carreras i Candi: Notes dotzentistes d’Ausona, “Miscelanea histórica catalana”, sèrie II, Barcelona 1906, pàgs. 361-463.
  • Els Castells Catalans, vol. IV, pàgs. 749-1055. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona 1973. Els castells d’Osona són obra d’Antoni Pladevall i Pere Català i Roca.
  • Ramon Casadevall: La capilla de Santa Eulalia de Vich, Vic 1926.
  • Miquel Coll i Alentorn: Osona onze segles enrera, “Ausa” IX, Vic 1980, pàgs. 77-81.
  • Jean Pierre Cuvillier: Les communautés rurales de la plaine de Vich (Catalogne) aux XIII et XIV siècles, “Mélanges de la Casa de Velazquez”, 4 (1968), pàgs. 73-106.
  • Odilo Engels: Die weltliche Henschaft des Bischofs von Ausona-Vich (889-1315), “Spanische Forschungen”, Munster 1968, pàgs. 1-40.
  • Fidel Fita: Guillen Berenguer, ex-obispo de Vich, “Boletín de la Real Academia de la Historia”, 17, Madrid 1890, pàgs. 190-199.
  • Enrique Florez: La España Sagrada, vol. 28, Madrid 1774.
  • Eufemià Fort i Cogul: Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, Vilaseca-Salou 1979.
  • Paul H. Freedman: The Diocese of Vic. Tradition and regeneration in medieval Catalonia, Rutgers University Press, New Brunswich-New Jersey 1983.
  • Arcadi Garcia: Arnulfo, obispo de Vic (992-1020), “Ausa” III (Vic 1958-60), pàg. 401-411.
  • Arcadi Garcia: Contractes comercials vigatans de principis del segle XIII, “Ausa” IV (1961-1963), pàgs. 321-329.
  • Arcadi Garcia: Orígens del mercat de Vich, “Ausa” V (1964-67), pàgs. 129-134 i 161-166.
  • Arcadi Garcia: El comercio de la piel en Vich a mediados del siglo XIII, Ed. Colomer-Monmany. Vic 1967.
  • Arcadi Garcia: Els Espanyol, una família burgesa vigatana del segle XIII, “Ausa” VI (1968-1971), pàgs. 165-176.
  • Honorio Garcia: El notariado en Vich durante la Edad Media, “La Notaria” (tiratge apart), Barcelona 1947, pàg. 48.
  • Josep Gudiol: Més sobre monedes episcopals vigatanes, “La Veu de Montserrat”, Vic 1897.
  • Josep Gudiol: L’Ausa romana i el seu temple, Vic 1907.
  • Josep Gudiol: Iglésia de Santa Eulària de Mérida existent a Vich, “Butlletí del Centre Excursionista de Vich”, IV (1921-1924), pàgs. 68-71.
  • Josep Gudiol: Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich. Barcelona 1934. Extret del “Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, VI-VIII, pàg. 230.
  • Josep Gudiol: Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich, Barcelona 1936.
  • Josep Gudiol i Cunill: Las monedas episcopals vigatanas: Estudi de las encunyacions que s’han fet en Vich del sigle X al XIV, “La Veu de Montserrat”, Vich 1896.
  • Josep Gudiol i Cunill: Les bregues sobre lo senyoriu de Vich en temps del rey En Jaume I, I Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, pàgs. 194-218.
  • Eduard Junyent: Un importante legado de libros en el siglo XIII, “Hispania Sacra”. 2, Barcelona 1949, pàgs. 425-429.
  • Eduard Junyent: Lista de las parroquias del obispado de Vich, según la visita pastoral del obispo Galzerán Sacosta (1330-1339), “Miscelanea Filológica dedicada a Mons. A. Griera” I. Barcelona 1955, pàgs. 369-389.
  • Eduard Junyent: La iglesia de la Rodona, “Ausa” II (1955-1957), pàgs. 447-453.
  • Eduard Junyent: El Diplomatori de Sant Bernat Calvó, Reus 1956.
  • Eduard Junyent: La Biblioteca de la Canónica de Vich en los siglos X-XI, “Gesammelte Aufsätze zur Kaltur Geschichte Spaniens”, 21 land, Münster Westfalen 1963, pàgs. 136-145.
  • Eduard Junyent: La primitiva sede episcopal de Ausona, “Ausa” V (1964-1967), pàgs. 8-13.
  • Eduard Junyent: La catedral de Vich en el període de la reconquista, “Ausa”, V (1964-1967) pàgs. 121-128.
  • Eduard Junyent: La Cripta romànica de la Catedral de Vic, “Anuario de Estudios Medievales”, vol. 3, Barcelona 1966, pàgs. 91-109.
  • Eduard Junyent: Evolució històrica de la urbanització de Vic, “Ausa”, VI (1968-71), pàgs. 41-52.
  • Eduard Junyent: Jurisdiccions i privilegis de la Ciutat de Vic. Publicacions del Patronat d’Estudis Ausonencs, 6, Vic 1969.
  • Eduard Junyent: Commemoració mil·lenària del naixement de l’abat-bisbe Oliba, Esbós biogràfic. Montserrat 1971.
  • Eduard Junyent: La figura de l’abbé Oliba, Esquisse biographique, “Cahiers de Saint Michel de Cuxa”, 3 (1972), pàgs. 9-18.
  • Eduard Junyent: Le Scriptorium de la Cathédrale de Vich, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, V, Abbaye de Saint-Michel de Cuxa, 1974, pàgs. 65-69.
