Antiga església parroquial, ara del tot desapareguda, que es trobava prop de la confluència del Ter amb el torrent de Fontejau, al NW de la ciutat. L’església havia estat víctima de molts aiguats, fins que fou destruïda el setembre de 1808 per facilitar la defensa de la ciutat davant els assetjaments francesos. L’any 1268 és anomenada Sancti Pontii de Fonteajallo, nom que el 1362 trobem sota la forma Fonte agello. A partir del 1809 el lloc va dependre religiosament de Talaià, raó per la qual a vegades és anomenada impròpiament Sant Ponç de Talaià.