Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom. El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages; dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada.
L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany. Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils. Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides dues capelles més i se’n capgirà l’orientació, obrint la porta a l’indret de l’absis, que fou gairebé completament mutilat. L’any 1968, en restar anegat per les aigües el poble i la major part de les seves cases, el culte va traslladar-se a la capella de Sant Miquel de Maifré.
Acta de consagració de l’església de Sant Vicenç de Susqueda (11 de desembre de 1068)
"…antiquitus eos abuit et tenuit prefata ecclesia; ab oriente in terminio de parrochia Sanete Marie de Angles, sicut est de flumine Teder usque ad ipsa trupe Agilera, et ascendit ad ipsa serra de Cabannes, et vadit per ipsa Fenneia ad roca Rubea, et ascendit intus in torrente de Valellas; de meridie in terminio de parrochia Sancti Petri Osor, in serra de Castelar que est súper Cabannal, et vadit usque ad ipsa Devodella, et vadit inde… ut in rocha de Solatera, et exiit ad collum de Serrabella qui est iuxa Greval, et transiit subtus colle de Nofre, et vadit ad ipsa Erola, et pergit ad manso de Soler, et vadit ad Salsas ad campo de Vasseto; de occiduo in terminio Sancti Martini Cheros in sua parrochia sicut est de rio Provinchesa, et descendit intus in alveo Tezer, et pergit ad rio de Ollina et ascendit ad ipso Portello, et transiit per media serra usque ad monte Dulos; de parte vero circi in terminio de parrochia Sancti Iohannis de Frabeges, et descendit per ipsa rumpidera in rio de Reiols, et vadit in ipsa Dalacela…, et transiit per ipsum planum súper fexes, et vadit ad campo Vio, et transiit in riaria de parrochia Sancti Martini de Cantalupos sicut descendit de torrente Grexant in rio de Sallent, in ipsa Grevalosa, et trànsit in pugpinza usque ad Cher, et tendit per Ledonedas in ipsa Solaneles, et vadit ad manso de Planes, et vadit subtus manso de Ulmo et subtus Trespug, et vadit in torrente qui vadit ad Rubionet, et vadit ad desubtus manso de Artiges, et revertitur ad flumen Tezer. Quantum infra hos términos tamquam iuste abuit et habere debet predicta eeelesia, totum ei confirmavit prelibatus episcopus cum suis canonicis. Insuper autem prelibatus episcopus et suis canonici de ipsa dècima quod in ipsa parrochia habent ipsam terciam partem donant eiusdem ecclesie et ipso presbítero qui eam cantaverit unquam in perpetuum cum ómnibus suis primiciis et oblacionibus, cum ipsa ecclesia Sancti Danielis que sita est in Solerolis cum suis pertinenciis et media copa olei quem donent ad presbiterum Sancti Vicencii; et pro istam tertiam partem quod donat prefatus episcopus et cannonicis donet presbiter qui cantaverit ipsa ecclesiam annuatim ad canònica Sancti Petri Sede Vici pro censu pro veneras II mel, unam ad festivitate Sancti Petri, et alia ad natale Domini. Et si quis inde tulerit aliquid scienter fecerit tamdiu excommunicatus permaneat donec se male egisse peniteat et iustitiam inde faciat.
Facta est hec dos III idus decembris, octavo anno Philippi, regis.
Wuielmus, gratia Dei episcopus Ausonensis ecclesie, ss. Guielmus, primicherius et iudex, ss. Amatus levita, ss. Petrus, levita, ss.
Raimundus, presbiter, qui hanc dote scripsit die et anno quo ss. supra."
Pergamí molt mutilat al seu principi de l’Arxiu Capitular de Vic, cal. 6, doc. 1969.
Traducció
"…que antigament va tenir i posseir l’esmentada església a llevant en el terme de la parròquia de Santa Maria d’Anglès, tal com va del riu Ter a la Roca Aguilera, i puja per la serra de Cabanes i va per la Feneia fins a la Roca Roja i puja per dintre del torrent de Valelles; a migdia va pel terme de la parròquia de Sant Pere d’Osor, que la Serra de Castellar que hi ha sobre el Cabanyal i va fins a la Devodella i va fins… la roca de Solatera i surt al coll de Serrabella que hi ha prop el Greval i passa a sota el Coll de Nafré i va a i’Erola i segueix pel mas Soler i va a Salses al camp de Vasset, a ponent del terme de Sant Martí de Querós o de la seva parròquia va pel riu de Proenquera i baixa fins al llit del riu Ter, i va al riu d’Ollina i puja pel mateix Portell i passa pel mig de la serra fins al Montdois; i per la part de tramuntana va pel terme de la parròquia de Sant Joan de Fàbreques i baixa per la cinglera fins al riu de Rajols i va a la Dalacela… i passa pel pla sobre les feixes i va al camp de Vio, i continua per la riera de Sant Martí de Cantallops tal com el torrent de Greixant baixa cap al riu de Sallent, i per la Grevalosa i passa a Purpinza fins al Quer i continua per Lledonedes a la Solanelles i va al mas de Planes, i va sota el mas de l’Om i sota Trespuigs i va al torrent que tria cap Rubionet i va a sota el mas d’Artigues i retorna al riu Ter. Tot el que dius dels dits termes té, i justament ha de tenir l’esmentada església, tot li va confirmar l’esmentat bisbe amb els seus canonges. Endemés el bisbe i els seus canonges van donar a l’església i al prevere que hi cantés la tercera part del delme amb totes les seves primícies i oblacions, i amb l’església de Sant Daniel que es troba a Solerols amb tot allò que li pertany i mitja copa d’oli que haurà de donar al prevere de Sant Vicenç, i per aquesta tercera part que el bisbe i els seus canonges donen al prevere que cantarà en aquesta església aquesta darrera al capítol canonical de Sant Pere de Vic dues veneres de mel com a cens, una per la festa de Sant Pere i l’altra per Nadal. I si algú conscientment prengués alguna cosa a dita església, que resti excomunicat fins que reconegui que va actuar malament, se’n penedeixi i faci justícia.
Es va fer aquesta dotació el dia 3 dels idus de desembre, de l’any vuitè del rei Felip.
Guillem, per la gràcia de Déu, bisbe de l’església d’Osona, signa, Guillem, primicer i jutge signa. Amat, levita, signa. Pere, levita, signa.
Ramon, prevere que va escriure aquesta dotació el dia i l’any més amunt detallats."
[Trad.: Antoni Pladevall i Font]