  • Eduard Junyent: La Pau i Treva, Episodis de la Història, núm. 200, Ed. Rafael Dalmau. Barcelona 1975.
  • Eduard Junyent: La ciutat de Vic i la seva història. Curial Edicions Catalanes, Documents de Cultura, 13, Barcelona 1976.
  • Eduard Junyent: Diplomatari de la catedral de Vic: segles IX-X, Publicacions del Patronat d’Estudis Ausonencs, 3 fasc.. 1980-1984.
  • Paul Kehr: Das Papsttum und der Katalanischen Prinzipat bis zur Vereinigung mit Aragon. “Abbandlungen der prenssischen Akademie der Wissenchaften”, Berlín 1926, pàgs. 1-91.
  • Liber Dotationum Antiquarum, o Cartulari de l’església de Vic amb còpies de 299 docs, a partir del 888. Pertany a l’Arxiu Capitular de la Catedral.
  • Felip Mateu i Llopis: El ius monetae en el obispado y condado ausonense (s. IX-XIV), “Numerario Hispánico” III, Madrid 1955.
  • Josep Millas i Vallicrosa: Assaig d’història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval, Barcelona 1931.
  • M. Dolors Molas i Font: Els ausetans i la ciutat d’Ausa, Publ. del Patronat d’Estudis Ausonencs, Col. Osona a la butxaca 4, Vic 1982.
  • Juan Luis de Moncada: Episcopologio de Vich, escrito a mediados del siglo XVII por el Dean D. Juan Luis de Moncada, Ed. per Jaume Collell, 3 vols., Vic 1891-1904.
  • Anscari Mundó: La renuncia del bisbe de Vic. Guillem de Tavertet (1233), segons la correspondència de Bages i els registres vaticans, VII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, vol. 3. Barcelona 1962, pàgs. 77-95.
  • Immaculada Ollich i Castanyer: Les entitats eclesiàstiques de Vic al segle XIII, “Ausa”, VIII (1975-1979), pàgs. 90-101.
  • Ramon Ordeig i Mata: Els orígens històrics de Vic (segles VIII-X), Publ. 1. Patronat d’Estudis Ausonencs, Col·l. Osona a la butxaca Vic 1981.
  • Antoni Pladevall i Font: Els senescals dels comtes de Barcelona durant el segle XI, “Anales de Estudios Medievales” 3, Universitat de Barcelona, 1966, pàgs. 111-130.
  • Antoni Pladevall i Font: La veritable filiació de Berenguer Seniofred de Lluçà, primer arquebisbe de Tarragona del segle XI, “Boletín Arqueológico de Tarragona” any LXVI, 1966, pàgs. 71-81.
  • Antoni Pladevall i Josep M Pons Guri: Particularismes catalans en els costumaris dels segles XIII-XVIII, II Congrés Litúrgic de Montserrat, vol. III, Montserrat 1967, pàgs. 347-360.
  • Antoni Pladevall i Font: Conflictes entre les exempcions monàstiques i els drets episcopals dels segles XII al XIV. I Col·loqui d’història del monaquisme català, Santes Creus 1966, vol. I, Santes Creus 1967-1969, pàgs. 263-295.
  • Antoni Pladevall i Font: Els orígens de la família Montcada, “Ausa”, VI (1968-1971), pàgs. 308-321.
  • Antoni Pladevall i Font: Resum històric del bisbat de Vic, a “El bisbat de Vic, Estudis socio-pastorals”, Ed. Montblanc, 1969, pàgs. 19-34.
  • Antoni Pladevall i Font: Els monestirs del nostre bisbat, “Hoja Diocesana”, núms. 422-507 (anys 1967-1970). Sèrie de 45 articles sobre tots els monestirs conservats o desapareguts de la diòcesi de Vic.
  • Antoni Pladevall i Font: Capelles i santuaris del bisbat de Vic, “Hoja Diocesana”, des de l’any 1971 “Full Diocesà”, de la diòcesi de Vic. Sèrie encara oberta on ha estat publicada una notícia històrica i descriptiva de més de 200 capelles i santuaris de la diòcesi de Vic, la majoria d’estil o origen romànic.
  • Antoni Pladevall i Font: Dues llistes de parròquies del Bisbat de Vic del segle XII, “Boletin Arqueológico [de Tarragona]”, fase. 113-120, (1971-1972), pàgs. 283-304.
  • Antoni Pladevall i Font: El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688 “Ausa”, VIII (1975-1979), pàgs. 44-62.
  • Antoni Pladevall i Font: Els falsos d’Olost, “Estudios Históricos y documentos de los archivos de protocolos” VII (1979) Miscelánea en honor de Josep M. Madurell III. Barcelona 1979, pàg. 7-28.
  • Antoni Pladevall i Font: Osona i el Ripollès, Gran geografía comarcal de Catalunya, I. Enciclopedia Catalana, S.A., Barcelona 1981.
  • Joaquim Salarich: Vich, su historia, sus documentos, sus hijos y sus glorias, Vic 1854.
  • John C. Shideler: Les tactiques politiques des Monteada, seigneurs de Vic du debut du XIII i siecle, “Ausa” IX (1980-1981), pàgs 329-342.
  • John C. Shideler: A medieval Noble Catalan Family: The Montearles 1000-1230 American Academy of Research. Historious on Medieval Spain, Washington D-C. 1984.
  • Jordi Vigué: Les monedes episcopals vigatanes, “Quaderns d’estudis medievals”, I, Artestudi Edicions, Barcelona 1980, pàgs. 30-42.
  • Jaime Villanueva: Viage literario a las Iglesias de España, vols. 6-8 València 1821.