Sant Martí de Ca n’Amat Gros (Bescanó)

Situació

Capella rural, actualment dependència agrícola, annexa a Ca n’Amat Gros.

M. Catalán

La capella de Sant Martí és integrada a les construccions del mas de Ca n’Amat Gros, que és situat a 1 km de la carretera de Girona a Anglès, per un camí que neix uns 4 km abans d’Anglès.

Mapa: L38-13(333). Situació: 31TDG739464. (JAA)

Història

Es troba a la part ponentina del terme, dintre l’antiga demarcació de Vilanna. És una edificació unida perpendicularment a la façana de Ca n’Amat Gros, que s’imposa pel seu gran volum. Enlloc no n’hem trobat cap referència històrica, tot i que la nau indica que es trobava dreta almenys des dels segles XII i XIII per bé que la seva estructura sembla correspondre a un edifici pre-romànic. La capçalera és rectangular i ha estat molt modificada. (APF)

Església

És un petit edifici, avui emprat com a magatzem de mals endreços del mas, format per una nau, coberta amb volta de canó, recolzada en arcs formers, que reforcen els murs, i capçada a llevant per un absis molt allargat, la coberta del qual fou desmuntada arran de la reforma de l’església, en què l’absis fou alçat i cobert amb una volta de rajol, avui caiguda, situada al mateix nivell que la volta de la nau, motiu pel qual es modificà també l’arc triomfal.

La porta, amb un arc de dovelles de pedra calcària, s’obre a la façana de migdia, substituint possiblement la porta original, que hauria estat reformada quan es modificà l’estructura de la nau, amb la construcció dels arcs formers i la volta de canó. L’aparell de la porta contrasta amb la resta del parament, de còdols i petits carreus embeguts en morter de calç, amb carreus de pedra sorrenca, en els angles de l’absis.

L’interior és totalment enguixat, tanmateix podem establir que es tracta d’una construcció del segle X, modificada en els segles XII i XIII. Posteriorment fou remodelada amb la decoració interior, la construcció d’una sagristia al costat nord de l’absis, i la reforma de l’absis, que va ésser sobrealçat i acabat, la part alta del qual va quedar més estreta que la base pre-romànica. (JAA)