Situació
AI veïnat de la Cellera de Mieres, que es troba a la part de migjorn de la vila, la paret meridional d’una casa de l’actual Plaça Major pertangué, segons que sembla, a una construcció de l’alta edat mitjana.
Mapa: 259M781. Situació: 31TDG702636.
Venint d’Olot, en arribar a Mieres, cal passar l’església de Sant Pere i el pont de la riera, i girar a mà dreta. Al final del carrer de Can Caló, cal trencar a la dreta i seguir la riera fins a la plaça del veïnat de la Cellera. La casa on hi ha les restes d’aquesta construcció és situada a l’esquerra, a l’angle sud-est. (JBM)
Història
A l’edat mitjana, una bona part de les cases i dels masos de la parròquia de Mieres eren de la senyoria del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Ja en els diplomes reials de l’època carolíngia s’esmenta aquesta dependència amb el monestir de Banyoles. Així, l’any 844, aquest cenobi tenia, al lloc de Mieres, la cel·la de Sant Pere (“in loco qui dicitur Milliariis cellam Sancti Petri”). En documents posteriors apareix repetit aquest lligam. Fins i tot en una butlla de l’any 1017, del papa Benet VIII, és esmentada, a la vall de Mieres, l’església de Sant Pere, la de Santa Maria de Romaria i la de Sant Andreu de Ruïtlles, amb les cases, terres, vinyes i boscs que hi havia. La importància que assolí el domini del monestir en aquesta parròquia de Mieres és ben clara a la baixa edat mitjana. Segons Lluís G. Constans, l’any 1359, hi havia a Mieres 48 focs de l’abat de Banyoles, 7 d’altres senyors eclesiàstics i 7 més d’alo-dials.
Ja força aviat, dels quatre veïnats que ara formen el poble po-lifocal de Mieres —utilitzant la terminologia de C.C. Taylor—, se’n degueren crear almenys dos: el de Sant Pere i el de la Cellera. Mentre el primer tenia com a centre l’església parroquial, el segon veïnat devia estendre’s al voltant de la cellera, la casa on podia residir l’abat quan es traslladava a aquest lloc i l’edifici on es devien recollir les rendes de la terra o de la jurisdicció que rebia el cenobi.
Tot i que és molt difícil d’assegurar, podem pensar, com a hipòtesi de treball, que les restes d’una antiga construcció que s’han conservat a l’anomenada ara Plaça Major pertanyien a la cellera del monestir de Banyoles. (JBM)
Edifici
Un pany de mur de la construcció amb aparell d’opus spicatum.
J. Bolòs
La paret d’aquesta casa, possiblement construïda a l’alta edat mitjana, és orientada a migjorn i té una longitud d’H,35 m. Actualment la part més vella té una alçada d’uns 4 m. A partir d’uns 90 cm del nivell del terra actual, hi ha tres filades de pedres col·locades formant un opus spicatum ben clar. Les pedres d’aquesta zona central tenen una amplada d’uns 10 cm i una alçada d’uns 30 cm. A la resta de la paret hi ha pedres de mides diverses. Aquestes pedres només foren lleugerament escalabornades, sense treballar.
És molt difícil d’establir una datació d’aquest mur. Tot i que en principi hom considera que les parets fetes amb aquest tipus d’aparell constructiu són d’època pre-romànica, no gosem pas assegurar amb total certesa que aquest sigui el cas, ja que aquest tipus de parament també es realitzà en èpoques posteriors. (JBM)