Situació
M. Catalán
L’església parroquial de Sant Martí de Llémena centra el petit nucli d’aquest poble, a uns 20 km de Girona, per la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG709541. (JAA)
Història
Aquesta església parroquial és documentada el 1031 i el 1065. Les referències que se’n fan al segle XII corresponen a la definició que Berenguer Dalmau féu l’any 1120 al bisbe de Girona, Berenguer, de la seva capellania. També és esmentada l’any 1129, en què Berenguer Ramon n’empenyorà a la canònica de la seu la quarta part dels delmes.
Pertanyia a l’ardiaconat i després a l’arxiprestat de Girona. El lloc, l’any 1359, tenia dotze focs d’església, i l’any 1698 era lloc reial. (ASA)
Església
És un edifici que en la forma actual data de l’any 1761, moment en què fou remodelat, aprofitant una bona part dels murs de l’església original, que fou capgirada, i s’obrí la porta a la façana de llevant, on, presumiblement, hi devia haver l’absis.
Les parts conservades més vistents són la façana de ponent, en part colgada per terres (cosa que no permet saber si hi havia la porta), però on es veu una finestra paredada de notables dimensions i els dos vessants del pinyó de la coberta, i sobretot el campanar, una torre adossada a l’angle nord-est de l’església i sobrealçada en un pis, on encara s’identifiquen, però, les finestres de les façanes nord i sud i el ràfec format per un senzill cavet.
L’aparell original és de carreus ben polits i escairats disposats molt uniformement, llevat de la façana oest del campanar on el parament és de petits carreus, ben escairats, però que no arriben a alterar la unitat constructiva d’un edifici datable entre els segles XII i XIII. (JAA)
Treballs de restauració posteriors
En 1990-91 s’efectuà una intervenció en aquesta església a càrrec de la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona i l’Ajuntament de Sant Martí de Llémena. Les obres consistiren en una restauració global del temple, durant la qual es referen les cobertes, el porxo i el campanar. També es dugué a terme una prospecció arqueològica que posà al descobert part d’un absis sota el porxo d’entrada, la qual cosa confirma la teoria d’un capgirament en l’orientació de l’església en època tardana. (MLIR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàg. 203.