La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia. El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís. Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària.
La visita pastoral del cardenal Anglesola, de 1404, atesta l’existència de la capella i el culte que s’hi practicava, especificant que les dues campanes havien de ser protegides i que l’espadanya que les sostenia havia de ser reparada. La capella de Sant Genís fou enderrocada abans de l’any 1604.