El barri del Mercadal és documentat a la segona meitat del segle X, com a zona d’expansió de la ciutat, a l’altra banda de l’Onyar. Però no és fins a la segona meitat del segle XI que és esmentada l’església dedicada a Santa Susanna, en el testament del jutge Bernat Guifred. En un primer moment sembla que l’església del Mercadal fou sufragània de la col·legiata de Sant Feliu. Una mica més tard, apareix una segona invocació associada a la primera: al començament del segle XII, el 1135, Guillem Ramon fa donacions en favor de l’església de Santa Eulàlia i Santa Susanna del Mercadal. Un segle després, el bisbe Pere de Castellnou també fa una deixa a Santa Sussana i Santa Eulàlia del Mercadal.
El primitiu temple del Mercadal ha sofert diverses ampliacions i modificacions, de manera que no resta res de l’antiga edificació. La Sagristia Major de la Catedral hi posseí un forn de pa, segons concessió del comte Ramon Berenguer III atorgada el 1106. Per la seva banda, el 1185 el rei Alfons I va alienar una “fàbrica” o ferreria en favor de Pere Mascarò.