Situació
Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població.
Mapa: L 39-12(296). Situació: 31TDG901528.
Història
El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià. En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior, aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau.
L’any 1064 l’església és novament esmentada en el testament de Ponç, preceptor de l’església de Girona. L’any 1088 fou donada pel bisbe de Girona Berenguer Guifré a la canònica de la seu. Uns anys més tard, el 1104, foren concedits a la canonja uns sagrers contigus a aquesta església i algunes terres que, segons que sembla, els germans Guerau i Berenguer Alemany retenien injustament. Al mateix moment el bisbe autoritzà els germans esmentats que, mentre visquessin, podien retenir aquestes terres, amb la condició, però, que havien de pagar un cens d’un parell de capons.
Els litigis no acabaren pas aquí, ja que l’any 1119 l’Església litigava amb Guillem de Cervià per una qüestió d’herència, a causa de la propietat d’unes cases i terres pertanyien a a vídua de Jofre de Bastons, potser pare de Guillem de Cervià.
L’últim esment que hi ha d’aquestes disputes és de l’any 1195. Arnau de Palol, la seva muller Bernarda i els germans d’aquesta Arnau i Jofre Bastons, cediren a la canònica de Girona les exaccions que, injustament, segons que deien, havien fet i cobrat en les possessions de l’església esmentada a la parròquia de Sant Feliu de Celrà.
L’edifici actual, que centra el nucli antic del poble, és bàsicament neoclàssic, bé que conserva unes capelles gòtiques. La façana fou acabada l’any 1803, però la porta devia ésser reaprofitada, ja que hi figura escrit l’any 1760. (ASA)
Església
L’església medieval fou totalment substituïda per la construcció de l’edifici actual, obra del segle XVIII en què es conserven fragments de l’obra romànica a la façana de ponent, on és visible una finestra de doble esqueixada. (MLlC-JAA)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 55-57.