Bibliografia general referent al romànic de la Garrotxa

  • Ramón d’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia, II (Els diplomes carolingis a Catalunya), 2 vols, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 1926-52.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època, ed. Aymà, Barcelona 1948.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: Història dels Catalans, vol. II (La Pre-Catalunya), ed. Ariel, Barcelona 1961.
  • Ramon d’Abadal i de Vinyals: Els primers comtes catalans, ed. Teide, Barcelona 1958, la. ed.; Barcelona 1965, 2a. ed.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya, “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia”, núm. 1, 1983, pàgs. 239-263.
  • Joan-Albert Adell i Gisbert: Notes per a l’estudi del patrimoni arquitectònic de Besalú, “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 113-128.
  • Ramon Alberch, Josep Clara i Gabriel Roura: El Gironès, la Selva, la Garrotxa, dins Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 3, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1981.
  • G. Alcalde R. Buxó, J. Oller i A. Rodríguez: Els primers grups humans a la Garrotxa, Museu d’Olot, Olot 1981.
  • Gabriel Alcalde i Gurt: La paleologia de l’alta Garrotxa segons els micromamífers retrobats en el reompliment de la Cova dels Ermitans, “Annals 1980-81”, Olot 1982, pàgs. 5-32.
  • Pere Alsius i Torrent i Celestí Pujol i Camps: Nomenclátor Geográfico Histórico de la provincia de Gerona, Certamen de la Asociación Literaria de Gerona, Girona 1882.
  • “Annals d’Olot”, Vol. Ii, Olot 1980.
  • Antoni M. Aragó i M. Mercè Costa: Fonts per a la demarcació territorial de les vegueries de Besalú i Camprodon (segles XIII-XIV), “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Imprenta Aubert, Olot 1972, pàgs. 81-90.
  • M. Arnau i Guerola: Petita història d’un racó de la Garrotxa, “Revista de Gerona”, núm. 50, Girona 1970, pàgs. 58-66.
  • M. Josepa Arnau i Juan: Toponímia medieval de la Garrotxa, “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 259-294.
  • Joan Badia i Homs, Restes D’Una Església Pre-Romànica A La Comarca de Banyoles. Sant Andreu Del Torn, “Revista de Girona”, núm. 59, Girona 1972.
  • Joan Badia, Benjamí Bofarull, Enric Carreras i Miquel-Dídac Pinero: La cista amb túmul de la creu de Principi, fita del segle X en la toponímia de l’Alta Garrotxa i les restes pre-romàniques de Sant Julià de Ribelles, Geseart, Figueres 1987.
  • Ignasi Baiges i Jardí i M. Lluïsa Cases i Loscos: Documents dels segles XI al XIV conservats a l’Arxiu municipal de Besalú, “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 85-96.
  • Josep Balari i Jubany: Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona 1899.
  • Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981.
  • J. M. Basil i Matas: Diversos treballs publicats a la “Revista d’Olot”, Olot 1928.
  • Manel Bassa i Armengol: Rocabruna, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, núm. 448, Barcelona 1932.
  • Rafael Bastardes i Parera: Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya, Artestudi Edicions, col·l. Art Romànic, núm. 9, Barcelona 1978.
  • Thomas Bisson: El senyoriu reial sobre Besalú a propòsit de tres privilegis de Pere i per a Sant Pere de Besalú, “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Impremta Aubert, Olot 1980, pàgs. 35-41.
  • Thomas N. Bisson: Fiscal accounts of Catalonia under the early countkings (1151-1213), 2 vols., University of Catalonia Press, Berkeley 1984.
  • Pròsper de Bofarull i Mascaró: Colección de Documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, vol. XII (Censo de Cataluña, ordenado en tiempo del rei Don Pedro el Ceremonioso), Imprenta del Archivo, Barcelona 1856.
  • Jordi Bolòs i Masclans: Els masos del terme de Montagut l’any 965, “Revista Catalana de Geografia”, núm. 4, Barcelona 1978, pàgs. 665-667.
