Situació
Vista de l’interior de l’església amb la capçalera.
A. Martí
L’església de Sant Andreu és l’antiga sufragània de la parroquial de Sant Pere de Mieres i centra un petit disseminat que es troba uns 2 km vers migjorn d’aquella població.
Mapa: 259M781. Situació: 31TDG706612.
Per anar-hi, cal agafar la carretera de Banyoles a Mieres. En arribar al poble i abans de passar el pont, cal girar a mà esquerra i travessar el veïnat, al final del qual una carretera que passa pel mig dels camps i després s’endinsa a la vall regada pel torrent de Ruïtlles porta a un punt, a 1 km, a la banda dreta del qual hi ha l’església, situada al cim d’un turó. (ANM)
Història
El lloc de Ruïtlles fou colonitzat en un moment indeterminat de l’alta edat mitjana pels monjos del cenobi benedictí de Sant Esteve de Banyoles, als quals pertangué a partir d’aleshores la seva jurisdicció. La possessió de l’indret per part de l’esmentat monestir apareix documentada ja al començament del segle XI en una butlla de confirmació de béns expedida pel papa Benet VIII l’any 1017, a favor d’aquest cenobi, on apareix esmentada per primera vegada la seva església, “…In valle Miliarias…Sancti Andreae in Rovilias, cum decimas et primitias et oblaciones fidelium…”. Al final de la mateixa centúria, concretament l’any 1097, una nova butlla papal, ara d’Urbà II, torna a confirmar al monestir de Banyoles la propietat de “Sancti Andreae de Riutulis”. Així mateix, dins la segona meitat del segle XII, encara una altra butlla, signada l’any 1174 pel papa Alexandre III, ratifica de bell nou com a possessió d’aquest cenobi l’església de “Sancti Andreae de Ramilis“.
Dissortadament no posseïm en l’actualitat cap dada documental referent a la tretzena centúria que pugui donar informació sobre aquest període; tanmateix, resta fora de dubte que tant la vila com el temple continuaren depenent jurisdiccionalment del monestir de Sant Esteve de Banyoles, ja que, segons s’extreu del llibre de capbrevacions d’aquest cenobi, anomenat L’avi i datat el 1320, són nombroses les escriptures de reconeixement efectuades pels veïns de la parrochia de “Sancti Andree de Roviliis” a favor dels abats de Banyoles, on es fa recognició de les diverses prestacions, censos, tasques, etc., que havia de percebre per dret el susdit monestir.
L’antiga vila de Ruïtlles ha esdevingut en l’actualitat un petit poblat disseminat, i la seva església, que havia estat parròquia sufragània de la de Sant Pere de Mieres, resta ara desafectada de culte i abandonada.
El temple de Sant Andreu de Ruïtlles és un edifici d’origen romànic d’una nau coberta amb volta de canó, arcs torals i absis semicircular, que sofrí algunes transformacions en èpoques posteriors. La reforma més important és la que correspon a la façana de ponent, on s’obre la portalada, en al llinda de la qual figura la data de 1798; al seu damunt és visible un ull de bou, segurament de la mateixa època. Al mur lateral de migdia fou afegida també la sagristia. Al costat sud-oest de l’església és situat el campanar, una torre d’estructura octogonal coronada amb una cúpula feta de rajols, que data de temps moderns. (MLlR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau capçada a llevant per un absis semicircular. Són modernes tant la porta, oberta al mur de ponent, com la sagristia construïda al costat de la capçalera, a migjorn.
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Andreu de Ruïtlles és un senzill edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre directament. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals, de molt poc relleu. Tot l’interior és enguixat i pintat, la qual cosa fa difícil d’escatir si la volta correspon a l’obra original, o si és una volta de rajol fruit d’una reforma posterior, com ho podrien indicar els dos tímids arcs torals, que semblen aplaçats, més que no pas uns elements estructurals. L’absis és cobert amb una volta lleugerament apuntada que arrenca d’una grossa motllura de guix, corresponent a l’obra de redecoració que es féu a l’església, i que també modificà profundament la façana de ponent, fins a fer-la quadrada, i amb l’afegitó d’un campanar
La porta s’obre a la façana de ponent, on hi ha sengles finestres que, com la porta, responen a l’etapa de reformes. Al fons de l’absis, cegada interiorment, hi ha una finestra original d’una sola esqueixada. Cal assenyalar que al mur de migjorn, sota els arrebossats, és visible una cantonera, que pot indicar la situació de la porta original o una ampliació de l’edifici, l’abast del qual hom no pot escatir.
L’aparell és de petits carreus sense polir, a penes escairats, disposats en filades uniformes i sense cap mena d’ornamentació, llevat d’un senzill sòcol a l’exterior de l’absis.
L’estat actual de l’església no permet una filiació clara de molts dels seus elements, però per detalls com la volta i el parament hom pot suggerir-ne la inclusió dins el grup d’esglésies rurals, construïdes al segle XII, encara fidels a les formes constructives del segle anterior. (JAA)
Bibliografia
- Pèire de Marca: Marca hispanica, sive limes hispanicus, coll.“Baluze“, París 1688, doc. CLXXIV, c. 999; doc. CCCXV, c. 1200.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XI, Olot 1901, pàgs. 267, 364 i 507; vol. XII, Olot 1902, pàg. 244; i vol. XVI, Olot 1908, pàg. 279.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 40. (MLlR)