Situació
Aquesta església, convertida després en santuari, és situada al vessant nord-oriental del Puigsacalm, prop del santuari de les Olletes, al cantó de ponent del terme municipal.
Mapa: 294M781. Situació: 31TDG5554633.
Hom pot anar al priorat a Sant Corneli amb un vehicle tot terreny o bé a peu. Amb vehicle cal sortir del poble de Ridaura per un camí forestal que s’enfila vers ponent i passa pel “petroli”. A la carena es passeja per la masia dels Plans fins a Collfred. A la cruïlla cal agafar la pista de mà esquerra que passa a frec de Pla Traver i davalla fins a la riera de Sant Privat, poc abans del Sallent. Continua enlairant-se per la part obaga del Puigsacalm i arriba a Santa Magdalena. A peu hom ha de sortir de la Plaça de Sant Privat, camí del Salt de Sallent, travessar la riera de Sant Privat, passar per la masia del Turó, l’ermita de les Olletes, i assolir Santa Magdalena. Tot el trajecte és amb marrades i força costerut. (ANM)
Història
La història de l’antic priorat de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont, més conegut amb aquesta darrera advocació, apareix lligada a la canònica augustiniana de Santa Maria de Besalú, establerta l’any 977 pel comte bisbe Miró, ja que foren els monjos d’aquest cenobi els qui fundaren l’esmentat priorat.
La primera menció documental que coneixem de Sant Corneli és en una butlla del papa Gregori V atorgada l’any 998 a favor del monestir besaluenc de Santa Maria, per la qual el pontífex confirmà a aquesta comunitat tots els béns que posseïa, entre els quals se cita en l’escriptura l’“Ecclesiam Sanctii Cornelii quae est in Garno cum omni sua pertinentia vel adjacentia…”. Així, doncs, cal pensar que la fundació del priorat per part dels monjos de Santa Maria s’esdevingué entre els anys 977 i 998, que hi bastiren tot seguit una església sota l’advocació de Sant Corneli i Santa Magdalena.
Dos anys després de l’expedició de la mencionada butlla, sabem que el comte de Besalú, Bernat Tallaferro, concedí al cenobi de Santa Maria una nova carta de donacions, en la qual, ultra noves propietats, confirmà també a la canònica les que ja posseïa; així, segons la present escriptura de l’any 1000, el comte Bernat donà, “ad supralibatam domum, Ecclesiam Sancti Cornelii qui est sita in monte Gurni”.
El priorat de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont fou objecte, al llarg de l’edat mitjana, d’una especial atenció per part dels vescomtes de Bas. En aquest sentit el testament d’Hug I, vescomte de Bas, atorgat l’any 1175, instituí al priorat de “Beati Corneli… unum presbiterum qui pro anima mea et omnium parentorum meorum et fidelium defunctorum omni tempore celebret missas…”; també deixà al susdit priorat un llegat monetari de deu sous. Un any més tard, el 1176, el mateix vescomte per a remei de la seva ànima i de la dels seus parents, cedí a Pere, prior de Sant Corneli del Mont, i a la seva església, un mas situat a la parròquia de Sant Privat d’en Bas, i, a més, amb la intenció expressada en el document de voler ampliar “…supradictum locum Sancti Corneli amore et reverentia Dei et matris sue”, li concedí també una borda, anomenada de Mallol, a fi que la posseís en lliure i franc alou després de la seva mort.
Ja a les primeres dècades de la tretzena centúria Sibil·la, comtessa d’Empúries i vescomtessa de Bas, feu donació l’any 1257 a l’església de Sant Corneli i al seu prior Bernat, perpètuament, de dos arbres dels millors boscos de la seva propietat que podien talar en la festivitat de Pasqua, cada any.
D’altra banda, l’any 1269, Guillem, prior de Santa Maria de Besalú, feu col·locació de la capellania del priorat de “Sancti Cornelii de Basso”, a favor de Bernat Ferrer, a fi que l’administrés amb tots els béns i drets, tant en l’aspecte espiritual com temporal. Així mateix, el priorat apareix esmentat en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “prioratu de Sancto Cornelio”.
Del mateix prior Bernat Ferrer sabem també, per una escriptura d’establiment datada l’any 1281, que concedí a Pere de Quadre i a la seva muller Saurina, veïns de la parròquia de Sant Privat d’en Bas, un clauso situat en la mateixa parròquia pel preu total de 60 sous i amb un cens anual de tres parells de gallines, set mitgeres de civada i quatre cuartons de vi.
A la darreria d’aquesta centúria Berenguer de Castelló, senyor del castell d’Hostoles, feu diverses donacions al priorat de Sant Corneli en el seu testament atorgat l’any 1296.