  • Jordi Bolòs i Masclans: Comentan sobre el testament del prevere Della de l’any 991, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 10, 1982, pàgs. 607-609.
  • Jordi Bolòs i Masclans: Els molins protomedievals del comtat de Besalú i les seves rodalies, “IV Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, vol. I, Olot 1983, pàgs. 195-208.
  • Jordi Bolòs i Masclans: L’hàbitat dispers a la Catalunya medieval, Col·loqui Internacional Hug Capet: França meridional, Catalunya, Aragó i Navarra al voltant de l’any 1000, Barcelona 1987 (en curs de publicació).
  • Jordi Bolòs i Masclans: La parròquia de Sant Vicenç del Sallent (la Garrotxa) a l’Edat Mitjana. Paisatge i societat, Paisatge a la Catalunya medieval (en curs de publicació).
  • Jordi Bolòs i Masclans i Víctor Hurtado i Cuevas: Atlas històric de Catalunya. Anys 759-992, Ripoll-Olot, full 10-1, Barcelona 1984, full 10-2 i 10-3, Barcelona 1985; Figueres, fulls 11-1, 11-2 i 11-3, Barcelona 1986.
  • Jordi Bolòs i Masclans i Víctor Hurtado i Cuevas: Alguns problemes plantejats durant la confecció d’un mapa històric del comtat de Besalú, “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 181-187.
  • Pierre Bonnassie: Les conventions feódales dans la Catalogne du Xle siècle, dins Les structures sociales de l’Aquitanie, du Languedoc el de l’Espagne au premier âge féodal. París 1969, pàg. 187-208.
  • Pierre Bonnassie: La Catalogne du milieu du Xe à la fin du Xle siècle. Croissance et mutations d’une société, 2 vols., Tolosa de Llenguadoc 1975-76. Edició catalana: Catalunya, mil anys enrere. Segles X-XI, 2 vols. Edicions 62, Barcelona 1979-81.
  • Anne Borbonet: La Vall del Bac. Barcelona 1979.
  • Joaquim Botet i Sisó: Condado de Gerona. Los condes beneficiarios, Girona 1890.
  • Joaquim Botet i Sisó: Cartoral de Caries Many. Index Cronològich del Cartoral de la Cúria Eclesiàstica de Gerona anomenat de Cario Magno, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, Barcelona 1905.
  • Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia general de Catalunya, Barcelona sd.
  • Vicenç Buron i Llorens: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi Edicions, col·l. de Materials, núm. 1, Barcelona 1977, la. ed.; 1980, 2a. ed. revisada i ampliada.
  • Narcís Camós: Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Girona 1766, la. ed.; 1949, 2a. ed. a cura d’Eduard Junyent, ed. Orbis, Barcelona.
  • Eduard Carbonell i Esteller: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, vol. I, Edicions 62, Barcelona 1974.
  • J. Casas: La via romana del Capsacosta, Olot 1983.
  • Catàleg Del Museu D’Art, Diputació de Girona, Girona 1981.
  • Francesc Caula i Vegas: La parroquia y el priorato de San Juan les Fonts. Tesoro artístico del templo actual, “La Tradició Catalana”, núm. 582, Olot 1928.
  • Francesc Caula i Vegas: Les parròquies i comuns de Santa Eulalia de Begudà i Sant Joan les Fonts. Notes històriques, Sant Joan les Fonts 1930 (reimpressió 1981).
  • Francesc Caula i Vegas: El règim senyoriai d’Olot, “La Tradició Catalana”, Olot 1935-36 (reimpressió 1982, Ajuntament de Sant Joan les Fonts).
  • Francesc Caula i Vegas: Jalones de la historia. Los castillos de la casa de Bas, Barcelona 1946.
  • Francesc Caula i Vegas: Breves comentarios a la Crónica de Puigpardines, “Pyrene”, núm. 25. 1951.
  • Francesc Caula i Vegas: El vizcondado de Bas y la casa de Ampurias, “Pyrene”, Olot 1954.
