Situació
Vista exterior de l’absis de Sant Aniol de Finestres des de migjorn. Hom hi pot apreciar les arcuacions cegues i les lesenes que decoren el seu mur i la important sobreelevació que sofrí l’edifici.
A. Martí
Aquesta església centra el poble de Sant Aniol, queés el cap de municipi d’un terme que es troba vers el cantó de migjorn de la comarca. El poble és situat a 415 m d’altitud, al costat dret de la riera de Llémena.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG667628.
Per arribar a Sant Aniol, hom pot agafar, des d’Olot, la carretera que va a les Preses, població des de la qual surt una altra carretera, vers tramuntana, que passa per les Encies. Uns 5 km després d’aquesta població, a mà esquerra, surt el trencall que va a Sant Aniol. (JVV)
Història
Esmentada per primera vegada en un privilegi del monarca franc Carles el Simple de 922, l’església de Sant Aniol de Finestres fou donada, el 979, pel comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, a la seu gironina, segons disposició testamentària, per a remei de la seva ànima i de la del comte Borrell II de Barcelona: “Et in comitatu Gerundense in valle que dicunt Lemena in villa que dicunt Concas vel Purcilgas cum ipsa ecclesia que vocant sanctum Andeolum et ad iuxta castro Fenestras et per alias villas vel villarunculos ubicumque invenire potueritis de ipso alode qui fuit de predicto Godmare scripturam firmissimam de ipsos alodes ab omni integritate ad predictis ecclesiis sanctae Mariae et sancti Felicis pro remedium anime mee et Borrelli comáis pro cuius adiutorium hec omnia mihi advenit”.
Tanmateix, a partir d’aquest moment, s’obre un buit documental que perdura fins ben entrat el segle XIV, és a dir, que la història de Sant Aniol de Finestres entre els darrers anys del segle X i el començament del segle XIV és totalment desconeguda.
L’església de “sancti Andeoli”, com apareix esmentada en el Llibre verd del capítol de Girona de 1362, formà part del terme del castell de Finestres, juntament amb les parròquies de Santa Maria de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena i Sant Andreu de Sobre-roca i el veïnat de les Medes, des de molt abans de l’any 1323, data en què queda constatat documentalment.
El 1364, el baró Hug de Santa Pau comprà a la reina Elionor de Catalunya-Aragó tots els drets que la corona tenia sobre els castells de Finestres, Santa Pau i Sant Aniol, venda que fou confirmada pel monarca Pere III l’any 1365, malgrat que excloent-hi les parròquies de Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena i Sant Andreu de Sobre-roca i el veïnat de les Medes, la jurisdicció de les quals era en mans de la ciutat de Girona. Tanmateix, poc després reconegué que els habitants d’aquests indrets devien serveis d’host i cavalcada a aquest baró de Santa Pau. Precisament d’aquest, “Sent Aniol” rebé 40 sous com a llegat testamentari, l’any 1391.
Diferents privilegis i remissions atorgats pels barons de Santa Pau, concretament per la família d’Oms, que aconseguí la baronia de Santa Pau al segle XV, demostren, al llarg dels segles XV, XVI i XVII, que la parròquia de Sant Aniol de Finestres restà vinculada al castell de Finestres i, per tant, a aquesta baronia.
Durant el segle XVIII l’església sofrí una sèrie de modificacions, un exemple de les quals és la porta barroca de ponent, amb la data 1759 gravada a la llinda. (JFC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular i amb l’afegitó en èpoques posteriors d’importants cossos de construcció.
J. Marguí-G. Anglada
L’església de Sant Aniol de Finestres és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple plec, que fa la gradació. L’estructura original fou molt alterada, amb l’obertura dels murs laterals de la nau, per afegir-hi dues capelles per banda, més un campanar de torre a l’angle sud-oest i una sagristia al costat de migjorn de l’absis. És probable que la nau original fos allargada, o, si més no, la façana de ponent fou molt reformada. La nau és coberta amb volta de canó, que segurament deu ésser l’original, malgrat que la decoració i la pintura interiors no permeten de veure’n l’estructura o les possibles alteracions.
La part més interessant actualment és l’absis, que exteriorment és ornat per un fris d’arcuacions llombardes, dividides en sèries de dues per lesenes. Sobre aquest fris s’observa perfectament el sobrealçament que tingué l’església.
L’aparell de la part original és de petits carreus escairats, però irregulars, travats amb morter de calç, que gairebé forma un arrebossat.
Els elements conservats permeten una filiació clara de l’obra dins les formes llombardes de la plenitud del segle XI, de les quals la Garrotxa no conserva gaires exemples. (JAA)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. I, III, XV, XVI i XIX, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1919.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 48.