Situació
Vista del conjunt de la població, presidida per l’església romànica i sobretot per l’esvelt campanar, fa poc restaurat.
TAVISA
L’església parroquial de Sant Pere centra el petit veïnat de Llorà, a uns 15 km de Girona, sobre la carretera a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31TDG758523. (JAA)
Història
La notícia més antiga sobre aquesta església és de l’any 1058, que fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda. L’any 1065 consta en el testament de Guillem Guifré a favor de la canònica de la seu. El 1208 el monestir d’Amer adquirí diversos béns en aquesta parròquia, que, d’altra banda, l’any 1698 consta ja com a lloc reial.
Al segle XVII fou afegida una altra nau a la primitiva i hom reféu la porta. (ASA)
Església
Planta de l’església, ampliada al costat de migdia per dues grans capelles que formen una segona nau i per la sagristia.
R. Castells
És un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i de perfil apuntat, que arrenca d’una motllura de cavet, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple plec que fa la gradació. A l’angle nord-est de la nau es dreça un campanar de torre molt esvelt, amb dos pisos de finestres geminades, que tenen columnes de capitell mensuliforme a cada cara, a la part més alta, i amb la resta cega, llevat d’una senzilla espitllera a la part baixa de la façana de llevant.
Les façanes, tant de l’església com del campanar, són totalment llises, llevat de l’absis, que és ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, entre lesenes, en dues sèries de quatre, i la central de cinc arcuacions. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, interiorment paredada.
La façana sud ha desaparegut totalment, per tal com l’any 1600 es construïren dues grans capelles, o una segona nau, en aquest cantó de l’església. Posteriorment, el 1642, hom construí la sagristia, que amaga el cantó sud de l’absis, i encara el 1731 es bastí el cor, a ponent, que amb la construcció del comunidor i el porxo a la façana de ponent, acaben de configurar l’església actual.
L’aparell és de carreus petits sense polir travats amb morter de calç a la part baixa dels murs de la nau, fins a l’arrencada de la volta, i a la base del campanar, que és més ampla i entregirada en relació amb la torre. A l’absis, tot i conservar les mateixes característiques, l’aparell és més polit, amb peces de gres vermell i pedra volcànica a les arcuacions i les dovelles de la finestra, que són extradossades per una filada de llosetes planes, actualment molt desfetes. En el conjunt de la torre, i a la part alta dels murs de la nau, l’aparell és de petits carreus, més bens tallats i polits.
Aquestes diferències d’aparell indiquen que l’edifici fou construït en dues fases, la primera datable plenament dins el segle XI, seguint els models llombards, i en la qual es construí el cos de l’església i la base del campanar, i una segona, en què es construí la volta, sobrealçant externament els murs (potser per a substituir una coberta anterior, que ignorem si s’arribà a construir mai), i el campanar.
És probable que el primer projecte no s’arribés a culminar, i que el canvi constructiu respongui més a una represa que a una reforma. (JAA)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1909, pàgs. 307-308.