  • Francesc Caula i Vegas: La forcia de les Preses, “Pyrene”, núm. 56, 1955.
  • Francesc Caula i Vegas: Colonizaciones benedictinas y castillos medievales pirenaicos, “Muntanya”, núm. 52, Barcelona 1957.
  • Francesc Caula i Vegas: Besalú, condado pirenaico en la época carolingia, “Pirineos”, Saragossa 1961-62.
  • Francesc Caula i Vegas: La baronia de Castellfollit, “Pyrene”, segona època, VI, Olot 1962.
  • Francesc Caula i Vegas: Besalú, comtat pirinenc. Notes històriques, Olot 1969.
  • Francesc Caula i Vegas: Recull d’articles i treballs, “Amics de Sant Joan les Fonts”, Sant Joan les Fonts 1983.
  • Joan-Eduard Cirlot i Lapuerta: Diccionario de símbolos, ed. Labor, SA, Barcelona 1969.
  • John Kenneth Conant: Arquitectura carolíngia i romànica 800-1200, Ediciones Cátedra, Madrid 1987.
  • Lluís G. Constans i Serrat: Girona, bisbat marià. Història, art, pietat, folklore, Barcelona 1954.
  • Lluís G. Constans i Serrat: Història de Santa Maria del Coll, Malgrat de Mar 1954.
  • Lluís G. Constans i Serrat: Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya, Barcelona 1960.
  • Lluís G. Constans i Serrat: Santa Pau medieval. Olot 1962.
  • Lluís G. Constans i Serrat: Diplomatari de Banyoles, vol. I (De l’any 822 al 1050). Banyoles 1985.
  • Walter William Spencer Cook: La pintura románica sobre tabla en Cataluña. Madrid 1960.
  • Walter William Spencer Cook i Josep Gudiol i Ricart: Pintura e imaginería románicas, dins Ars Hispaniae. vol. VI, Madrid 1950, la. ed.: 1980, 2a. ed.
  • Josep M. Corominas i Xavier Sala i Aragó: L’aqüeducte de Besalú. “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”. Impremta Aubert. Olot 1972. pàgs. 291-295.
  • Josep M. Corominas i Planellas i Jaume Marquès i Casanovas: La comarca de Besalú, dins Catálogo monumental de la provincia de Gerona. Diputació Provincial de Girona, Girona 1976.
  • Cortes de Los Antiguos Reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña. Vol. I, Madrid 1896.
  • Núria de Dalmases i Antoni José i Pitarch: Els inicis i l’art romànic. Segles XI-XII. dins Història de l’art català, vol. I, Edicions 62, Barcelona 1985.
  • J. M. Danés i Llongarriu: L’església de la Mare de Déu del Tura. Impremta Bonet. Olot 1965.
  • Joaquim Danés i Torras: Historia de Olot. Capítulo de la prehistoria, la protohistoria y la historia antigua, etc., Impremta Aubert. Olot 1949.
  • Joaquim Danés i Torras: Llibre d’Olot, ed. Selecta. Barcelona 1955.
  • Joaquim Danés i Torras: Història d’Olot. Notes històriques, vols. IV i V. Olot 1980-81.
  • Josep Danés i Verneda: El pont de Besalú sobre el riu Fluvià. Barcelona 1917.
  • Josep Danés i Vernedas: De Sant Joan de. les Abadesses a Besalú per la Garrotxa. “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, núms. 226-227. Barcelona 1913, pàgs. 148-181.
  • V. H. Débidour: Le bestiaire sculpté de Moyen Age en France. Arthaud. París 1961.
  • Cl. Devic i J. Vaissete: Histoire de Languedoc. Histoire Générale de Languedoc avec les notes et les pièces jusfiticatives, sobretot vol. II, Editions Privat. Tolosa de Llenguadoc, 1875.
  • Diversos autors: Actes de la i Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Impremta Aubert, Olot 1972.
