Sant Martí de Biert (Canet d’Adri)

Situació

Absis del temple erigit a principi del segle XII; constitueix la part menys alterada del conjunt.

F. Tur

L’església parroquial de Sant Martí de Biert centra el conjunt de cases disseminades que formaven el poble de Biert, al peu de Rocacorba. El camí, perdedor i poc transitable, cal prendre’l a Pujarnol, a 7 km de Banyoles.

Mapa: L 38-12(295). Situació: 31TDG759589. (JAA)

Història

Sembla que al segle X aquesta església depenia del monestir de Sant Medir, el qual, abans d’ésser traslladat a Amer, primitivament havia estat situat a Sant Gregori. Però el document més antic que fa referència al lloc és publicat a Marca hispanica; és de l’any 968 i parla d’unes terres (“alodio de Biert cum alodio Sancti Martini”) que eren del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

En temps del bisbe Odó (995-1010) sembla que l’església s’esfondrà, fou reconstruïda, però s’esfondrà novament. Aquesta nova església, segons consta en una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017, era possessió del monestir de Banyoles.

Al començament del segle XII l’església de Sant Martí fou novament reedificada i el 26 de desembre de 1116 fou consagrada pel bisbe de Girona Berenguer Dalmau.

Les ressenyes de les diverses visites pastorals fetes a aquesta església proporcionen diverses informacions: que hi havia un campanar amb dues campanes (1478), un nou altar dedicat a Santa Maria (1511), que calia arranjar la teulada de l’església i que els ornaments estaven consumits per la humitat (1524), i que calia repassar la teulada del temple i el campanar, que encara no havien estat reparats (1544).

Acta de consagració de l’església parroquial que es conserva a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona.

F. Tur

L’any 1721 fou consagrat un nou altar a Sant Sebastià i durant el mateix segle hom construí una capella a cada banda de l’església, de manera que la planta’de l’edifici adquirí la forma de creuer. Una darrera modificació tingué lloc a la porta lateral de migdia, la qual s’aixoplugava sota un atri cobert que fou suprimit. Damunt la porta hi ha una inscripció que diu: “Esta porta fou reedificada per la pietat dels parroquians en lo any 1861.”

Al costat de ponent hi ha adossada la rectoria. L’any 1698 Biert consta com a lloc reial. (ASA)

Acta de consagració de l’esglèsia de Sant Martí de Biert (27 de desembre de 1116)

Berenguer Dalmau, bisbe de Girona, consagra l’església de Sant Martí de Biert, del pagus de Girona (ara municipi de Canet d’Adri) i confirma l’antiga dotació que li féu el bisbe Odó (995-1010)

Anno MCXVI Dominicæ Incarnationis, Era MCL indictione IIII veniens domnus Berengarius Sancte Gerundensis ecclesiæ Episcopus ad consecrandam ecclesiam in honore Sancti ac Beatissimi Martini, confessoris Christi cuius basílica sita est in pago Girundensi apud locum scilicet quem nuncupant Biert supra rivulum qui dicitur Rio David, concessit et dedit ecclesiæ prefatæ Sancti Martini in dedicatione eius decimas et primicias et oblationes fidelium de villaribus et villarunculis inferius scriptis, sicut Oto antecessor eius Girundensis Sedis Episcopus firma stabilique donatione donavit et tradidit in dedicatione eiusdem Sancti Martini ecclesiæ. Nescitur enim utrum peccatis exigentibus inhabitantium hominum, utrum imperitia aut negligentia magistrorum hoc evenisset fracta ecclesia scilicet a fundamentis semel et bis cecidit. Sed pia devotione Dei fideles ipsius ecclesiæ operibus insudantes reedificaverunt et noviter construxerunt eam. Villares quippe et villarunculi ex quibus decimas et primicias ego jam dictus Berengarius prenominatæ Sedis Episcopus et oblationes fidelium prœlibatæ ecclesiæ in dedicatione eius dono atque concedo, sicut longo tempore secure et quiete possedit et tenuit. Ita nominantur: in primis villa Colubred cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Cabanes cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Petra cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Serra pelada cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Lored cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa For[an] cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Biertil cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Toron cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Collis cum finibus et terminis vel adiacentiis suis: villa Sarradinals cum finibus et terminis vel adiacentiis suis. Terminantur etiam prenominatæ villæ et villares sive vilarunculi cum illorum finibus et terminis a parte orientis in Puio bacallario vel ad ipsam guargam, de meridie ad ipsam petram vel ad ipsam ledellam, de occiduo in Tornavels vel in Curertigo, de circio. … vel ad ipsam roketam vel in ramo de Segario. Prefatarum villarum et villarium sive villaruncularum decimas et primicias et oblationes fidelium ego jam dictus Berengarius prefatæ Sedis Episcopus ipsi ecclesiæ de Biert dono atque concedo in die consecrationis eius cum XXX ecclesiasticis passibus in circuitu eiusem ecclessiæ continentibus. Constituo etiam ut amodo et usque in perpetuum nullus audeat infra XXX ecclesiasticos passus in circuitu ecclesiæ quiquid diripere, violare, infringere aut inquietare, sed omnia quæ inibi sunt aut fuerint secura nostro munimine firma et inconvulsa consistant cum ipso dotis titulo et cum omnibus supradictis donationibus prefatæ ecclesiæ datis et traditis. Redditus prefatæ ecclesiæ est per singulos annos media libra ceræ. Preterea subdidit predictus Presul prefatam ecclesiam taliter ditioni Sedis Girundensis ut in omni anno chrisma inde accipiat et in omnibus eius institutis, et preceptionibuis pareat, et bis in anno ad sinodum in prelibatam Sedem veniat. Scripta hæc dos VI kalendas januarii anno et tempore prefixo. = Berengarius Dei gratia Girundensis ecclesiæ Episcopus. = Berengarius Caput scolæ. = Arnallus Johannis presbiter ss. = Johannes presbiter qui hoc scripsi die et anno quod supra.

