Situació
Una perspectiva aèria de l’església de Santa Maria de Finestres, dalt la carena i envoltada de vegetació.
J. Todó-TAVISA
L’església de Santa Maria de Finestres es troba a 880 m d’altitud, damunt la serra de Finestres, sota el castell del mateix nom i a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, on hi havia l’antic poble de Finestres.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG665625.
Hom hi pot anar agafant la carretera de terra que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres i que es dirigeix a la serra de Finestres. Hom pot anar amb auto, bé que alguns fragments de camí són força dolents, fins a la masia Raspats, la primera casa que hom troba, seguint la carena, vers ponent. Després cal seguir una pista forestal fins sota el puig Sallança, fins poc més enllà del Clascar. Des d’ací un corriol costerut porta fins a l’església de Santa Maria de Finestres. (JVV-JBM)
Història
El document més antic que fa referència a Santa Maria de Finestres, església del castell de Finestres, és l’acta de consagració, datada el 947. Segons aquesta, l’“ecclesiam in honore sanctae Dei genetricis Mariae”, que tenia un altar dedicat a la Mare de Déu i un altre a Tots els Sants, situada “in comitatu Gerundense in castro quod dicitur Fenestras”, fou consagrada pel bisbe de Girona, Gotmar, a precs d’un laic anomenat igualment Gotmar i del levita Miró —segurament el futur comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill— i amb el consentiment del comte Borrell II de Barcelona, a qui pertanyia el castell de Finestres, en presència dels canonges de la catedral de Girona i d’altres personatges importants, els idus (dia 15) d’octubre del 947. En aquell moment, l’església rebé diverses donacions de terres, entre les quals donacions cal destacar les fetes pel bisbe Gotmar, els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels dels vilars de Murrià i Bustins, i pel levita Miró, un mas amb terres i vinyes, situat “in villa Pinzago” al comtat de Besalú, i la confirmació de la donació d’un alou, “in comitatu Gerundense situm in villa Purcilgas sive in Matamala”, feta amb anterioritat a la consagració.
L’any 1020, el comte Bernat Tallaferro de Besalú deixà en el seu testament un alou que havia adquirit d’un home anomenat Lovet “in ipsas fontes superiores” —Sant Cristòfol les Fonts— a l’“ecclesia sanctae Mariae que est in Fenestras”, i ordenà que Amalvino de Tugurio i Tedmar de Viriols, esclaus als quals concedia la llibertat, donessin a aquesta església “unusquisque uncios duas de auro” per a remei de llurs ànimes.
En data indeterminada, però anterior al 1097, Sant Esteve de Banyoles aconseguí el domini de Santa Maria de Finestres, ja que aquest any una butlla del papa Urbà II la confirmà com a bé d’aquest monestir. Aquest fet tornà a repetir-se l’any 1175, quan el papa Alexandre III reconegué que les “ecclesias sanctae Mariae de Fenestris, sancti Felicis de Buada, cum decimis, oblationibus et ceteris earum pertinentiis”, entre d’altres, depenien de Banyoles, cosa que va mantenir-se fins al segle XVI.
L’any 1136 Guillem Ademar donà a Santa Maria de Finestres el mas Coll, amb totes les seves pertinences i els homes que l’habitaven, amb llurs famílies, per a remei de la seva ànima, la del seu fill, Ramon Ademar, i les dels seus parents, vius o morts: “ego Guillermus Ademari dono Deo omnipotenti et gloriossisime semper Virginis Marie Fenestris hac indicante scriptura illum mansum de Collo cum omnibus suis pertinentis quem predictus mansus debet havere vel possidere et homines qui ibi morantur scilicet Bernardus et Bernardus, socer et gener, cum omni illorum familia tali vero tenore ut ab hodierno die et deincebs sit omnium liberum et francum et in ius vel dominium predicte gloriossisime semper Virginis Marie propter remedium anime mee et pro unico filio meo Raimundo Ademari et pro omnibus parentibus nostrorum tam vivis quam et deffunctis”.
Després de més d’un segle i mig sense cap notícia, Santa Maria de Finestres torna a ésser documentada des del començament del segle XIV com a priorat. Així, els anys 1316 i 1320, la documentació esmenta Arnau de Palaciolo com al seu prior i, el 1321, Pere de Frigola es confessa home propi d’aquest priorat pel mas de Frigola.
Com és natural, segons consta l’any 1323, Santa Maria de Finestres formava part del terme del castell de Finestres, juntament amb les parròquies de Sant Aniol de Finestres, Sant Andreu de Sobre-roca, Santa Maria de Santa Pau i Sant Esteve de Llémena i el veïnat de les Medes.