  • Diversos autors: Actes de la II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú, Impremta Aubert. Olot 1978.
  • Diversos autors: Actes de la III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú, Impremta Aubert. Olot 1980.
  • Diversos autors: Els castells catalans. 6 vols., Rafael Dalmau. Editor, Barcelona 1966-77.
  • Josep Domènech i Mansana: Notes d’alguns monuments de la Garrotxa i l’Alt Empordà, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”. XXIII, Barcelona 1913.
  • Marcel Durliat: El arte catalán. Barcelona 1965.
  • Marcel Durliat: Histoire et archéologie: l’exemple de Sainte-Marie de Besalú, “Bulletin monumental”; núm. 131, t. III, 1972. pàgs. 225-230.
  • Cayetano Enríquez de Salamanca: Por el Pirineo Catalán (Garrotxa y Alto Ampurdán), C. Enríquez. Madrid 1978.
  • J. Espaòol i Altres: Guia d’arquitectura d’Olot, Delegació de Girona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona 1978.
  • Enrique Flórez i Col·Laboradors (Risco, Merino, La Canal): España Sagrada. Theatro geográfico histórico de la Iglesia de España, diversos volums. Madrid 1774-1859.
  • Josep M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols., Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1969.
  • Georges Gaillard: Besalú, Congres Archéologique de France, CXII (Le Roussillon) (1954). París 1955, pàgs. 236-246.
  • Georges Gaillard: L’origine de Saint-Pierre de Rodes et de Sainte-Marie de Besalú, “Bulletin de la Société Nationale des Antiquaires de France”, 1954-55. Aquest treball és recollit dins études d’Art Roman, París 1972, pàgs. 170-181.
  • Josep Girona i Casagran: L’Alta Garrotxa, ed. Selecta, Barcelona 1961.
  • Girona. Museu d’Art. Departament de Cultura de La Generalitat de Catalunya, Bisbat de Girona i Diputació de Girona, Barcelona 1984.
  • J. Gispert i de Ferrater: Una nota d’arqueologia cristiana. La indumentària en els crucifixs. Barcelona 1985.
  • Ramon Grabolosa i Puig-Redon: Santa Pau i la seva baronia, ed. Montblanc-Martín, Granollers 1971.
  • Ramon Grabolosa i Puig-Redon: Besalú, un país aspre i antic, ed. Montblanc-Martín, Barcelona-Granollers 1968; 1973, 2a. ed.
  • Ramon Grabolosa i Puig-Redon: Les valls d’Olot. La plana d’En Bas i el terme de Bianya, ed. Montblanc-Martín, Granollers 1975.
  • Francesc Grabolosa i Rovira: Notes referides a les relacions de Jaume i per les terres de l’antic comtat de Besalú, “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Impremta Aubert, Olot 1980, pàgs. 161-172.
  • Gran Enciclopèdia Catalana, 16 Vols., EnciclopèDia Catalana, Sa, Barcelona 1968-83; 1986-89, 2A. Ed.
  • Manuel Grau i Montserrat: LOS judíos y la nobleza en el antiguo condado de Besalú. Siglo XIV, “Annals 1978”, Patronat d’Estudis d’Olot i comarca, Olot 1979, pàgs. 49-120.
  • Manuel Grau i Montserrat: Metges jueus a Besalú (segle XIV), “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Impremta Aubert, Olot 1972, pàgs. 29-33.
  • Manuel Grau i Montserrat: La comunitat hebraica d’Olot. Segle XIV, “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1978, pàgs. 53-84.
  • Manuel Grau i Montserrat: Demografia jueva a Besalú. Segles XIV-XV. “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Impremta Aubert, Olot 1980, pàgs. 499-501.
  • Manuel Grau i Montserrat: El fossar dels jueus. Besalú, segle XIV, “Annals 1980-81”. Olot 1982. pàgs. 113-124.
  • Antoni Griera i Gaja: Nombres de santo y de lugar de la diócesis de Gerona. “Boletín de Dialectología Española”. XXX. Abadía de Sant Cugat del Vallés. Sant Cugat del Vallès 1951.
