Sant Martí de Fellines (Viladasens)

Situació

Vista de llevant de l’església, on ressalta l’absis llis, de pedra ben tallada, característic del segle XII.

F. Tur

L’església de Sant Martí es troba dins el veïnat de Fellines. L’accés s’efectua per un camí d’1, 5 km, aproximadament, que neix del quilòmetre 739,8 de la carretera N-II.

Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG912604. (MLlC-JAA)

Història

L’“ecclesiam de Felinis” figura en la restitució feta per la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer de Girona, entre l’any 1051 i el 1058, de les esglésies, jurisdiccions i altres béns que retenia. L’any 1163 Arnau Guillem féu diferents llegats en el seu testament i deixà vuit sous a aquesta església. El 1209 Arnau de Llers restituí al bisbe de Girona, Arnau de Creixell, allò que havia usurpat a diferents clergues i esglésies, entre les quals figurava la de Fellines. L’any 1280, el bisbe Bernat de Vilert concedí en feu a Dalmau de Flaçà una part del delme de la parròquia de Fellines per vint-i-cinc sous barcelonesos.

L’església de Fellines figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 entre els temples amb rendes pròpies o beneficis que eren obligats a contribuir a les croades. També figura en les llistes de parròquies de la diòcesi de l’any 1362, del final del segle XIV i del segle XVII. Posteriorment perdé la categoria i fou agregada com a sufragània a Sant Vicenç de Viladasens.

Cap als anys setanta del nostre segle hom féu unes senzilles obres de consolidació; ara, el culte s’hi celebra de tant en tant. (JBH)

Església

Planta de l’església, edifici del segle XII ampliat amb capelles laterals.

R. Castells i R. Vidal

L’església és un edifici de notables proporcions, d’una sola nau coberta amb volta apuntada, capçada, a llevant, per un absis semicircular que s’obre a través d’un simple plec que forma la gradació d’amplades entre la nau i l’absis.

La nau ha estat molt modificada per les diverses capelles que s’hi han anat afegint, com també el campanar de torre, de planta quadrada, edificat a la part de migdia, sobre la volta de la nau, al seu extrem de llevant.

A més de les finestres i les portes de les diferents capelles, de l’edifici primitiu resta la finestra de doble esqueixada, centrada, de l’absis, una altra, també de doble esqueixada, oberta al mur de migdia, prop del presbiteri, i una tercera, també de doble esqueixada, al mur de ponent. La porta d’entrada, que té llinda i timpà, s’obre al mur de migdia i és emfasitzada per dues arquivoltes, seguint la tipologia de portes més estesa a l’Empordà a partir del segle XII. La volta absidal, i part de la volta de la nau, arrenca d’una senzilla motllura, que restà interrompuda potser per les importants reformes que es feren a l’interior de l’església.

L’aparell de les parts romàniques visibles és de carreus, ben tallats i disposats formant filades molt regulars, amb una acusada tendència a l’horitzontalitat.

En el seu conjunt, a desgrat de les reformes i ampliacions, podem considerar l’església de Sant Martí de Fellines com una obra unitària, realitzada amb les austeres formes que caracteritzen una bona part de l’arquitectura del segle XII. (MLlC-JAA)

Bibliografia

  • Monsalvatje, XVII, pàg. 196; Botet i Sisó, 1905, docs. 71, 130, 166, 354 i 382; Rius i Serra, 1946; Pons i Guri, 1965; Marquès i Planagumà, 1984, docs. 86, 366, 409, 1 428; Constans, 1987, pàgs. 162-163.