Nucli urbà
Vista aèria del costat llevantí de la ciutat antiga, on es veu el sector de la Torre Gironella (part dreta inferior), que cloïa el triangle que formaven els primitius murs.
TAVISA
El barri vell de Girona configura un dels centres històrics més interessants del nostre país, on es conserven notables vestigis del seu passat alt-medieval, sense comptar els edificis monumentals d’aquesta època que han arribat fins als nostres dies.
La construcció de les muralles del segle XIV, com a conseqüència de la realitat urbana, amplia notablement el perímetre urbà, superant de molt el recinte murat d’època baix-imperial. Aquest recinte havia estat la base de la configuració urbanística de la ciutat alt-medieval, la qual tenia una forma netament triangular, amb el vèrtex en el conjunt de la Torre Gironella i la base seguint el traçat del carrer de les Ballesteries, paral·lel al riu Onyar.
La conservació fins avui d’importants vestigis baix-imperials a la Torre Gironella, Porta Rufina, i al seu entorn, en el portal de Sobreportes, permet de suposar que en època alt-medieval el perímetre murallat romà encara era en funcionament, motiu pel qual només en alguns trams es poden detectar obres d’aquesta època. La part de muralla on es constaten més intervencions alt-medievals és al cantó nord de la ciutat, en el tram comprès entre la catedral i la Torre Gironella, on es construí l’anomenat Passeig Arqueològic.
El mur que tanca el claustre de la catedral, al nord, és delimitat per la Torre Cornèlia a l’oest i per la Torre Júlia a l’est, a partir de la qual és visible la muralla alt-medieval, emmerletada, i el sobrealçament baix-medieval; ambdues són refetes sobre bases romanes.
La Torre Júlia té planta semicircular i una forma troncocònica, força deformades. A la meitat de la seva alçada hi ha un nivell amb dues grans finestres, d’esqueixada recta i arc de mig punt, i una probable tercera finestra, que fou transformada en porta. Per sobre d’elles hi ha un segon nivell de tres obertures, de les mateixes característiques que les altres, però més baixes i estretes. Per sobre de les finestres la torre és capçada amb merlets rectangulars, que foren tapiats quan es sobrealçà la torre, amb nous merlets, arran de la construcció de la muralla del segle XIV, que en tot aquest sector aprofità la muralla alt-medieval.
Planta ideal de l’antiga Gerunda de l’època romana.
Joan Viader i Josep Fuses, cedida pel COAC-Girona
La ciutat en època romànica amb indicació dels barris perifèrics edificats.
Joan Viader i Josep Fuses, cedida pel COAC-Girona
L’aparell de la Torre Júlia és de reble, amb lloses disposades força ordenadament, embegudes en morter de calç. Els arcs de les finestres són de les mateixes lloses que la resta del parament, disposades radialment. Per la seva factura, la Torre Júlia i les altres torres que es conserven d’aquesta muralla, com la Torre Vescomtal, es poden relacionar amb estructures similars, com ara la torre de Can Sent-romà, a Tiana, datable al segle X, moment en què podem situar els elements de la muralla gironina.
Al costat de la Torre Júlia és visible la testera nord de l’edifici de la canònica, que cavalca sobre la muralla més antiga, motiu pel qual el pas de ronda del mur del segle XIV ha de fer un gir, suportat per un gran arc, per salvar la seva continuïtat sense tocar la canònica.
Més amunt hi ha una torre de planta rectangular, amb una composició de buits (ara paredats) similar a la Torre Júlia, mancada del coronament superior. Les finestres del pis baix tenen els arcs fets amb peces ceràmiques, incorporades al parament, mentre que les del pis més alt d’aquesta torre tenen dovelles de carreus polits, que poden correspondre a les reformes que es fan evidents en tots els seus paraments. En la part baixa de l’angle nord-oest es conserva un gran carreu de cantonada de pedra sorrenca, que destaca enmig de l’aparell de reble i còdols, molt similar al de la Torre Júlia.