  • Josep Gudiol i Cunill: Nocions d’arqueologia sagrada catalana. Impremta Anglada. Vic 1902. la. ed.; Barcelona 1931-33, 2a. ed.
  • Josep Gudiol i Ricart: Arte catalán en Cataluña, Fundació J. March. Barcelona sd.
  • Josep Gudiol i Ricart i Juan Antonio Gaya Nuòo: Arquitectura y escultura románicas, dins Ars Hispaniae. vol. V, Madrid 1948.
  • Joan Guillamet i Tuébols: El Valle de Hostoles. “Revista de Gerona”, núm. 24. Girona 1963.
  • Gaspar Hernúndez: La majestat d’En Bas. “Punt Diari”. Girona 12 de juny de 1988.
  • Josep Iglésies i Fort: El fogatge de 1365-1370. Barcelona 1962.
  • Miquel Juanola i Benet: Historia y tradición del Santuario de Ntra. Sra. dels Arcs, Santa Pau 1950.
  • Miquel Juanola i Benet: La majestat dels Arcs, “Pyrene”, núm. 29, any III. Olot agost del 1951. pàgs. 916-919.
  • Eduard Junyent i Subirú: Algunes remarques entorn de l’església de Santa Maria de Besalú. “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”. Impremta Aubert, Olot 1972, pàgs. 261-277.
  • Eduard Junyent i Subirú: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII. 2 vols. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1975-76.
  • Liber Feudorum Maior. Edició A Cura de Francesc Miquel i Rosell: 2 vols. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1945-47.
  • Miquel Llosas: El comte Tallaferro a Còrdova. “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”. Olot 1978. pàgs. 183-190.
  • Pèire de Marca: Marca hispanica, sive limes hispanicus. col·l. “Baluze”, París 1688. ed. facsímil.
  • Julià Maroto i Genover: Un jaciment prehistòric a l’interior del Massís de l’Alta Garrotxa: la Cova dels Ermitans. “Vitrina”, núm. 1. Olot 1985-86. pàgs. 37-48.
  • Josep M. Marquès: El Mont i les noves dades sobre el Monestir i el Santuari, “Annals 1984-1985”. Olot 1986, vol. I, pàgs. 107-136.
  • M. Aurora Martín i Ortega: L’Arqueologia prehistòrica, protohistórica i clàssica a la zona de l’antic comtat de Besalú. Estat de la qüestió, “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986. pàgs 103-112.
  • P. Martínez Quintanilla: La provincia de Gerona, Girona 1865.
  • Joaquim Matas: El castillo de Sales y sus términos. Olot 1905.
  • Anne Mazure-Bourandy: Santa Maria de Besalú et les chanoines de Saint-Augustin du Xème au XIIIème siècle. Memoire de Maîtrise. Universitat de Tolosa de Llenguadoc-le Mirail. U.E.R. d’Història. Història de l’Art i Arqueologia. Tolosa de Llenguadoc 1983.
  • Francesc Mir i Del Pozo: Estructura urbana de Besalú a la baixa Edat Mitjana. “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1986, pàgs. 223-242.
  • Joaquim Miret i Sans: Itinerari del rei Jaume I. Barcelona 1918.
  • Nolasc Del Molar: La Mare de Déu del Mont. Butlletí del Santuari, sd.
  • Nolasc Del Molar: L’església de Santa Maria d’Escales, manuscrit inèdit.
  • Luis Monreal i Martí de Riquer: Els castells medievals a Catalunya. vol. I, Barcelona 1955.
  • Luis Monreal i Martí de Riquer: El Conventet. I. Historia de una casa en Pedralbes, Barcelona 1971.
  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas del condado de Besalú, 26 vols., Olot 1889-1919.
  • Anscari M. Mundó: Recherches sur le traite du moine Garsias a l’abbéévêque Oliba sur Cuxa, “Les cahiers de Saint-Michel de Cuxa”, abril del 1970, pàgs. 63-74.