“Sanctae Mariae de Finestris”, que apareix en el Llibre verd del capítol de Girona de l’any 1362, rebé mil sous del baró Hug de Santa Pau, que havia comprat a la reina Elionor de Catalunya-Aragó els drets de la corona al castell de Finestres el 1364, segons disposició testamentària que aquest féu l’any 1391: “Item legam a la obra del monestir de Finestres mil sous los quals volem que sien invertits en aquella obra que la dita nobla muller nostra axí com lo nostro hereu e lo conexen eser prop profitós”.
La parròquia de Finestres restà vinculada a la baronia de Santa Pau, en pertànyer al terme del castell de Finestres, fins ben entrada l’època moderna, com ho demostren els diferents privilegis i remissions que els barons de Santa Pau, la família d’Oms en aquell moment, atorgaren als seus habitants, entre 1558 i 1603.
Al segle XVI el priorat de Santa Maria i el castell de Finestres arribaren a identificar-se fins al punt que un llevador ordenava que “quan lo Priorat o castell de Finestres cridi Via fora a veu de campana, d’home o de corn, estiguin obligats a concórrer a la defensa el castell i permanéixer en ell fins que els atorgui llicència el Prior” tots els homes d’aquest castell.
Tot i que el priorat no s’extingí fins el 1836, la situació de Santa Maria de Finestres no fou gaire bona durant el segle XVIII. Potser per a intentar solucionar aquest problema Tomàs de Lorenzana i de Butón, bisbe de Girona, concedí una sèrie d’indulgències als fidels que preguessin davant l’altar de la Mare de Déu de Finestres, el 1779, indulgències que amplià el bisbe Florencio Llorente y Montón, el 1851, la qual cosa contribuí, sens dubte, a revifar aquest santuari marià, on anaven els homes dels pobles del voltant per a demanar la intervenció de la Mare de Déu en la solució de llurs problemes. (JFC)
Priorologi del monestir de Santa Maria de Finestres
A continuació es mostra el priorologi del monestir, extret de Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XIV, Olot 1904, pàgs. 169-172.
| Bernat Esteve | 1206 |
| Pere | 1246 |
| Arnau | 1253 |
| Arnau de Cals | 1263 |
| Berenguer | 1298 |
| Arnau de Palol | 1303-1316 |
| Pere de Roca | †1318 |
| Ponç de Sovelles | 1333-1344 |
| Bernat d’Adri | 1345-†1355 |
| Berenguer de Baijeris | 1362 |
| Pere Centenys | 1368 |
| Bartomeu Camós | 1380 |
| Padrós | 1388 |
| Arnau | 1389 |
| Pere Corona | 1413 |
| Gabriel Busquets | 1436 |
| Narcis Cornell | 1447 |
| Joan Fiol | 1453-1461 |
| Jordi Fabre | 1480 |
| Antoni Vei | 1514-1515 |
| Antoni Baldomar | 1529 |
| Antoni Vicenç | 1568 |
| Narcis Gircós | 1581-1598 |
| Gaspar Serra | 1598 |
| Francese Vedrenya | 1609 |
| Pau Duran i Capella | 1633 |
| Pere Joan Plaja | 1633-1643 |
| Josep Ninot | 1643-1664 |
| Josep de Masdovelles i de Vilafranca | 1666-1703 |
| Bartomeu Padrosa | 1703 |
| Isidre Sayol | 1705 |
| Josep Badia | 1705-1710 |
| Pau de Vilanaperles | 1710 |
| Francese Morato | 1713 |
| Pere Onorai i Gelada | 1719 |
| Antoni Llaurador i de Vilanaperles | 1720-1757 |
| Josep de Cortada | 1757 |
| Josep Casals | 1762 |
| Francese Marca | 1766-1786 |
| Tomàs Gou | 1786 |
| Rafael Planagumà | 1791 |
| Joan Canada i Alemany | 1792-1820 |
| Andreu de Bartrolich | 1821 |
| Joan Font | 1822 |
| Antoni Rovira | 1823 |
| Salvador Bech | 1825-1826 |
| Antoni Bech | 1827 |
| Antoni Rigat i Bosch | 1836 |
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb l’estructura primitiva substancialment modificada.
J. Marguí-G. Anglada
L’edifici primitiu de l’església de Santa Maria de Finestres ha estat molt modificat al llarg de la seva historia, de tal manera que d’aquell tan sois resten la volta i potser l’absis, sobrealçat, que permeten de veure que es tractava d’un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, sense que en el seu estat actual hom pugui aclarirne l’exacta filiació i característiques. (MLlC-JAA)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Castell de Finestres, dins Els castells Catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàg. 107-114.
- Pèire de Marca: Marca hispanica, sive limes hispanicus, col·l. “Baluze”, París 1688, ap. LXXXIV, col. 860-862.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. I, III, XI, XII, XIV, XV, XVI i XIX, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1919.