Les primeres referències documentals del lloc d’Arbúcies apareixen al final del segle IX en alguns preceptes carolingis de Carles el Calb, en la forma Arbutiae, esmentat com a límit de propietats. L’església de Sant Quirze fou consagrada el 6 de febrer del 923 pel bisbe Guiu de Girona, i li foren atorgades com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Llors, Sant Pere Desplà, Sant Iscle, Sant Nazari i Sant Segimon del Bosc (ara dins la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu). Segons Monsalvatje, fou manada construir per Gauribert.
L’any 1162, l’església de Sant Quirze, amb les sufragànies de Lliors i Sant Pere Desplà, fou cedida al monestir de Sant Salvador de Breda, que hi percebia els delmes i les primícies, i també el dret de presentació del rector. Poc temps després, el 1185, aquest document fou ratificat pel papa Luci III. Una nova confirmació de les propietats del monestir torna a esmentar “Sancti Quirici de Arbutiis”, aquest cop en la butlla del papa Innocenci IV, del 1246. En els documents més tardans, com ara el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, hom anomena el temple “Sancti Scirici de Arbuciis”.
El fet que, en consagrar-se l’església de Sant Quirze, ja li fossin unides les esmentades esglésies fa copsar la importància del temple, al voltant del qual es consolida el vilatge d’Arbúcies. L’edifici actual fou refet al segle XVI i ampliat més tardanament, i no conserva cap element d’època romànica; avui dia continua essent el centre de la vila i la parròquia d’Arbúcies. (JRS)