  • Joan Murlà i Giralt: La vall de Bianya, Olot 1979.
  • Josep Murlà i Giralt: Notícia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “Amics de Besalú”, “IV Assemblea d’Estudis del seu comtat”, vol. I. Camprodon 1980.
  • Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.
  • Josep Murlà i Giralt: La imatge romànica de Santa Maria, de l’església de Sant Pere del Puig, dins Jornades d’Estudis sobre les terres de Bianya. “Amics de la Vall de Bianya - Amics de Besalú”, Olot 1987, pàgs. 143-148.
  • Pelagi Negre i Pastell: Divisiones territoriales y jerarquía nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval, 1955.
  • Pelagi Negre i Pastell: La diócesis de Gerona: su importancia histórica, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XII, Girona 1958.
  • Antoni Noguera i Massa: Collsacabra. ed. Selecta, Barcelona 1964.
  • Antoni Noguera i Massa: La comarca d’Olot, 2 vols., Enciclopèdia Catalunya, Editorial Barcino, Barcelona 1969-78.
  • Antoni Noguera i Massa: El romànic comarcal, Biblioteca Olotina, Olot 1971.
  • Antoni Noguera i Massa: Les majestats romàniques de Besalú, “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú”, Besalú 1976. pàgs. 251-252.
  • Antoni Noguera i Massa: Les marededéus romàniques de les terres gironines, Artestudi Edicions, col·l. Art Romànic, núm. 5, Barcelona 1977.
  • Antoni Noguera i Massa: Els relleus romànics de Sant Vicenç de Sallent, “IV Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú”, vol. I, Olot 1980. pàg. 33-39.
  • Antoni Noguera i Massa: La Mare de Déu de “El Salvador” o de Puigalder, “Annals 1982-1983”, Patronat d’Estudis d’Olot i comarca, Olot 1984, pàg. 181.
  • Tomàs Noguera i Musqueras: Transcripción de las Rúbricas del Cartulario “De Rubricis Coloratis” del Archivo Diocesano de Gerona, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. I, Girona 1946.
  • Josep M. Nolla i Brufau i Josep Casas i Genover: Carta arqueològica de les comarques de Girona, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, Girona 1984.
  • Notas Históricas de Olot, “El Deber”, Vols. I, Ii i Iii, Impremta Bonet, Olot 1914.
  • Miquel Oliva i Prat: Noticia sobre iglesias prerománicas gerundenses, “Revista de Gerona”, núm. 20, Girona 1962, pàgs. 65-89.
  • Miquel Oliva i Prat: Inventario de los castillos, fortalezas, recintos amurallados y casas fuertes de la provincia de Gerona, “Revista de Gerona”, núm. 40, pàgs. 21-34; núm. 41, pàgs. 47-62, Girona 1967; núm. 43, pàgs. 49-58; núm. 44, pàgs. 60-67; núm. 45, pàgs. 44-57, Girona 1968. núm. 46, pàgs. 37-56, Girona 1969.
  • Miquel Oliva i Prat: La Villa de Santa Pau (Gerona), conjunto históricoartístico, VII, “Revista de Gerona”, núm. 54, Girona 1971, pàgs. 17-28; núm. 55, pàgs. 34.
  • Miquel Oliva i Prat: El “stadium Juvinyà”, monumento provincial, “Revista de Gerona”, Girona 1971.
  • Joan Pagès i Pons: L’antiga parròquia de Sant Quintí de Bas. Notes històriques, “Verntallat”, núm. 16, Vall d’En Bas 1979.
  • Joan Pagès i Pons: La parròquia de Sant Miquel de la Cot en el transcurs del temps, “Annals 1979”, Patronat d’Estudis d’Olot i comarca, Olot 1980, pàgs. 193-237.
  • Joan Pagès i Pons: El comte Sunifred i el monestir de Sant Benet de Bages, “Annals 1980-81”, Olot 1982, pàgs. 139-170.
