Exemplar de ferro, procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic amb el número d’inventari 3 235.
Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 3 235, es conserva un candeler procedent d’Olot. Consta que va entrar a formar part de la col·lecció del museu abans de 1893.
Aquest candeler, de ferro forjat, fa 23,50 cm d’alçada. És compost per tres potes corbes. El punt d’intersecció de les tres potes és format per una superfície triangular, de la qual surt la canya o scapus. Aquesta és decorada amb dos nusos als dos extrems; del superior parteix la punta o uncus. L’únic element que hi manca perquè la peça pugui considerar-se completa és el platet o superfícies que servia per a recollir la cera.
Un gran nombre de candelers conservats a Catalunya respon a les mateixes característiques tipològiques del descrit aquí. En són exemples el de Lluçà (citat per A. Casanovas a Candeler d’Olot, dins Catalunya Romànica, vol. XXII, Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1986, pàg. 241), un de procedència desconeguda (Museu Episcopal de Vic, 8 002), el d’Espasens (Museu Arqueològic de Girona, 62), etc. Cal destacar, però, que la factura d’aquest és més tosca que no pas el de Lluçà o el del conservat al Museu Episcopal de Vic.
A. Casanovas, a l’article citat anteriorment, data aquesta peça del segle XII. De fet, la majoria de candelers que presenten el mateix tipus que el d’Olot els ha estat donada una datació molt àmplia que oscil·la entre els segles XII i XIII.