Situació
Castell d’història confusa, del qual resten notables murs de llicorella.
V. Buron
Antic castell situat al cim d’un petit turó als contraforts més septentrionals de les Gavarres, prop de l’antic camí que pujava al santuari de la Mare de Déu dels Àngels.
Mapa: L 39-13(334). Situació: 31TDG914443.
Sortint de Celrà cap a Juïnyà, havent passat un pont, cal trencar a mà dreta. Hem de passar pel costat de les pedreres, per sobre de Can Jic i baixar cap a la riera, que no travessarem immediatament. Abans de passar per segon cop aquesta riera, deixarem el cotxe i ens enfilarem fins a una torre d’alta tensió. El castell és situat pocs metres més amunt, entremig del bosc i de la bardissa. (JBM)
Història
També és conegut com Mas Barrera. Per tradició s’ha fet remuntar el seu origen als temps de la denominació romana per raó que la carretera romana hi passava a prop, en la direcció Empordà-Girona.
Sembla que es podrien datar dels segles X i XI les restes conservades, entre elles importants restes d’opus spicatum. També es conserven alguns elements pre-romànics.
Les mencions documentals es redueixen a l’any 1166, temps en què Pere Guillem de Barrera va oferir el seu fill Guillem a la comunitat de Santa Maria de Cervià, junt amb un alou situat a la parròquia de Sant Genis de Cervià. (ASA)
Castell
Construcció de planta bàsicament rectangular. Tenia una amplada d’uns 13 m, al costat nord, on la paret —amb una longitud d’uns 10 m— s’ha conservat més bé.
El costat oest de la construcció té una llargada d’uns 13,5 m fins a una primera paret meridional; tanmateix, uns 4,2 m més enllà sembla que hi havia el mur exterior sud. Els murs fan uns 100 cm de gruix. S’han conservat en una alçada com a màxim de 3 o 4 m. La major part d’aquestes parets perimetrals en algun moment foren reforçades amb un talús exterior i amb contraforts, que trobem, per exemple, a la paret nord i a l’angle sud-oest. En aquest angle sembla com si hi hagués hagut una torre. Els murs d’aquest castell són formats de pedres de llicorella, col·locades gairebé sense treballar (fan 15 cm per 40 cm o bé 10 cm per 10 cm, per exemple); alguns cops formen un opus spicatum. Les pedres són unides amb morter rogenc de mala qualitat. No s’hi ha conservat cap obertura, a part de petits forats quadrats. Aquest castell, per les seves característiques, recorda les fortificacions de cap a l’any 1000. El fet d’utilitzar les roques de llicorella del lloc li dóna una fesonomia que recorda, per exemple, el castell de Vilaromà del Baix Empordà o d’altres castells de l’Alt Empordà. (JBM)
Bibliografia
- Català, P., Vol III, 1971, pàgs. 188-191; Oliva Prat, M., 1962, pàg. 87; Monsalvatje, XIV, 1908, pàg. 449.