  • Joan Pagès i Pons: Les Preses i el monestir de Sant Benet de Bages, 2 vols., Diputació de Girona, Olot 1984.
  • Joan Pagès i Pons: Les esglésies i parròquies de la Vall de Bianya, dins Jornades d’Estudis sobre les terres de Bianya, “Amics de Bianya - Amics de Besalú”, Olot 1987, pàgs. 82-103.
  • Joan Pagès i Pons: Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana, vol. I, Olot 1987, pàgs. 77-84.
  • Pere de Palol i Salellas: Guía artística de Gerona y su provincia, Barcelona sd.
  • E. Paluze i Cantalocella: Olot, Barcelona 1860.
  • Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona-Madrid 1953, 2a. ed.
  • Antoni Pladevall i Font: Els monestirs catalans, Edicions Destino, Barcelona 1968.
  • Josep M. Pons i Guri: Un fogatjament desconegut de l’any 1358, “Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres”, XXX, Barcelona 1963-64, pàg. 458.
  • Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIII, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, XVII, Girona 1964-1965.
  • Arthur Kingsley Porter: La escultura románica en España, vol. II, Barcelona 1928.
  • Chandler Randolf Post: A History of Spanish Painting, vol. II, Cambridge 1930.
  • Josep Puig i Cadafalch: L’escultura romànica a Catalunya, vol. I, dins Monumenta Cataloniae, ed. Alpha, Barcelona, 1949-52.
  • Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Sivilla i Josep Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1909-18, la. ed.; Institut d’Estudis Catalans-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983 (edició facsímil).
  • Narcís Puigdevall i Diumé: Els documents sobre la Garrotxa durant els segles IX i X, “Annals 1978”, Patronat d’Estudis d’Olot i comarca, Olot 1979, pàgs. 157-174. Aquest article continua en els núms. següents d’aquesta publicació.
  • Narcís Puigdevall i Diumé: La rodalia de Sant Aniol d’Aguja segons un document de l’any 872, “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Impremta Aubert, Olot 1980, pàgs. 337-347.
  • Jeroni Pujades: Crónica universal del Principado de Cataluña escrita a principios del siglo XVII, Barcelona 1829.
  • Pujolar: La imagen de la Divina Majestad de San Cristóbal de Baget, “Diario de Barcelona”, 22 d’octubre de 1961.
  • P. Pujolàs i Reixach: Ntra. Sra. de les Olletes. Ressenya històrica, Biblioteca Olotina, Olot 1904; Impremta Aubert, Olot 1954 (reedició).
  • Rationes Decimarum Hispaniae (1279-1280), Vol. I, (Cataluña, Mallorca y Valencia), Edició a Càrrec de Josep Rius i Serra, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1956.
  • Louis Réau: Iconographie de l’art chrétien, Presses Universitaires de France, París 1957.
  • Daniel Rebull: Capiteles de San Esteban de Bas, “Pyrene”, Olot 1951.
  • Manuel Riu i Riu: Hipòtesi entorn dels orígens del feudalisme a Catalunya, “Quaderns d’estudis medievals”, núm. 4, Barcelona 1981, pàgs. 195-208.
  • A. Rodríguez, G. Alcalde i M. T. Genís: El material arqueològic del poblat ibèric de la Palomera (Serra de Finestres, la Garrotxa), “Revista de Girona”, núm. 116, 1984, pàgs. 29-38.
  • Francesc Romaguera: Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis, Girona 1691.
  • Antoni Rovira i Virgili: Història Nacional de Catalunya, vol. III, Barcelona 1924.
  • J. Saderra i Mata: Ressenya històrica del Santuari de Nostra Senyora del Tura, Olot 1905.
  • Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Olot 1977.
  • Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: Una experiència unitària, global i popular de restauració: Església de Sant Feliu de Riu, Olot 1978.
  • Ramon Sala i Canadell: Santa Bàrbara de Pruneres, Olot 1979.
  • Ramon Sala i Canadell: Romanització de la Garrotxa, “III Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Impremta Aubert, Olot 1980, pàgs. 365-392.
  • Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: La vall de Riu, Olot 1982.
  • Ramon Sala i Canadell, Narcís Puigdevall i Diumé i Josep M. Melció i Pujol: Caminant per l’Alta Garrotxa, Olot 1984.
  • Josep M. Salrach i Marés: El comte-bisbe Miró Bonfill i la seva obra de fundació i dotació de monestirs, “II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català”, vol. II, Poblet 1974. pàgs. 57-81.
  • Josep M. Salrach i Marés: Los condes y el condado de Besalú durante la época carolingia (siglos IX y X), 3 vols., tesi de doctorat inèdita, presentada a la Universitat de Barcelona, 1974.
  • Josep M. Salrach i Marés: El procés de formació nacional de Catalunya. Segles VIII-X, 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1978.
  • Josep M. Salrach i Marés: El comte Guifré de Besalú i la revolta de 957. Contribució a l’estudi de la noblesa catalana del segle X, “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1978, pàgs. 3-36.
  • Josep M. Salrach: El comte-bisbe Miró Bonfill i l’acta de consagració de Ripoll de l’any 977, “Miscel·lània Aramon i Serra”, vol. IV, Barcelona 1984, pàgs. 303-318.
  • Armand Séquestra: Sant Pere de Besalú, abadia reial de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (977-1835), Santa Maria del Mont 1934.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Els barons de Catalunya, ed. Vicens Vives, Barcelona 1957.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Els grans comtes de Barcelona, Barcelona 1961.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Algunes precisions sobre la història dels antics comtes de Besalú, “I Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Impremta Aubert, Olot 1972, pàgs. 21-28.
  • Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló: El santuari de la Trinitat de Batet. Notes històriques, Olot 1950.
  • Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló: Iconografia local de la baja edad media, “Pyrene”, Olot 1954.
  • Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló: Unas notas sobre el restaurado puente medieval de Besalú, “Revista de Gerona”, Girona 1966.
  • Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló: La vila fortificada de Besalú, Conferència a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1972.
  • Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló: Miscel·lània històrica d’Olot i Comarca, Ajuntament d’Olot. Olot abril del 1983.
  • Narcís Soler i Masferrer: Notes sobre la terrissa de Besalú, “V Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú”, Besalú 1983, pàgs. 203-223.
  • M. Soler i Viòolas i I. Sala i Bartrina: Sant Joan les Fonts. Avui, “Amics de Sant Joan les Fonts”, Sant Joan les Fonts 1981.
  • Joan Subias i Galter: Imágenes españolas de Cristo, Barcelona 1943.
  • Lluís To i Figueras: El comte Bernat de Besalú i el seu testament sacramental, “IV Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, vol. I, Olot 1983, pàgs. 117-128.
  • Cèsar August Torras: Pirineu català. La comarca d’Olot, Tipologia de L’Avenç, Barcelona 1910.
  • Manuel Trens i Ribas: Les majestats catalanes, dins Munumenta Cataloniae, vol. XIII, Barcelona 1967.
  • Manuel Trens i Ribas: Las Majestades catalanas y su filiación iconográfica, Barcelona 1923.
  • Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Publicaciones de la Sección de Barcelona, núm. 15, Barcelona 1951.
  • Ferran Viader i Gustà: La casa Noguer de Segueró i el seu llinatge, “II Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú. Actes”, Olot 1978.
  • Jaume Villanueva i Astengo: Viage literario a las iglesias de España, 22 vols., Madrid i València 1803-1852. Fan referència a Catalunya del vol. 5 al 20.
  • Walter Muir Whitehill: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona 1975.
  • Joaquín Yarza Luaces: Arte y arquitectura en España 500-1250, Ediciones Cátedra, SA, Madrid 1981, 2a. ed.
  • Joaquín Yarza Luaces: Escultura románica, dins Art català. Estat de la qüestió, “V Congrés del Ceha”, Barcelona 1984, pàgs. 117-146.