Situació
Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem.
Arxiu Gavín
Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia (o Santa Eulàlia Sacosta), situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau. Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla.
Mapa: L39-13(334). Situació: 31TDG6848487. (APF-ASA)
Història
Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es venerava en un dels altars, en fou la causa del canvi d’advocació.
L’any 1133 apareix esmentada en el testament de Guillem Ramon, castlà de Girona, el qual li deixà dos sous, i l’any 1146, en la definició que Ermessenda i el seu fill Berenguer de Campdorà feren d’una casa situada al raval de Santa Eulàlia, que retenien injustament.
Aquesta església, que devia ésser una de les més antigues de la ciutat, havia estat parròquia de la ciutat de Girona i antigament n’havia depès l’església de Sant Jaume de Campdorà.
L’any 1335 restà inclosa dins les muralles, juntament amb tot el sector de Sant Pere de Galligants. L’edifici, de tres nau, fou abandonat arran de la devastació que sofrí durant la guerra del Francès, i actualment és propietat de la família Franquet. (APF-ASA)
Escultura
Del que roman visible del timpà amb epígrafs sobre santa Llúcia, cal destacar el motiu decoratiu geomètric que ocupa l’orla del semicercle, i que consisteix en una línia en ziga-zaga. Es tracta d’un esquema que apareix en alguns conjunts tardans, com els de l’àrea de Tarragona, però que és menys habitual en la zona que ara estudiem. En tot cas, la seva presència fa pensar en una datació dins el segle XIII, bé que la simplicitat tècnica i compositiva n’impedeixen qualsevol precisió. (JCSo)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVIII, 1910, pàgs. 130-132; Pla i Cargol, 1946, pàgs. 55-56.