Aiguaviva tingué un establiment de l’orde del Temple, de poc o gens interès des del punt de vista casteller, ja que des del seu origen fou una mansió agrícola. Encara avui subsisteix amb el mateix servei al mas conegut per la Casa del Temple o el Temple. Sofrí notables reformes als segles XVI i XVII. De la fàbrica primitiva es conserva la porta principal, sobre la qual hi ha esculpit un escut partit en dos quarters i a sota una inscripció gòtica, il·legible de fa anys.
Bé que l’orde del Temple tingué inicialment una funció exclusivament militar, cal considerar la casa d’Aiguaviva una colònia agrícola d’aquest orde regida en forma de comanda, puix que no hi ha cap fortificació militar.
Tot i la manca de documentació, creiem que aquesta comanda fou fundada molt abans de l’any 1200, tot i que en els documents coneguts apareix com la casa de la milícia d’Aiguaviva: en una venda que Ramon de Lledó i els seus germans feren (1192) a “Berengario de Arboribus comendatori gerundensium baiulie in honore militie et domui militie de Aguaviva” i en el testament (1245) del bisbe de Girona Guillem de Cabanelles (“Domus militie de Aguaviva”).
És possible que la fundació d’aquesta comanda hagués tingut lloc al començament del segle XII en una capella del terme d’Aiguaviva dedicada a Santa Maria Magdalena. També posseïa la capella de Santa Maria de Madrenys, de la parròquia de Vilablareix, al sector del Perelló.
Extingit l’orde del Temple per les constitucions del concili de Viena del Delfinat de l’any 1312, una gran part de les seves possessions passaren, per butlla de Climent V, a mans de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, rival de l’orde del Temple. A conseqüència d’això, la comanda d’Aiguaviva passà als hospitalers, com consta en el Llibre verd de la catedral de Girona: “Domus Hospitalis Jerusalemitani de Aguaviva.”
Joaquim Miret i Sans deixà, bé que incompleta, una llista de comanadors d’aquesta casa: Berenguer d’Arbós (1192-1209), Joan d’Agde (1237), Bernat de Motllor (1252), Berenguer de Calaca (1265), Pere de Canoves (1272), Guillem d’Abellars (1293) i Berenguer de Vallverd (1303).
La casa del temple era un complex d’edificis. A part el cos, que modernament fou adossat al mur dret de la casa, a l’angle sud-est del pati hi ha l’església d’origen romànic, de petites dimensions, bé que gairebé totalment transformada.