A. Original. Arxiu Capitular Girona, cap. 4. doc. 168.

a. Villanueva, XIII, 1850, ap. 32, pàgs. 273-274.


Traducció

"L’any 1116 de l’Encarnació del Senyor, el 1150 de l’Era i quart de la indicció, va venir el senyor Berenguer, bisbe de la santa església de Girona, a consagrar l’església aixecada en honor de Sant Martí, confessor de Crist, la qual basílica es troba en el pagus de Girona, al lloc anomenat Biert, sobre el petit riu anomenat David, (és l’actual Revardit). El bisbe va donar i concedir a l’esmentada església de Sant Martí, amb motiu de la seva consagració, els delmes, les primícies i les oblacions dels fidels dels vilars i vilarets que més avall s’anomenaran, tal com Odó, antecessor seu, bisbe de la seu de Girona, va donar-li i lliurar-li, amb una donació estable, el dia que va consagrar l’església de Sant Martí. No sabem si fou a causa dels pecats dels homes que vivien a dit lloc o a causa de la negligència o imperícia dels mestres constructors que l’església va esdevenir trencada des dels fonaments i va caure una i altra vegada, però els fidels de dita església, moguts per la devoció piadosa, amb els seus treballs i suors la varen reedificar i construir novament. Els vilars i els vilarets dels quals jo Berenguer, bisbe de l’esmentada seu, dono i concedeixo els delmes i les primícies, així com les oblacions dels fidels, a dita església el dia de la seva consagració, de la mateixa manera que durant llarg temps ho va tenir i posseir quieta i pacíficament, s’anomenen així: en primer lloc la vila Colubret, amb els seus límits, termes i pertinences; la vila Pera, amb els seus límits, termes i pertinences; la vila Serra pelada, amb els seus límits, termes i pertinences; la vila de Lloret, amb els seus límits, termes i pertinences; la vila For[an], amb els seus límits, termes i pertinences; la vila de Biert, amb els seus límits, termes i pertinences; la vila Toron, amb els seus límits, termes i pertinences; la vila de Serradinals, amb els seus límits, termes i pertinences. Termenejen les esmentades viles, vilars i vilarets, amb els seus termes i pertinences, per la part de llevant en el Puig bacallar o a la petita gorga, a migdia amb la pedra o amb la ledella, a ponent a Tornavells o en el Curartic, i a cerç … … o en la roqueta o en el ram de Seguer. Tots els delmes, primícies i oblacions dels fidels, jo, el bisbe Berenguer de l’esmentada seu, ho dono i concedeixo a l’església de Biert el dia de la seva consagració junt amb les trenta passes eclesiàstiques situades entorn de l’esmentada església. Decreto també que d’ara en endavant, perpètuament, ningú s’atreveixi a prendre, a fer malbé, a violar o a inquietar res del que es trobi situat dins dels trenta passos situats entorn de l’església, sinó que tot el que es troba allà estigui segur i incommovible, tal com consta en el seu títol de dotació i igualment a totes les coses donades a l’esmentada església. El rèdit de l’esmentada església és de mitja lliura de cera. Endemés, el bisbe va sotmetre aquesta església a la seu de Girona de la qual rebrà cada any el crisma, obeirà els seus decrets i preceptes i dues vegades a l’any ha d’assistir (el seu sacerdot) al sínode de l’esmentada seu.

Es va escriure aquesta dotació el 27 de desembre a l’any i temps abans fixats.

Berenguer, per la gràcia de Déu, bisbe de la seu de Girona. Berenguer Cabíscol, Arnau Joan, prevere. Ho signa + Joan prevere, que això ha escrit el dia i any consignat més amunt."

[Trad.: Antoni Pladevall i Font]

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, que ha estat molt transformat amb l’afegitó de capelles i el sobrealçament de la nau i l’absis. Sobre la façana oest es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls, que respon també als processos de reforma, que també afectà la porta, situada en la façana sud i datada el 1861, substituint probablement la porta original. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, que, com el conjunt de l’edifici, palesa les formes rurals de l’arquitectura del segle XII. (JAA)

Bibliografia

  • Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 186; Marquès, 1988.