Es tracta d’una antiga església romànica, coneguda també per Sant Martí de les Esposes. L’any 1019 és esmentada amb el nom de “Sancti Martini de Presa”, topònim que sembla derivar de l’existència d’una petita resclosa prop de l’església.
Estigué sota la jurisdicció del castell de Brunyola, regit pels feudataris dels vescomtes de Cabrera, fins a la venda de la fortificació i els seus dominis a Berenguer Gornau, l’any 1279.
Inicialment fou sufragània de Sant Amanç d’Anglès, però el 1362 la dependència varià i fou l’església d’Anglès la sufragània de Sant Martí. Si bé la fàbrica de la construcció és la romànica original, el 1372 i el 1691 rebé algunes modificacions.