Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències. Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic; posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133.
Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc després un presbiteri.
A partir de la meitat del segle XIX, hi hagué un trasllat del culte al santuari de la Mare de Déu del Pedró, actual centre de devoció comarcal. L’església de Santa Margarida fou oblidada progressivament fins que el 1966 s’abandonà la parròquia. En l’actualitat es troba en un procés de deteriorament continu.
Acta de consagració de Santa Margarida de Vallors (14 de juliol de 1183)
"Anno dominice Incarnationis C.° L.° XXX° III.° post millessimum, regni regis Phillippi IIII.°, veniens venerabilis Petrus, Dei gratia Ausonensis ecclesie episcopis, ad ecclesiam Beate Virginis Marguarite, que sita est in territorio de Valle Orz, assistentibus ei Raimundo eiusdem archidiácono, Guillermo primicherio, necnon multitudine nobilium virorum tam clericorum quam laycorum, ad preces dicti cantoris ipsius ecclesie capellani et Raimundi sacerdotis, eamdem ecclesiam ad honorem omnipotentis Dei et beate virginis Marguarite et gloriosissime Virginis Marie et beate virginis Magdalene quarum altaria in eadem basílica sita sunt, venerabiliter consecravit. Assignandoque et confirmando memórate ecclesie XXX passus in circuytu, sicuti Geraldus de Salige dicto primicherio et capellano assignavit et pizolavit, universasque primicias medietatem ipsius parrochie decimarum et quecumque modo possidet et per largitionem fidelium per Dei misericordiam assecutura est. Affrontationes namque istius parrochie terminantur ab oriente in Corvo, a meridie in molendino de Corbera, ab occiduo in torrente Caravatosa, a circii vero parte in rivo de Coz. Est autem prefata ecclesia suffraganea ecclesie Sancti Yllari de Calmo.
Acta siquidem sunt ista XVIII kalendas iulii anno quo supra.
Petrus, Ausonensis episcopus, ss. Istis iocundis favet et archilevita Ramundus. Guillcrmus archidiaconus.
Sig + num Andree, sacerdotis, qui hoc scripsit die et anno quo supra."
Original: Perdut.
A. Còpia arxiu parroquial de Sant Hilari, feta a l’entorn del 1509 en el llibret Rodalia i Expectància de Santa Margarida de Vallors, fol. 13, del rector Francesc Vilar.
B. Còpia de l’arx. Cap. Vic. cal 6. doc. 2491, del 1548. autoritzada pels notaris de Barcelona Miquel Riera, Jeroni Rovira i Francesc Cuberes. Aquesta còpia té la data del 1184 i no la del 1183.
[Transcripció: A. Pladevall i Font]
Traducció
"L’any de l’encarnació del Senyor mil cent vuitanta tres després del mil·lenni, any quatre del regnat del rei Felip, va venir el venerable Pere, per la gràcia de Dèu, bisbe d’Osona, a l’església de Santa Margarida verge, que és situada al territori de Vallors, assistit pel seu ardiaca Ramon, pel primicer Guillem i una multitud de nobles varons tant clergues com laics a precs del primicer i capellà de dita església i de Ramon sacerdot, per tal de consagrar la dita església a honor de Déu, de la verge santa Margarida, de la gloriosa Verge Maria i de la verge santa Magdalena, que tenen els seus altars en la dita basílica. Va assignar i confirmar a l’esmentada església trenta passes entorn seu tal com ho va donar i assignar el dit primicer i capellà Guerau de Salitja, i també totes primícies i la meitat dels delmes de la dita parròquia i tot el que ara té o pugui aconseguir per donació dels fidels i misericòrdia de Déu. Els termes d’aquesta parròquia acaben a orient al Corb, a migdia al molí de Corbera, a ponent al torrent de Caravatosa i a tramuntana al Riudecós. És aquesta església sufragània de Sant Hilari Sacalm.
Es van fer aquestes coses el divuit de les calendes de juliol de l’any amunt dit. Pere, bisbe, signa. Amb gust ho concedeix l’arxilevita Ramon. Guillem ardiaca.
Signen Andreu, sacerdot, que va escriure això l’any més amunt dit."
[Trad.: Antoni Pladevall i Font]