La muralla continua fins al conjunt de la Torre Gironella, totalment malmès, en el qual cal assenyalar els vestigis romans i les sales cobertes amb volta, de possible datació alt-medieval, que envolten la torre romana. L’estat de total abandó i ruïna del conjunt, indigne de la importància del monument, fa que no puguem precisar detalls sobre la seva estructura. A partir de la porta de Sant Cristòfol, on s’acaba el Passeig Arqueològic i comença l’abandó del conjunt de la muralla, encara es veuen dues torres més, molt malmeses, una de planta rectangular i una altra semicircular, que palesen la natura del sistema defensiu alt-medieval, on alternaven els dos tipus de torre, com també és visible en el tram de muralla que dóna al pati de les Àligues, entre la Torre Gironella i la Porta Rufina, en el vessant sud del perímetre murallat. Mentre que a la banda nord el perímetre murat es troba en un estat acceptable, a la banda sud es manté només parcialment, però és on es conserva millor la muralla romana. Per la banda de ponent, per sobre del carrer de les Ballesteries, el mur s’ha perdut quasi totalment.
A la mateixa plaça de Sant Domènec, on hi ha l’edifici i el pati de les Àligues, hi ha la Porta Rufina, d’origen romà, molt alterada i amb una curiosa estructura en forma de baioneta, que en facilita la defensa. Seguint la muralla, en direcció al riu Onyar i sobre el carrer de les Escoles Pies, es conserva la Torre Vescomtal, de planta totalment circular, sobre una base quadrada molt deforme, projectada a l’interior i a l’exterior del perímetre murallat, amb una forma força maltraçada i mancada del coronament superior.
A la part alta exterior es conserven dues grans finestres d’esqueixada recta, amb arcs dovellats en què alternen les dovelles de pedra calcària, clares, amb les de pedra volcànica, negres. A la cara interior es conserva una filada horitzontal de pedra volcànica que destaca en el conjunt del parament. Aquest és de reble de pedra llosenca a la part baixa i es va regularitzant fins a la part alta, feta de petits carreus, amb incorporació en tot el parament d’alguns grans carreus de pedra sorrenca. El cantó sud-est de la torre és retallat per una escala i un matacà, sense que es pugui afirmar plenament fins a quin punt és fruit d’una reforma.
La datació de la Torre Vescomtal és semblant a la de la Torre Júlia, dels segles X i XI, sense excloure que pugui ésser anterior. En qualsevol cas, cal esperar el resultat de les exploracions arqueològiques realitzades en el solar de l’antic Col·legi dels Maristes i les que es facin a la mateixa torre per trobar resposta als interrogants que planteja aquest interessantíssim monument.
Torre de protecció de l’antiga Força o nucli emmurallat de Girona, des del carrer de les Ballesteries.
M. Catalán
Per dins del recinte murallat, l’estructura urbana de la Força Vella de Girona conserva encara prou elements que permeten evocar la persistència dels traçats urbans alt-medievals, i fins i tot anteriors, com ara el mateix carrer de la Força, que segueix el traçat del Cardo de la ciutat romana, que delimita per ponent el conjunt de carrers on se situava el call jueu, avui totalment transformat, o el carrer dels Alemanys, dins una estructura urbana que devia conservar bastant el traçat urbà de la ciutat romana.
Dintre aquest conjunt, la presència d’elements alt-medievals, a part els edificis monumentals, té una certa rellevància, com ara els murs en opus spicatum de la casa Domus Canonicae, actualment jardins de la Francesa, a llevant de la catedral, la casa Bell-mirall, o una casa de la plaça de Lledoners, molt modificada, on ha aparegut, a la façana nord, un imponent parament en opus spicatum, amb una cantonada feta de carreus de pedra sorrenca, perfectament disposats al llarg i de través, datable del segle X. Darrere l’actual Palau Episcopal se situava l’Hospital de Pelegrins, que podria correspondre a l’edifici del segle XI, conservat als jardins del Palau.
