Situació
Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG926575. (JAA)
Història
L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet. Aquesta església depenia dels senyors de Cervià. L’any 1142 Guillem Gausfred lliurà els delmes de la parròquia de Sant Genís al monestir. L’edifici fou modificat al segle XVIII. (ASA)
Església
Es tracta d’un edifici totalment transformat per les reformes que patí en època barroca, i les que derivaren de la reparació de les destrosses de la guerra civil de 1936-39, de forma que, de la seva estructura original, d’època medieval, només es conserven part de les façanes, molt retocades i modificades, especialment pel cantó de llevant, on sembla que fins i tot s’aprofiten carreus originals per la construcció de la nova capçalera.
De l’església original es conserva la façana de ponent de la nau, on hi ha la porta, que respon a la tipologia pròpia de les portades empordaneses del segle XII, amb obertura rectangular, llinda i timpà llis i emfasitzada per un arc en degradació, capçat per una arquivolta com a guardapols. El parament medieval continua per la façana sud, on hi ha dos contraforts, fins poc abans de la capçalera, on s’observa perfectament el canvi de sistema constructiu. En canvi, és la façana nord la que proporciona més dades sobre l’estructura del temple original, ja que es conserva tot el parament i s’hi s’observa la façana de la testera d’un braç de transsepte, perfectament assenyalat per les dues vessants de la teulada, i centrada amb elles, per la presència d’una finestra de doble esqueixada. Més cap a llevant d’aquesta testera, s’aprecia una acusada junta d’obra, i, tot i que el parament continua amb un aparell de les mateixes característiques, sembla prou clar que es tracta ja d’una refecció en què s’aprofiten carreus originals, com passa en tot el conjunt de la capçalera.
L’aparell de les parts identificables de l’edifici medieval és de carreus de pedra sorrenca ben tallats i polits, disposats en filades molt uniformes i regulars, que posen en evidència les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII avançat, o fins i tot encara més tardanes, dins la tradició romànica.
Pel que es pot deduir dels vestigis observables, i sempre pendents de la necessària exploració arqueològica, podríem avançar la hipòtesi que l’església original de Sant Genís de Cervià fos un temple de tres naus, amb transsepte, i amb una capçalera que desconeixem, però que no pot descartar-se que no fos relacionable tipològicament amb l’església del monestir de Santa Maria. (JAA)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 88-89