A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922. El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica. L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc. Les notícies històriques són molt imprecises; sembla que fou un petit monestir de donats, existent el 1279, que més endavant tingué servents o donats que seguien la regla de sant Benet i que el 1694, després que la capella i residència dels monjos o donats fos incendiada pels francesos, es va unir amb el monestir de Sant Pere de Galligants. Aquest és l’esquema històric fixat fins avui dia, que reclama, però, una seriosa investigació per a documentarne bé l’etapa romànica i els orígens i la filiació monàstica.