Les expansions extramurs de la ciutat es produïren, bàsicament, a la vora del riu, en la direcció dels camins que constitueixen el prolongament del carrer de la Força, entre els portals sud, i el de Sobreportes, al nord.
Portal de Sobreportes, on és evident un bon sector de l’antic aparell romà de grans carreus, vist des de la plaça de la catedral.
M. Catalán
Vora el portal de Sobreportes hi havia la canònica de Sant Feliu, entorn de la qual es formà un dels barris extramurs i, més enllà del riu Galligants, el monestir de Sant Pere amb el seu raval, que com el de Sant Feliu serà englobat dins el perímetre de la muralla gòtica. En aquest sector hi ha vestigis molt significatius del desenvolupament urbà, anterior al segle XIV, com ara l’edifici dels Banys i algunes cases com la del carrer Portal de la Barca, on es conserva una finestra geminada i un portal dovellat entre altres elements.
Al cantó sud es formà la plaça de l’Oli, prop de la qual, seguint el prolongament del carrer de la Força, que serà el carrer de Ciutadans, es construí la Fontana d’Or. Sobre la plaça de l’Oli, en una posició eminent, es trobava l’església romànica de Sant Martí Sacosta.
A l’altre cantó de l’Onyar es formà el raval de Mercadal, entorn de l’església romànica de Santa Susanna, en un lloc habitat des d’època romana.
Tot aquest conjunt urbà, format per la Força Vella i els seus barris extramurs, serà tancat, a partir del segle XIV, per la nova muralla, exponent d’un nou tipus de ciutat. (JAA)
Escultura
No podem oblidar que al Museu d’Art de Girona hi ha peces de procedència gironina, sovint d’origen imprecís: dos capitells de la Casa de la Canonja (núms. 76 i 77), un altre del núm. 5 del carrer del Sac (núm. 28), dos de l’hospital de Santa Caterina (núms. 90 i 91), dos relleus del carrer del Llop (núms. 12 i 9), com també una possible llinda del mateix carrer (núm. 75), un fust de columna amb un lleó adossat, conegut com la lleona, descrit a part. Hi ha algun altre element originari de la ciutat (núm. 7) (tots ells són tractats a Catalunya Romànica, vol. XXIII, 1988, pàgs. 34-60). (JCSo)
La lleona
La peça escultòrica que avui podem contemplar davant la casa número 1 del carrer Calderers de Girona, al costat de l’antic camí de França, és una rèplica exacta de l’obra original conservada en el Museu d’Art de la mateixa ciutat (núm. d’inv. 78). Tant la seva reproducció com l’emplaçament que ocupa dins el context urbà responen al fet que la peça original es trobava, fins fa algunes centúries, encastada en el paviment de l’esmentat carrer gironí.
Formen l’obra una senzilla columna de pedra calcària, amb un fust i un capitell geomètric llisos, i la figura d’un lleó situada a la part superior. El felí apareix dreçat, flectint les extremitats per poder agafar-se a la columna amb les grans urpes. La cua, extraordinàriament llarga i amb una metxa molt marcada, li passa entre les potes i baixa un bon tros pel fust. També sobresurt la crinera abundosa que li cobreix el cap, totalment girat respecte a la posició del cos, i el coll estilitzat. La ferocitat de l’animal s’observa en el rostre, molt expressiu gràcies al trepanat dels ulls i, sobretot, a una ampla gola entreoberta que ens mostra la seva dentadura. Aquesta darrera, a l’igual que el musell i una part de la cua, són les zones més malmeses de l’obra, que en general presenta un estat de conservació força bo. (Vegeu-ne l’estudi estilístic i una descripció més àmplia a Catalunya Romànica, vol. XXIII, pàg. 58.)
Des d’una perspectiva estilística cal constatar novament les afinitats respecte al relleu figurat del Museu d’Art (núm. inv. 75), encara que en aquest s’assoleixen uns resultats formals menys brillants que a la nostra obra. En tot cas, els paral·lels ens conduirien a una datació propera a les darreries del segle XII. (JMF)