Una gran part de la documentació generada al llarg del segle XIV pel priorat de Santa Magdalena del Mont, està relacionada bàsicament amb la subscripció per part dels priors d’alguns documents expedits per veïns de la parròquia de Sant Privat d’en Bas, que refereixen assumptes diversos, tals com donacions, herències, dots, etc. Tanmateix, encara són més nombroses les escriptures de reconeixement (1342, 1347, 1353, 1357, 1360, 1361, 1369 i 1376), per les quals, diversos habitants d’alguns masos de les parròquies de Puigpardines, Sant Esteve d’en Bas i Sant Privat d’en Bas, confessen ésser homes propis dels priors de Sant Corneli. Aquesta allau de documentació ens permet de conèixer les propietats territorials pertanyents a la comunitat augustiniana de Santa Magdalena durant l’edat mitjana, consistents bàsicament en petites possessions situades dins les parròquies de la rodalia.
Fou probablement al final del segle XV que el priorat de Sant Corneli degué entrar en un període de decadència, ja que sota el govern del prior Bartomeu Xalangó hi ha una butlla concedida pel papa Alexandre l’any 1498 per la qual atorgava diverses indulgències als fidels que contribuïssin amb almoines a la conservació i reparació dels seus edificis. Malgrat els esforços que s’hi esmerçaren per deturar tal situació, a partir de mitjan segle XVI el priorat de Santa Magdalena anà perdent importància, fins que l’estat de pobresa obligà els monjos a l’abandó del santuari a la darreria de la mateixa centúria. Des d’aleshores, la casa mare anà absorbint les rendes que depenien del priorat i les va anar venent o arrendant. En aquest sentit, d’un document datat el 1760, es desprèn que Joan d’Oriola, abat de Santa Maria de Besalú, procedí a l’arrendament dels delmes, les primícies, les tasques, els censos i altres drets que acostumava a rebre el priorat de Sant Corneli, dels pobles de Sant Joan de Balbs, Sant Andreu de Socarrats, Sant Privat d’en Bas, Santa Maria de Puigpardines, Sant Esteve d’en Bas, i d’altres llocs situats dins el bisbat gironí. (MLIR)
Priorologi del monestir de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont
Vegeu a continuació el priorologi del monestir de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont, extret de Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XIV, Olot 1904, pàg. 202.
| Pere | 1175 |
| Guillem | 1191-1192 |
| Ponç | 1222-1225 |
| Bernat | 1237 |
| Ponç | 1255-1268 |
| Bernat Ferrer | 1269-1281 |
| Bernat | 1303-1320 |
| Ramon de Soler | 1336 |
| Pere de Puigrodó | 1342 |
| Guillem Berenguer | 1346-1347 |
| Bernat Bosc | 1353-1393 |
| Bartomeu Xalangó | 1498 |
| Miguel Tormo | 1547-1578 |
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, que consta d’una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular.
J. Marguí-G. Anglada
El temple de l’antic priorat de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont és un petit edifici que conserva, malgrat les modificacions efectuades durant el segle XVIII, la vella estructura romànica, un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular al cantó de llevant, amb una finestra de doble esqueixada oberta al centre.
Sobre el mur septentrional, al costat de l’absis de l’església s’aixeca el campanar, una esvelta espadanya d’un sol ull, coronada amb teulat; als altres costats el temple té adossades les dependències d’una masoveria.
L’aparell de la factura original era de carreus, ben tallats, però irregulars, que posen en evidència una obra rural, probablement construïda dins el segle XII ja avançat.
Al frontispici de migjorn s’obre la porta d’entrada, de perfil rectangular i obrada al segle XVIII, la qual té incisa a la llinda, sota una creu en relleu ornamentada amb motius florals, la data, molt erosionada, de construcció. Actualment el santuari de Santa Magdalena és abandonat. (MLIR-MLIC-JAA)
Bibliografia
- Pèire de Marca: Marca hispanica sive limes hispanicus, Baluze, París 1688, doc. CXLVI, col. 953; i doc. CXLVIII, col. 957.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas…, vol. X, Olot 1889, pàgs. 238-239; vol. XI, Olot 1901, pàgs. 243-244, 503-504 i 510-511; vol. XII, Olot 1902, pàgs. 97, 129, 213, 215, 258-259, 297, 315, 330, 352, 424, 437, 456, 460, 471, 478, 486, 501, 515, 540, 579-580; vol. XIV, Olot 1904, pàgs. 197-202; vol. XVI, Olot 1908, pàgs. 314-315 i vol. XIX, Olot 1908, pàgs. 9, 24 i 188-189 i vol. V, Olot 1893, pàgs. 142-144.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 188.
- Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae, vol. I, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàg. 77 i 89. (MLIR)